Motor de pistó lliure: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 4:
== Primera generació de motors ==
El [[1864]], l'enginyer britànic Francis Herbert Wenham va patentar un motor de pistó lliure. Al gener de [[1907]] la companyia francesa [[Michelin]] va patentar un compressor d'aire de pistons lliures.<ref>{{cita
La primera generació de motors de pistons lliures era del tipus de dos pistons oposats, on tots dos pistons estaven connectats per assegurar un moviment simètric.
Linha 12 ⟶ 11:
La primera aplicació amb èxit del motor de pistó lliure va ser el [[Compressor|compressor d'aire.]] Els cilindres de compressió d'aire van acoblats als pistons en moviment. En alguns motors s'utilitza l'aire restant en els cilindres de compressió per tornar a empènyer al pistó, eliminant així la necessitat d'un dispositiu de rebot.
Els compressors d'aire de pistons lliures [[Junkers]] van ser utilitzats en la marina alemanya des de la [[Segona Guerra Mundial]] en els [[Destructor|destructors]] (per produir l'aire comprimit necessari per al llançament de [[Torpede|torpedes]]), i a bord de [[Submarí|submarins]] per reajustar les reserves d'aire en superfície.<ref>
=== Generadors de gas ===
Després de l'èxit del compressor d'aire de pistons lliures, diversos grups de recerca industrial van començar a desenvolupar aquests generadors, amb el gas produït es feia funcionar una [[Turbina de gas|turbina.]] En finalitzar els [[Dècada del 1940|anys 1940]], els constructors automobilístics nord-americans [[General Motors]] i [[Ford Motor Company|Ford]] van desenvolupar prototips de motors destinats a propulsar els seus vehicles.
Un gran nombre de generadors de gas de pistons lliures es van posar a punt i van trobar nombroses aplicacions en les centrals elèctriques i en vaixells. Després de les proves es van emprar també a França per a la propulsió de locomotores. Així el 1952, [[Renault]] va construir un prototip (<span class="nowrap">040 GA 1</span>) dotat d'un generador Sigma-Pescara (construït per la Societat Industrial General de Mecànica Aplicada) d'aproximadament 1000 CV que feia girar una [[Turbina de gas|turbina de]] gas. Aquesta locomotora va estar rodant fins a 1960. Altres dos prototips van ser construïts per Renault el 1959 i el 1961, els 060 GA 1 i 2. La màquina va ser sobrenomenada ràpidament «La Boum Boum » pel seu soroll potent i característic i l'explosió de cristalls que produïa per les estacions que travessava; tenia nombroses avaries i el projecte va ser abandonat el 1963.<ref name="CC
De 1953 a [[1953|1956]], la Marina nacional francesa va començar a fabricar una sèrie de 37 [[dragamines]] dels quals vint-i-un estaven propulsats per generadors de gas de pistons lliures Sigma-Pescara enllaçats a dues [[Turbina de gas|turbines de gas]] que desenvolupaven un total de 2000 CV. Eren tan sorollosos durant la seva arrencada en fred (perquè necessitava mantenir obertes les vàlvules d'escombratge durant bastant temps), que tenien la reputació de «despertar Cherbourg» però també de ser molt penoses per a les oïdes dels conductors de torn. En ser poc fiables mecànicament es van mantenir en la reserva des de 1970 i es va donar de baixa als últims el 1981.<ref>[http://www.anciens-cols-bleus.net/t2190p300-cdt-bory#607263 Moteurs Pescara, ''Bory'' et d'autres] - Témoignage sur les moteurs Pescara d'un marin embarqué sur le ''Bory'' puis sur le dragueur de mines ''Algol''</ref> D'altra banda, un [[Avís|avís-escorta]] de la marina francesa, el ''Commandant Bory'', es va equipar el 1956 amb 16 turbines de gas d'aquest tipus per fer una avaluació, en contra de l'opinió de l'estat major.<ref>[http://www.netmarine.net/bat/ae/cdtbory/caracter.htm AE ''Commandant Bory'' : Caractéristiques principales] - Net-Marine (en francés)</ref><ref name="Sanguinetti"> [http://books.google.fr/books?id=Ec_jJ2HLnoEC&pg=PA218&dq=Pescara+ingénieur&hl=fr&sa=X&ei=5Lb0TqarIcOwhAe_-qWjAQ&ved=0CFsQ6AEwBQ#v=onepage&q=Pescara%20ingénieur&f=false] (en francés).  L'Harmattan. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-7475-1833-8|ISBN 978-2-7475-1833-8]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=L%27Harmattan&rft.isbn=978-2-7475-1833-8&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.fr%2Fbooks%3Fid%3DEc_jJ2HLnoEC%26pg%3DPA218%26dq%3DPescara%2Bing%C3%A9nieur%26hl%3Dfr%26sa%3DX%26ei%3D5Lb0TqarIcOwhAe_-qWjAQ%26ved%3D0CFsQ6AEwBQ%23v%3Donepage%26q%3DPescara%2520ing%C3%A9nieur%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFSanguinetti2003" tabindex="0"> </span></ref> El projecte va ser un fracàs total, es va posar en servei sis anys després, el 1964 i el 1971 es va decidir una nova motorització.<ref name="marine">[http://www.anciens-cols-bleus.net/t2190p300-cdt-bory#607263 Motores Pescara, ''Bory'' y otros] - Témoignage sur les moteurs Pescara d'un marin embarqué sur le ''Bory'' puis sur le dragueur de mines ''Algol'' (en francés)</ref><ref>[http://www.netmarine.net/bat/ae/cdtbory/index.htm Aviso-escolta ''Commandant Bory''] - Net-Marine (en francés)</ref> L'Almirall Antoine Sanguinetti compte que durant la travessia per portar el ''Bory'' el 1972 des de l'Oceà Índic cap a França per ser equipat de [[Motor dièsel|motors dièsel]] tradicionals, la nau va sofrir no menys de 675 parades intempestivas dels seus motors Pescara .
|