Motocròs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 18:
 
[[Fitxer:Broc Glover 1977.jpg|thumb|Broc Glover durant la [[Trans-AMA]] de 1977]]
El {{MXEC|1952}}, la [[FIM]] organitzà el primer campionat Europeu, el qual es convertiria en [[Campionat del Món de motocròs|Campionat mundial]] el {{MXWC|1957}}.<ref name="History of Motocross; Part 2"/> Noves marques s'incorporarien a la competició, com ara les europees [[Husqvarna]] ([[Suècia]]), [[CZ]] ([[Txecoslovàquia]]) o [[Greeves]] (Regne Unit). Els motors de [[Motor de dos temps|dos temps]] desplaçarien la tecnologia dels [[Motor de quatre temps|quatre temps]] durant la [[dècada de 1960]], al final de la qual les marques [[Japó|japoneses]], encapçalades per [[Suzuki]], començaren a competir a nivell internacional.<ref name="History of Motocross; Part 2"/> Paral·lelament al que s'esdevenia a Europa, al continent americà el motocròs també gaudia de gran popularitat: l'any [[1972]] al ''Los Angeles Memorial Coliseum'' ([[Los Angeles]], [[Estats Units d'Amèrica]]) s'organitzà el primer motocròs en un estadi, originant-se així el [[supercross]].
 
El domini de pilots europeus deixà pas, a inici de la [[dècada de 1980]], al domini de pilots nord-americans. Cap a finalsfinal de [[{{segle XX]]}} els fabricants tornaren a la tecnologia de quatre temps i, així mateix, el domini de les darreres dècades protagonitzat pels fabricants japonesos es veié posat en dubte pel ressorgiment de marques europees, com ara Husqvarna, [[Husaberg]] i [[KTM]].
 
Darrerament l'esport del motocròs ha evolucionat fins a donar pas a diferents subdisciplines, com ara les competicions d'estadi (Supercròs), el [[Motocròs Freestyle]] (FMX) -en els quals els pilots són jutjats pels seus salts i habilitats acrobàtiques aèries- o el [[Supermoto]], on es combina el [[fora d'asfalt]] amb l'asfalt. Cal esmentar també el [[sidecarcross]], modalitat caracteritzada per l'ús de [[sidecar]] que gaudeix de força acceptació a diversos països europeus.