El naixement de Venus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.16.249.220. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 21:
A l'esquerra, apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'aquests és [[Zèfir]] (déu del vent de l'oest); al seu costat, hi ha [[Cloris (mare de Carpos)|Cloris]] (que significa 'pàl·lid'). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar [[Flora]]. També s'ha identificat amb [[Aura (deesa)|Aura]], dea de la brisa. Zèfir i Cloris, fortament abraçats, simbolitzen la unió de la matèria i l'esperit. Al seu voltant, cauen roses, flors que, segons la llegenda, després es convertiran en éssers.
[[Fitxer:Birth of Venus detail.jpg|thumb|Detall de Venus]]
El centre de la composició l'ocupa la dea Venus sobre una petxina que flota en un mar verdós. Té l'actitud d'una Venus púdica: una mà sobre el pit i una altra sobre el sexe. Cobreix amb els cabells llargs i rossos les seves parts íntimes, encara que la llarga cabellera, col·locada a l'entrecuix, acaba recordant el borrissol púbic, la representació del qual estava prohibida. El cabell és un ornament eminentment eròtic; Botticelli el pinta amb llargs arabescos que freguen l'anatomia de la
La seva actitud curvilínia continua sent pròpia del [[art gòtic|gòtic]]. Ara bé, el [[contrapposto]], amb tot el pes a la cama esquerra i el peu dret una mica endarrerit i lleugerament aixecat, es considera una actitud inspirada en les estàtues antigues, en particular les de l'[[hel·lenisme]]. Es representa, tanmateix, el prototip de bellesa botticelliana semblant a la que apareix en ''[[La calúmnia d'Apel·les]]''; es creu que en aquesta Venus va poder representar [[Simonetta Vespucci]], glorificada en les ''Stanze'' de [[Poliziano]], encara que la qüestió ha quedat oberta. El rostre recorda el de les verges de Botticelli: molt jove, de boca tancada i ulls clars. La seva expressió malenconiosa és impròpia de l'antiguitat, i s'associa més aviat a l'expressió d'una bondat d'arrelam cristià. La pell de Venus és de color [[marfil]], un blanc amb una lleugera tonalitat groguenca i amb ocasionals matisos rosa. Aquesta tonalitat no recorda la pell, no suggereix carn tèbia i flexible, sinó la superfície i la fermesa d'una estàtua.
| |||