Maxil·lar inferior: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 41:
Cada branca presenta dos processos en la seva part superior: un anterior, denominat [[apòfisi coronoide]], sovint amb forma de ganxo i que serveix d'inserció per al [[múscul temporal]]; i un posterior, ([[còndil]]), el qual es troba recobert per [[fibrocartílag]] i s'articula amb la fossa mandibular (o cavitat glenoïdal) de l'[[os temporal]], formant l'[[articulació temporomandibular]], situada per davant del [[conducte auditiu extern]].
 
La hiperplàsia bilateral de les apòfisis coronoides és una entitat poc habitual i que limita progressivament l'obertura de la boca, sovint sense dolor però ocasionant molèsties molt importants tributàries d'[[Cirurgia oral i maxil·lofacial|intervenció quirúrgica maxil·lofacial]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Ghazizadeh M, Sheikhi M, Salehi MM, Khaleghi A |títol= Bilateral coronoid hyperplasia causing painless limitation of mandibular moviment |publicació= Radiol Case Rep |pàgines=pp: 112-117|volum= 2017 Des 29; 13 (1) |doi= 10.1016/j.radcr.2017.11.001 |pmid= 29487645 |pmc= 5826470 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5826470/ | llengua=anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> Les fractures aïllades de l'apòfisi coronoide són inusuals, ja dita estructura està anatòmicament protegida per l'[[arc zigomàtic]] i els músculs associats. La major part d'elles són conseqüència de cops indirectes o de traumatismes penetrants causats per accidents de [[trànsit]], agressions o caigudes.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zhou HH, Lv K, Yang RT, Li Z, Li ZB |títol= Risk factor analysis and idiographic features of mandibular coronoid fractures: A retrospective case-control study |publicació= Sci Rep |pàgines=pp: 2208|volum= 2017 Maig 19; 7 (1) |doi= 10.1038/s41598-017-02335-6 |pmid= 28526860 |pmc= 5438346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5438346/ | llengua=anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> Les fractures solitàries bilaterals no traumàtiques d'aquestes apòfisis són excepcionals i no tenen una etiologia definida, si bé es creu que la contracció reflexa dels músculs, anomalies de l'[[articulació temporomandibular|ATM]], una baixa [[densitat mineral òssia]] o l'ús perllongat d'[[Inhibidor de la bomba de protons|inhibidors de la bomba de protons]] són factors implicats en la gènesi del trastorn, el qual requereix cirurgia i l'aplicació de fèrules odontològiques específiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Al-Khalisi N, Kumar K1, Acosta N |títol= Isolated Non-Traumatic Bilateral Coronoid Process Fracture of the Mandible |publicació= Cureus |pàgines=pp: e829|volum= 2016 Oct 13; 8 (10) |doi= 10.7759/cureus.829 |pmid= 27882276 |pmc= 5106346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5106346/ | llengua=anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> L'[[aplàsia]] condilar pot ser congènita o adquirida. La forma no sindròmica és una patologia infreqüent,<ref>{{ref-publicació|cognom= Shivhare P, Lata S, Balaji P, Gupta A |títol= Non-syndromic bilateral condylar aplasia: A rare case |publicació= Indian J Dent Res |pàgines=pp: 210-213|volum= 2015 Mar-Abr; 26 (2) |doi= 10.4103/0970-9290.159173 |pmid= 26096120 |issn= 1998-3603 |url= http://www.ijdr.in/article.asp?issn=0970-9290;year=2015;volume=26;issue=2;spage=210;epage=213;aulast=Shivhare | llengua=anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> que pot anar acompanyada ocasionalment per alteracions ortopèdiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Canger EM, Celenk P |títol= Aplasia of the mandibular condyle associated with some orthopaedic abnormalities |publicació= Dentomaxillofac Radiol |pàgines=pp: 259-263|volum= 2012 Mar; 41 (3) |doi= 10.1259/dmfr/93380292 |pmid= 22116127 |pmc= 3520292 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3520292/ | llengua=anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> La [[hiperplàsia]] condilar és rara, quasi sempre unilateral i provoca maloclusió (alineament incorrecte de les dents) i asimetria de la cara amb desviació mentoniana cap el costat contrari.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ibrahim, D |títol= Unilateral condylar hyperplasia - probable |publicació= Radiopaedia Cases |pàgines=pàgs: 6|volum= 2017 Oct 25; 31778 |url= https://radiopaedia.org/cases/unilateral-condylar-hyperplasia-probable-1 | llengua=anglès| consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> En escasses ocasions es veuen còndils bífids o trífids, unilaterals o bilaterals, consegüents a anomalies del desenvolupament o a un [[Traumatisme físic|traumatisme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= López-López J, Ayuso-Montero R, Salas EJ, Roselló-Llabrés X |títol= Bifid condyle: review of the literature of the last 10 years and report of two cases |publicació= Cranio |pàgines=pp: 136-140|volum= 2010 Abr; 28 (2) |doi= 10.1179/crn.2010.019 |pmid= 20491236 |issn= 0886-9634 |url= https://www.researchgate.net/publication/44619518_Bifid_Condyle_Review_of_the_Literature_of_the_Last_10_Years_and_Report_of_Two_Cases | llengua=anglès| consulta= 29 setembre 2018|}}</ref>
 
Un animal que té la mandíbula articulada directament al crani s'anomena '''amfistílic'''.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0268558.xml|títol=amfistílic|consulta=30 de gener de 2017|autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> Els [[Peixos cartilaginosos|peixos condroïctis]] són un exemple.