Raça superior: diferència entre les revisions

[[Umberto Eco]] [http://www.iemed.org/publicacions/quaderns/10/q10_271.pdf ''Guerras santas, pasión y razón: pensamientos dispersos sobre la superioridad cultural''].</ref> ha estat freqüent la identificació de la comunitat humana pròpia com una raça diferent i superior a les altres comunitats humanes, identificades com a inferiors. En elAl món contemporani, la major part de les referències a raça superior i races inferiors es centren en el concepte de supremacia racial lligat a la teoria nòrdica sorgida a finalsfinal del {{segle |XIX}} i la terminologia nazi.

L'eugenèsia va arribar a jugar un paper destacat en aquest pensament racial com una forma de millorar i mantenir la "«puresa"» de la raça ària. L'eugenèsia va ser un concepte respectat per molts pensadors enentre la dècada de [[Dècada del 1910|1910]], [[Dècada del 1920|1920]]1900 i [[Dècada del 1930|1930]]1940, com [[Margaret Sanger]],<ref>Margaret Sanger, quoted in {{ref-llibre|cognom=Katz|nom=Esther|coautors =Engelman, Peter|títol=The Selected Papers of Margaret Sanger|editorial=University of Illinois Press|lloc=Champaign, IL|any=2002|pàgina=319|isbn=9780252027376|citació=Our...campaign for Birth Control is not merely of eugenic value, but is practically identical in ideal with the final aims of Eugenics}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Franks|nom=Angela|títol=Margaret Sanger's eugenic legacy|editorial=McFarland|lloc=Jefferson, NC|any=2005 |pàgina=30 |isbn=978-0-7864-2011-7 |citació=...her commitment to eugenics was constant...until her death}}</ref> [[Marie Stopes]], [[H.G. Wells]], [[Woodrow Wilson]], [[Theodore Roosevelt]], [[Emile Zola]], [[George Bernard Shaw]], [[John Maynard Keynes]], [[John Harvey Kellogg]], [[Linus Pauling]]<ref>Everett Mendelsohn, Ph.D. [http://harvardmagazine.com/2000/03/the-eugenic-temptation.html Pauling's Eugenics], ''The Eugenic Temptation'', Harvard Magazine, March–April 2000</ref> i [[Sidney Webb]].<ref>{{ref-llibre

Les teories que defensen l'existència de races superioritat i races inferiors es poden rastrejar des de l'Antiguitat i van estar presents en l'Edat Mitjana. Particularment es van desenvolupar per al cas de l'[[antisemitisme]], en què es barrejava de forma poc diferenciable el racisme com a fenomen intel·lectual o popular, la intolerància religiosa des del punt de vista polític i l'odi religiós en totes les seves manifestacions. A l'Espanya del {{segle |XV}} es va elaborar un complex sistema justificatiu de la discriminació cap als cristians nous amb els estatuts de neteja de sang, que tot i la condemna papal va continuar vigents durant tot l'Antic Règim a Espanya. Durant l'Era dels descobriments dels arguments intel·lectuals que implicaven desigualtats intrínseques entre europeus i americans, el caràcter racista era evident en banda i banda de la polèmica dels justs títols (els arguments eren fonamentalment teològics, jurídics i filosòfics) van ser debatudes i rebutjades com a possible justificació del domini espanyol sobre els naturals (indígenes americans), encara que no descartaven de forma tan clara com la possible justificació de l'esclavitud dels negres.

=={{Segle |XIX}}==

La justificació de l'[[Imperialisme]] i el [[Colonialisme]] del {{segle |XIX}} es va fer fonamentalment des del punt de vista de la superioritat cultural de la civilització sobre el salvatgisme o la barbàrie, amb categories culturals provinents de la Il·lustració o del cristianisme missioner, que en ambdós casos suposaven la igualtat essencial del gènere humà, i fins i tot la superioritat moral del bon salvatge sobre la degeneració de l'home civilitzat; diferències no biològiques sinó culturals que en qualsevol cas justificaven de forma paternalista el domini d'aquest sobre aquell, bé per salvar la seva ànima, bé per fer-li accedir al camí del [[Progrés]] ([[Positivisme]]). Amb similars característiques es va imposar la gradual extensió de l'[[abolicionisme]] de l'esclavitud.

