Diferència entre revisions de la pàgina «Tercera Guerra Carlina»

m
cap resum d'edició
m (Bestiasonica ha mogut Tercera guerra carlina a Tercera Guerra Carlina sobre una redirecció: els noms propis s'escriuen emprant majúscules)
m
Els carlins catalans van seguir alçant partides i fent accions i van continuar amb la seva gesta de defensar-se gairebé sols contra els exèrcits d'[[Amadeu I de Savoia]], que va abdicar en 10 de febrer de 1873, establint-se la [[Primera República Espanyola]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Errazkin |nom=Iñaki |títol=Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones |url=http://books.google.cat/books?id=CMkbIc7rd8QC&pg=PA116&dq=1873+carlos+austria-este+regresa+espa%C3%B1a&hl=ca&sa=X&ei=D_caT9qGKIKGhQeorPHIDA&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=1873%20carlos%20austria-este%20regresa%20espa%C3%B1a&f=false |llengua=castellà |editorial=Txalaparta |data=2009 |pàgines=p.116 |isbn=8481365394 }}</ref>
 
El 19 de febrer Galceran passà per [[Carme]] i féu nit a [[Capellades]].<ref name=cincvuittres/> A finalsla fi de febrer els carlins van endegar una campanya per conquerir [[Berga]], però les tropes del General Castells es van retirar,<ref name=cincvuitquatre>[[#Abellan|Abellan (2006)]]:p.584</ref> i les tropes de reforç de Galceran canviaren d'objectiu i es dirigiren cap a Conanglell, i el 2 de març, en arribar a la Serra del Grau, foren sorpresos per un grup d'homes que van disparar les seves armes contra la infanta, que va sortir il·lesa de l'atac.<ref name=cincvuitquatre/> [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]] es va retirar de l'avanç en el darrer moment quan s'assabentà que [[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez-Campos]] s'acostava amb una columna des d'[[Olot]], de manera que Jeroni Galceran anà cap a [[La Gleva]] i els infants cap a [[Ribes de Freser]], que s'havia convertit en el quarter general dels carlins i on s'havia de reunir amb un contingent d'homes que sota el comandament del capità Ribas havien lluitat al costat de l'infant a Roma durant la [[Unificació italiana]].<ref name=cincvuitquatre/>
 
