Motor de pistó lliure: diferència entre les revisions

Després de l'èxit del compressor d'aire de pistons lliures, diversos grups de recerca industrial van començar a desenvolupar aquests generadors, amb el gas produït es feia funcionar una [[Turbina de gas|turbina.]] En finalitzar els [[Dècada del 1940|anys 1940]], els constructors automobilístics nord-americans [[General Motors]] i [[Ford Motor Company|Ford]] van desenvolupar prototips de motors destinats a propulsar els seus vehicles.

 

 

De 1953 a [[1953|1956]], la Marina nacional francesa va començar a fabricar una sèrie de 37 [[dragamines]] dels quals vint-i-u estaven propulsados per generadors de gas de pistons lliures Sigma-Pescaraenllaçats a dues [[Turbina de gas|turbines de gas]] que desenvolupaven un total de 2000 CV. Eren tan sorollosos durant la seva arrencada en fred (perquè necessitava mantenir obertes les vàlvules d'escombratge durant bastant temps), que tenien la reputació de «despertar Cherbourg» però també de ser molt penoses per a les oïdes dels conductors de torn. En ser poc fiables mecànicament es van mantenir en la reserva des de 1970 i es va donar de baixa als últims en 1981.<ref>[http://www.anciens-cols-bleus.net/t2190p300-cdt-bory#607263 Moteurs Pescara, ''Bory'' et d'autres] - Témoignage sur les moteurs Pescara d'un marin embarqué sur le ''Bory'' puis sur le dragueur de mines ''Algol''</ref> D'altra banda, un [[Avís|avís-escorta]] de la marina francesa, el ''Commandant Bory'', es va equipar en 1956 amb 16 turbines de gas d'aquest tipus per fer una avaluació, en contra de l'opinió de l'estat major.<ref>[http://www.netmarine.net/bat/ae/cdtbory/caracter.htm AE ''Commandant Bory'' : Caractéristiques principales] - Net-Marine (en francés)</ref><ref name="Sanguinetti"> [http://books.google.fr/books?id=Ec_jJ2HLnoEC&pg=PA218&dq=Pescara+ingénieur&hl=fr&sa=X&ei=5Lb0TqarIcOwhAe_-qWjAQ&ved=0CFsQ6AEwBQ#v=onepage&q=Pescara%20ingénieur&f=false]&#x20;(en francés).&#x20; L'Harmattan. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-7475-1833-8|ISBN 978-2-7475-1833-8]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=L%27Harmattan&rft.isbn=978-2-7475-1833-8&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.fr%2Fbooks%3Fid%3DEc_jJ2HLnoEC%26pg%3DPA218%26dq%3DPescara%2Bing%C3%A9nieur%26hl%3Dfr%26sa%3DX%26ei%3D5Lb0TqarIcOwhAe_-qWjAQ%26ved%3D0CFsQ6AEwBQ%23v%3Donepage%26q%3DPescara%2520ing%C3%A9nieur%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFSanguinetti2003" tabindex="0">&nbsp;</span></ref> El projecte va ser un fracàs total, es va posar en servei sis anys després, en 1964 i en 1971 es va decidir una nova motorització.<ref name="marine">[http://www.anciens-cols-bleus.net/t2190p300-cdt-bory#607263 Motores Pescara, ''Bory'' y otros] - Témoignage sur les moteurs Pescara d'un marin embarqué sur le ''Bory'' puis sur le dragueur de mines ''Algol'' (en francés)</ref><ref>[http://www.netmarine.net/bat/ae/cdtbory/index.htm Aviso-escolta ''Commandant Bory''] - Net-Marine (en francés)</ref> L'Almirall Antoine Sanguinetti compte que durant la travessia per portar el ''Bory'' en 1972 des de l'Oceà Índic cap a França per ser equipat de [[Motor dièsel|motors diésel]] tradicionals, la nau va sofrir no menys de 675 parades intempestivas dels seus motors Pesqués.