EnA la segona meitat del {{segle |XIX}}, la popularització de la teoria de l'evolució va derivar en un [[Darwinisme social]] ([[Herbert Spencer]]) que aplicava de manera acientífica a les classes socials i altres grups humans conceptes desvirtuats d'origen evolucionista, com el de la supervivència del més apte en la lluita per la vida. L'[[eugenèsia]] i les teories racistes es van desenvolupar a [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Anglaterra]] i [[Alemanya]] (nordicisme, [[Raça ària]],[[Houston Stewart Chamberlain|Houston Stewart]]). Als [[Estats Units]], el concepte de "raça superior" va sorgir en el context de les relacions racials entre amo i esclau en la societat esclavista de la història d'Amèrica, especialment en el Sud a mitjan segle XIX. Es basa tant en l'experiència de l'esclavitud i les justificacions pseudo-científiques de l'esclavitud racial, sinó també sobre les relacions entre els blancs al Sud i el Nord, en particular duran la [[Guerra de Secessió]] no va implicar l'abandonament de les tesis racistes, sinó el desenvolupament de moviments en favor de la supremacia blanca.

AAl finalstombant del {{segle |XIX}} i començaments del segleal XX,{{versaleta|xx}} (període de la [[Pau armada]]) en què les potències es preparaven per a l'inevitable esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], era usual la utilització del concepte de races superiors i inferiors o nacions decadents davant de les nacions emergents, exemplificats en la [[Guerra Hispano-estatunidenca]] de [[1898]] i la [[Guerra russojaponesa]] de [[1905]].<ref>[https://archive.is/20120630094004/www.accessmylibrary.com/article-1G1-142337689/mahan-y-el-neodarwinismo.html ''Mahan i el neodarwinisme: La seva política de la tutela racial colonialista. (Alfred T. Mahan) (política exterior dels Estats Units al Carib durant guerra amb Espanya el 1898)'']</ref> El regeneracionisme espanyol que va néixer com a resposta al desastre del 98 va tenir les meditacions sobre els conceptes de raça i de virilitat entre els seus tòpics.<ref>[[José Álvarez Junco]] ''Mater Dolorosa''</ref>

=={{Segle |XX}}==

Els totalitarismes del període d'entreguerres van plantejar una negació radical de l'individualisme demo-liberal per plantejar sortides col·lectives extremes: l'internacionalisme proletari del comunisme soviètic i l'exaltació de la unitat de la raça, poble, nació i estat del feixisme. La identificació de la pròpia nació amb una raça característica, singular i portadora de ''valors eterns''<ref>Expressió d'origen [[José Ortega y Gasset|orteguià]] popularitzada per [[José Antonio Primo de Rivera]].</ref> era una característica present en tots els moviments feixistes, però es trobava particularment exacerbada a l'[[Alemanya nazi]]. Es va excloure de la ciutadania alemanya, dissenyada en termes racials (''[[volksgemeinshaft]]''), als jueus, empleats com a boc expiatori de tota mena de problemes socials (teoria de la conspiració [[Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional|judeomaçònica]], [[lleis de Nuremberg]], [[Holocaust]]), i es va iniciar una agressiva política expansiva amb terribles conseqüències especialment a l'Est d'Europa, entès com un espai a disputar entre els eslaus, raça inferior i els alemanys superiors des de l'Edat Mitjana ([[Expansió cap a l'Est|Drang nach Osten]]) i que, explicitat en la hitleriana teoria del Lebensraum (espai vital, ''[[Mein Kampf]]''), va conduir a la [[Segona Guerra Mundial]].