El general republicà Contreras va sortir de Barcelona el [[15 de març]] en direcció a Esparraguera amb sis companyies del regiment d'infanteria d'Amèrica, una secció del regiment de cavallería d'Alcantara, una altra d'Almansa, i una altra de Tetuan, i una bateria d'artilleria de muntanya, dirigint-se a continuació a Manresa i Moià.<ref name=tresquatre/> Savalls va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el [[23 de març]]<ref name=quatrenou>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.49</ref> i [[Rafael Tristany i Parera|Rafael Tristany]] conqueria [[La Pobla de Segur]] i [[Gerri de la Sal]].<ref name=quatrenou/> mentre Galceran i Miret s'enfrontaven a la columna liberal del nou [[capità general de Catalunya]] [[Juan Contreras y San Román|Juan Contreras]] a La Gleva, on tot i morir Galceran, els liberals [[Foc de La Gleva|van abandonar Conanglell]]<ref>[[#Abellan|Abellan (2006)]]:p.585</ref> i els liberals van haver de tornar a Vic,<ref>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.38-39</ref> i [[Berga]] va caure en [[27 de març]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balcells |nom=Albert |títol=Cataluña contemporánea: Siglo XIX |url=http://books.google.cat/books?id=Pafdn8G2csMC&pg=PA201&lpg=PA201&dq=berga+27+castells+marzo+1873+carlista&source=bl&ots=p-FOmnczsT&sig=pE6x-XIbVHIwYPtqzFYr9zMWj0Y&hl=ca&sa=X&ei=Po71UOzUBIqQhQefpICYBQ&ved=0CF4Q6AEwBg#v=onepage&q=berga%2027%20castells%20marzo%201873%20carlista&f=false |llengua=castellà |editorial=Siglo XXI de España Editores |data=1977 |pàgines=p.201 |isbn=8432302562}}</ref> i finalment Contreras va dimitir el 31 de març.<ref>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.59</ref>
El general [[Francesc Vallès Roselló]] fou ferit en l'[[acció de la Pobla de Granadella]] i [[Francesc Tallada i Forcadell]] prengué el comandament de les seves forces, combatent contra els republicans a [[Margalef]], [[Cardó]] i [[la Palma]]; feu una incursió a la [[província de Lleida]], i malgrat veure's perseguit per quatre columnes enemigues, el [[6 de desembre]] de 1872 era a [[Móra d'Ebre]] i el 8 del mateix mes es presentà a l'[[Ermita de la Providència]], entrant després a [[Montblanc]] i la [[Selva del Camp]]. Desarmà els voluntaris republicans de [[Riudecols]] i d'[[El Perelló]]. En la [[batalla de la Pileta]], el [[8 de març]] de [[1873]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vallverdú i Martí |nom=Robert |títol=El Tercer Carlisme a les Comarques Meridionals de Catalunya, 1872-1876 |url=http://books.google.cat/books?id=vhPjAAAAMAAJ&q=Francesc+Tallada+pileta+1873&dq=Francesc+Tallada+pileta+1873&hl=ca&sa=X&ei=JJZIUr2QF6nm7AaIj4CQAw&ved=0CDQQ6AEwAA |llengua= |editorial=Publicacions de l'Abbadia de Montserrat |data=1997 |pàgines=400 |isbn=8478267859}}</ref> fou mort d'un tret de bala.
 
Després de fracassar en elal [[Batalla de Puigcerdà (1873)|setge de Puigcerdà]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Sánchez i Carcelén |nom=Antoni |article=Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873 |url=http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/225237/333441 |llengua= |consulta=15/1/2013 |publicació=Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès |volum= |exemplar=2008-2009 |data=2010 |pàgines=p.197-215 |ref=Sanchez}}</ref> en la [[batalla d'Alpens]], les forces de l'[[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este|Infant Alfons]] i de [[Francesc Savalls]] derrotaren una columna liberal comandada pel [[Josep Cabrinetty i Cladera|brigadier Cabrinetty]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA92&dq=batalla+d'alpens&hl=ca&sa=X&ei=U6b1UNiMOYrB2wXlj4HgBA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=batalla%20d'alpens&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.9 |isbn=}}</ref> que disposava de 1.500 homes, 70 cavalls i dues peces d'artilleria.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |títol=Los carlistas |url=http://books.google.cat/books?id=iZAuWHf3nawC&pg=PA84&dq=albiol+cerc%C3%B3s&hl=ca&sa=X&ei=qhjlUJjtIpGN0wXa64DgBQ&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=albiol%20cerc%C3%B3s&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=1990 |pàgines=p.85 |isbn=8470902326}}</ref>
 
El 16 de juliol [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] torna a Navarra,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gonzalez Chamorro |nom=Javier |títol=Bitarte: humanidades e historia del conflicto vasco-navarro : fueros, constitución y autodeterminación |url=http://books.google.cat/books?id=YgkZoOjO3gMC&pg=PA177&dq=Carlos+VII+julio+1873&hl=ca&sa=X&ei=7foaT4PKBsrLhAeZuZisDA&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Carlos%20VII%20julio%201873&f=false |llengua=castellà |editorial=Chamorro Ediciones |data=2009 |pàgines=p.177 |isbn=8461307119 }}</ref> i es va reactivar la revolta al País Basc i Navarra.<ref name=Oyarzun>[[#Oyarzun|Oyarzún (1969)]]:p.377</ref> Carles VII establí la capital a [[Estella-Lizarra]] i iniciant un nou [[Setge de Bilbao (1873)|Setge de Bilbao]].
96.328

modificacions