Motor de pistó lliure: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{Inacabat}}[[Fitxer:Pescara_avec_turbine.gif|miniatura|Esquema de funcionament d'un generador de gas de pistons lliures de tipus [[Raúl Pateras Pescara|Pescara]] amb la seva [[turbina de gas]].]]Un '''motor de pistó lliure''' és un [[motor de combustió interna]] de [[Motor de dos temps|dos temps]] amb ignició espontània (com en un motor dièsel). En aquest motor el moviment del [[pistó]] respon únicament a la pressió del gas, sense necessitat de [[biela]] ni de [[cigonyal]] per originar una rotació. Les configuracions bàsiques dels motors de pistó lliure són: un únic pistó, un pistó doble o dos pistons oposats.<ref name="ATI2">{{cita publicación|apellidos=Mikalsen R., Roskilly A.P.|nombre=|enlaceautor=|año=2007|título=A review of free-piston engine history and applications|publicación=Applied Thermal Engineering|volumen=|número=27|páginas=2339-2352|ubicación=|editorial=|issn=|url=http://www.mikalsen.eu/papers/FPEreview.pdf|idioma=inglés|fechaacceso=11 de diciembre de 2015}}</ref>
Una dels seus avantatges és que poden emprar-se combustibles poc refinats com el [[fueloil]],<ref>{{cita publicación|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|año=diciembre de 1979|título=Du pétrole à l'électricité par la ligne droite|publicación=Science et Vie|volumen=|número=747|páginas=100|ubicación=|editorial=|issn=|url=http://www.econologie.info/share/partager/1225712161mFUOJZ.jpg|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|idioma=
== Primera generació de motors ==
El [[1864]], l'enginyer britànic Francis Herbert Wenham va patentar un motor de pistó lliure. Al gener de [[1907]] la companyia francesa [[Michelin]] va patentar un compressor d'aire de pistons lliures.<ref>{{cita libro|apellido=Beecroft|nombre=David|enlaceautor=|título=History of the American Automobile Industry|url=http://books.google.fr/books?id=3A4CTZbOemcC&lpg=PA56&dq=Free-piston%20history&hl=fr&pg=PA56#v=onepage&q=Free-piston%20history&f=false|fechaacceso=3 de enero de 2016|idioma=inglés|otros=|edición=|año=2009|editor=|editorial=|ubicación=|isbn=978-0-5570-5575-3|capítulo=|páginas=56|cita=}}</ref><ref>{{cita publicación|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|año=2007|título=Brevet del 15 de enero de 2007|publicación=|volumen=|número=|páginas=|ubicación=|editorial=Michelin|issn=|url=http://freikolben.ch/media//DIR_44101/9fb8a118b46ea9d8ffff80dc7f000101.pdf|fechaacceso=3 de enero de 2016|idioma=
La primera generació de motors de pistons lliures era del tipus de dos pistons oposats, on tots dos pistons estaven connectats per assegurar un moviment simètric.
Línia 18:
Un gran nombre de generadors de gas de pistons lliures es van posar a punt i van trobar nombroses aplicacions en les centrals elèctriques i en vaixells. Després de les proves es van emprar també a França per a la propulsió de locomotores. Així el 1952, [[Renault]] va construir un prototip (<span class="nowrap">040 GA 1</span>) dotat d'un generador Sigma-Pescara (construït per la Societat Industrial General de Mecànica Aplicada) d'aproximadament 1000 CV que feia girar una [[Turbina de gas|turbina de]] gas. Aquesta locomotora va estar rodant fins a 1960. Altres dos prototips van ser construïts per Renault el 1959 i el 1961, els 060 GA 1 i 2. La màquina va ser sobrenomenada ràpidament «La Boum Boum » pel seu soroll potent i característic i l'explosió de cristalls que produïa per les estacions que travessava; tenia nombroses avaries i el projecte va ser abandonat el 1963.<ref name="CC 800002">[http://uxtobirza.free.fr/trains/voir_loco.php?Classe=CC%2080000 CC 80000]</ref><ref>[http://www.mlgtraffic.net/SNCF_F_LD_CC.xml Locomotives Diesel : A1A A1A et CC de ligne] - MLGTraffic</ref>
De 1953 a [[1953|1956]], la Marina nacional francesa va començar a fabricar una sèrie de 37 [[dragamines]] dels quals vint-i-un estaven propulsats per generadors de gas de pistons lliures Sigma-Pescara enllaçats a dues [[Turbina de gas|turbines de gas]] que desenvolupaven un total de 2000 CV. Eren tan sorollosos durant la seva arrencada en fred (perquè necessitava mantenir obertes les vàlvules d'escombratge durant bastant temps), que tenien la reputació de «despertar Cherbourg» però també de ser molt penoses per a les oïdes dels conductors de torn. En ser poc fiables mecànicament es van mantenir en la reserva des de 1970 i es va donar de baixa als últims el 1981.<ref>[http://www.anciens-cols-bleus.net/t2190p300-cdt-bory#607263 Moteurs Pescara, ''Bory'' et d'autres] - Témoignage sur les moteurs Pescara d'un marin embarqué sur le ''Bory'' puis sur le dragueur de mines ''Algol''</ref> D'altra banda, un [[Avís|avís-escorta]] de la marina francesa, el ''Commandant Bory'', es va equipar el 1956 amb 16 turbines de gas d'aquest tipus per fer una avaluació, en contra de l'opinió de l'estat major.<ref>[http://www.netmarine.net/bat/ae/cdtbory/caracter.htm AE ''Commandant Bory'' : Caractéristiques principales] - Net-Marine (en
El 1956, General Motors va presentar al públic la XP-500, el primer automòbil del món dotat d'un motor de pistó lliure, un prototip funcional però sense continuïtat.<ref>[http://www.carstyling.ru/en/car/1956_gm_xp_500/ 1956 GM XP-500] - Car Styling (en inglés)</ref> El motor alimentava a una turbina que produïa 250 CV.
|