Indumentària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 39:
En el canvi de segle els estudis catalans sobre història i tipologia de la indumentària atenyen nivell acadèmic, se centren en el patrimoni indumentari i tèxtil del país (civil, popular-tradicional i eclesiàstic) i es desenvolupen en estreta relació amb el col·leccionisme, els estudis històrics i artístics i la museologia. Sobretot al Principat, es realitzen majoritàriament en llengua catalana (per exemple, els catàlegs de la Col·lecció Rocamora, 1933-1935) i amb òptica autocentrada; també es produeixen manualets divulgatius al si de col·leccions enciclopèdiques (''Nocions d'indumentària'', de Lluís Labarta, Minerva, 1917; ''Del vestit i de la seva conservació'', de Rosa Sensat, Minerva, v. 1918; ''Els teixits'', de Joan Carreras i Palet, Barcino, 1928). D'altra banda, seran editorials barcelonines les que publicaran en traducció espanyola les obres magnes de Hottenroth (''Historia del traje'', Montaner y Simon, 1893, 2 volums) i de Boehn (''La moda'', Salvat, 1928-1929, 8 volums, amb 4 volums addicionals en 1947-1950), així com, des de Vilassar, Beaulieu (1971 i 1987).
Amb el parèntesi del franquisme (''Un siglo de modas barcelonesas'', de Manuel Rocamora, Aymà, 1944), actualment hi ha una producció considerable d'estudis indumentaris i sobre la moda en català, molt especialitzats (universitats, IEC, museus) i també de divulgació (com ''Cinc-cents anys d'indumentària a Catalunya'', de Cristina Borau, Terra Nostra, 1992, i els diversos llibres de la col·lecció ''Orígens'' de l'Editorial Albertí, en curs de publicació). Hi destaca, així mateix, la producció del [[Museu del Disseny de Barcelona]] i del [[Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa]].
| |||