[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''.</ref>
Una dels seus avantatges és que poden emplearseemprarse combustibles poc refinats com el [[fueloil]], oliïs vegetals o biocombustibles amb millor rendiment que en els motors diésel.<ref> ''Falta indicar la publicació
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''.</ref><ref> ''Falta indicar la publicació
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''.</ref> No obstant això, la sensibilitat que posseeix a les variacions en els cicles de combustió els converteixen en difícils de controlar i susceptibles de tenir baixes prestacions; a més de ser molt sorollosos.<ref>Error en el '''''títol''''' o la '''''url'''''.«».</ref>
Després de l'èxit del compressor d'aire de pistons lliures, diversos grups de recerca industrial van començar a desenvolupar aquests generadors, amb el gas produït es feia funcionar una [[Turbina de gas|turbina.]] En finalitzar els [[Dècada del 1940|anys 1940]], els constructors automobilístics nord-americans [[General Motors]] i [[Ford Motor Company|Ford]] van desenvolupar prototips de motors destinats a propulsar els seus vehicles.
Un gran nombre de generadors de gas de pistons lliures es van posar a punt i van trobar nombroses aplicacions en les centrals elèctriques i en vaixells. Després de les proves es emplearonvan emprar també a França per a la propulsió de locomotores. Així en 1952, [[Renault]] va construir un prototip (<span class="nowrap">040 GA 1</span>) dotat d'un generador Sigma-Pescara(construït per la Societat Industrial General de Mecànica Aplicada) d'aproximadament 1000 CV que feia girar una [[Turbina de gas|turbina de]] gas. Aquesta locomotora va estar rodant fins a 1960. Altres dos prototips van ser construïts per Renault en 1959 i 1961, els 060 GA 1 i 2. La màquina va ser sobrenomenada ràpidament «La Boum Boum » pel seu soroll potent i característic i l'explosió de cristalls que produïa per les estacions que travessava; tenia nombroses avaries i el projecte va ser abandonat en 1963.<ref name="CC 80000">[http://uxtobirza.free.fr/trains/voir_loco.php?Classe=CC%2080000 CC 80000]</ref><ref>[http://www.mlgtraffic.net/SNCF_F_LD_CC.xml Locomotives Diesel : A1A A1A et CC de ligne] - MLGTraffic</ref>
De 1953 a [[1953|1956]], la Marina nacional francesa va començar a fabricar una sèrie de 37 [[Dragamines|dragaminasdragamines]] dels quals vint-i-u estaven propulsados per generadors de gas de pistons lliures Sigma-Pescaraenllaçats a dues [[Turbina de gas|turbines de gas]] que desenvolupaven un total de 2000 CV. Eren tan sorollosos durant la seva arrencada en fred (perquè necessitava mantenir obertes les vàlvules d'escombratge durant bastant temps), que tenien la reputació de «despertar Cherbourg» però també de ser molt penoses per a les oïdes dels conductors de torn. En ser poc fiables mecànicament es van mantenir en la reserva des de 1970 i es va donar de baixa als últims en 1981.<ref>[http://www.anciens-cols-bleus.net/t2190p300-cdt-bory#607263 Moteurs Pescara, ''Bory'' et d'autres] - Témoignage sur les moteurs Pescara d'un marin embarqué sur le ''Bory'' puis sur le dragueur de mines ''Algol''</ref> D'altra banda, un [[Avís|avís-escorta]] de la marina francesa, el ''Commandant Bory'', es va equipar en 1956 amb 16 turbines de gas d'aquest tipus per fer una avaluació, en contra de l'opinió de l'estat major.<ref>[http://www.netmarine.net/bat/ae/cdtbory/caracter.htm AE ''Commandant Bory'' : Caractéristiques principales] - Net-Marine (en francés)</ref><ref name="Sanguinetti"> [http://books.google.fr/books?id=Ec_jJ2HLnoEC&pg=PA218&dq=Pescara+ingénieur&hl=fr&sa=X&ei=5Lb0TqarIcOwhAe_-qWjAQ&ved=0CFsQ6AEwBQ#v=onepage&q=Pescara%20ingénieur&f=false] (en francés).  L'Harmattan. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-7475-1833-8|ISBN 978-2-7475-1833-8]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=L%27Harmattan&rft.isbn=978-2-7475-1833-8&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.fr%2Fbooks%3Fid%3DEc_jJ2HLnoEC%26pg%3DPA218%26dq%3DPescara%2Bing%C3%A9nieur%26hl%3Dfr%26sa%3DX%26ei%3D5Lb0TqarIcOwhAe_-qWjAQ%26ved%3D0CFsQ6AEwBQ%23v%3Donepage%26q%3DPescara%2520ing%C3%A9nieur%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFSanguinetti2003" tabindex="0"> </span></ref> El projecte va ser un fracàs total, es va posar en servei sis anys després, en 1964 i en 1971 es va decidir una nova motorització.<ref name="marine">[http://www.anciens-cols-bleus.net/t2190p300-cdt-bory#607263 Motores Pescara, ''Bory'' y otros] - Témoignage sur les moteurs Pescara d'un marin embarqué sur le ''Bory'' puis sur le dragueur de mines ''Algol'' (en francés)</ref><ref>[http://www.netmarine.net/bat/ae/cdtbory/index.htm Aviso-escolta ''Commandant Bory''] - Net-Marine (en francés)</ref> L'Almirall Antoine Sanguinetti compte que durant la travessia per portar el ''Bory'' en 1972 des de l'Oceà Índic cap a França per ser equipat de [[Motor dièsel|motors diésel]] tradicionals, la nau va sofrir no menys de 675 parades intempestivas dels seus motors Pesqués.
En 1956, General Motors va presentar al públic la XP-500, el primer automòbil del món dotat d'un motor de pistó lliure, un prototip funcional però sense continuïtat.<ref>[http://www.carstyling.ru/en/car/1956_gm_xp_500/ 1956 GM XP-500] - Car Styling (en inglés)</ref> El motor alimentava a una turbina que produïa 250 CV.
== Aplicacions modernes ==
[[Toyota Motor Corporation|Toyota]] ha iniciat estudis per emplearloemprarlo en motors elèctrics.<ref>[http://www.motorpasionfuturo.com/mecanica-eficiente/toyota-esta-trabajando-en-un-motor-lineal-con-piston-libre-como-generador-para-vehiculos-electricos Toyota está trabajando en un motor lineal con pistón libre como generador para vehículos eléctricos].</ref>
== Notes i referències ==
|