Procés de Reorganització Nacional: diferència entre les revisions

L'autoanomenat '''''Proceso de Reorganización Nacional''''' ('''Procés de Reorganització Nacional''' en [[català]])<ref>''Las Mujeres y las guerras: el papel de las mujeres en las guerras de la Edad Antigua a la contemporánea'', pàgina 302.</ref><ref>Argentina del peronisme a l'actualitat, pàgina 3.</ref> o simplement '''''El Proceso''''',<ref>''Escrituras de la historia'': ''Proceso de Reorganització Nacional'' fou l'expressió usada pels quatre governs militars (…). La forma abreujada, ''El Proceso'', fou adoptada per comentadors i opositors com al·lusió directa (i no eufemistica) a la repressió i altres concomitàncies kafkianes a les que remetia la situació. (Pàgina 28).</ref> va ser una [[dictadura]] militar —la cinquena de la història [[república|republicana]] de l'[[Argentina]], i la més sagnant—<ref>''Nunca más'': La nostra comissió no va ser instituïda per a jutjar, que això pertoca als jutges constitucionals, sinó per a indagar la sort dels desapareguts en el curs d'aquests anys infausts de la vida nacional. Però, després dels milers de declaracions i testimoniatges rebuts, d'haver verificat o determinat l'existència de cents de llocs clandestins de detenció i d'acumular més de cinquanta mil pàgines documentals, tenim la certesa que la dictadura militar va produir la més gran tragèdia de la nostra història, y la més salvatge. (Capítol 1).</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.elpais.com/fotogaleria/anos/dictadura/argentina/2085-3/|títol= ''30 años de la dictadura argentina''|consulta= 3 gener 2009 |autor= |cognom= García|nom= Daniel|enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= castellà|obra= |pàgines= |lloc= |editor= Grupo Prisa|data= |any= 2006|mes= març|arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= El 1973 Juan Domingo Perón regressava al poder; un any després moria i el Govern quedava en mans de la seva dona, Isabel. Les Forces Armades la van derrocar el 1976, promovent el caos per a emergir com salvadors del país. Començava la dictadura més sagnant de la història argentina.}}</ref> que va governar [[de facto]]<ref name="La dictadura militar en argentina"/> el país des del [[cop d'estat]] del [[24 de març]] de [[1976]] contra el govern constitucional de la [[peronisme|peronista]] [[María Estela Martínez de Perón]] (''Isabelita'') fins a l'assumpció democràtica del candidat de la ''[[Unión Cívica Radical]]'', [[Raúl Alfonsín]], el [[10 de desembre]] de [[1983]].<ref name="La dictadura militar en argentina"/> Entre els seus resultats més notables es troben el [[segrest]] i posterior [[desaparició forçada]] d'aproximadament entre nou mil i trenta mil persones<ref>''Història contemporània d'Amèrica'': Tot i que la junta militar va establir la pena de mort, mai no la va aplicar legalment, i totes les execucions —entre nou mil i trenta mil desapareguts, sense que puga establir-se'n una xifra definitiva— van ser clandestines. (Pàgina 312).</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.clarin.com/diario/2006/03/25/elpais/p-01201.htm|títol= Un informe dels Estats Units diu que hi va haver 22.000 desapareguts |consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=Diario Clarín}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB185/19780715%20%5BReport%20on%20Argentina%27s%20dissappeared%5D%20A0000514c.pdf|títol= Report on Argentina disappeared, A8|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=The George Washington University}}</ref> (prop de quatre-centes originàries dels [[Països Catalans]])<ref name="Els nostres desapareguts a l'Argentina">{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3561065&p_edi=stquirzevalles|títol= Els nostres desapareguts a l'Argentina|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= 2009|obra= |editor=VilaWeb}}</ref> la utilització sistemàtica de la [[tortura]],<ref>''NUNCA MÁS'': En la quasi totalitat de les denúncies rebudes per aquesta Comissió es mencionen actes de tortura. No és casual. La tortura va ser un element rellevant en la metodologia empleada. Els ''Centros Clandestinos de Detención'' van ser concebuts, entre altres coses, per a practicar-la impunement.