Motor de pistó lliure: diferència entre les revisions

El [[1864]], l'enginyer britànic Francis Herbert Wenham va patentar un motor de pistó lliure. Al gener de [[1907]] la companyia francesa [[Michelin]] va patentar un compressor d'aire de pistons lliures.<ref>{{cita libro|apellido=Beecroft|nombre=David|enlaceautor=|título=History of the American Automobile Industry|url=http://books.google.fr/books?id=3A4CTZbOemcC&lpg=PA56&dq=Free-piston%20history&hl=fr&pg=PA56#v=onepage&q=Free-piston%20history&f=false|fechaacceso=3 de enero de 2016|idioma=inglés|otros=|edición=|año=2009|editor=|editorial=|ubicación=|isbn=978-0-5570-5575-3|capítulo=|páginas=56|cita=}}</ref><ref>{{cita publicación|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|año=2007|título=Brevet del 15 de enero de 2007|publicación=|volumen=|número=|páginas=|ubicación=|editorial=Michelin|issn=|url=http://freikolben.ch/media//DIR_44101/9fb8a118b46ea9d8ffff80dc7f000101.pdf|fechaacceso=3 de enero de 2016|idioma=francès}}</ref> En els [[Dècada del 1930|anys 1930]], l'argentí [[Raúl Pateras Pescara]] va desenvolupar un motor de pistons lliures modern a Europa i a càrrec de la signaturaempresa alemanya [[Junkers|Junkers.]] El [[1936]] una de les primeres aplicacions va ser una locomotora de <span class="nowrap">200</span> [[Cavall de vapor|CV]] en la qual es va substituir la [[caldera]] per dos acte-compressors ''Pescara'' que proporcionaven aire comprimit a la mateixa pressió que el vapor, amb una variació entre 12 i 18 [[Bar (unitat de pressió)|bars]].

Els compressors d'aire de pistons lliures [[Junkers]] van ser utilitzats en la marina alemanya des dedurant la [[Segona Guerra Mundial]] en els [[Destructor|destructors]] (per produir l'aire comprimit necessari per al llançament de [[Torpede|torpedes]]), i a bord de [[Submarí|submarins]] per reajustar les reserves d'aire en superfície.<ref>{{cita publicación|apellidos=Toutant|nombre=W.T.|enlaceautor=|año=1952|título=The Worthington–Junkers free-piston air compressor|publicación=Journal of the American Society of Naval Engineers|volumen=|número=|páginas=|ubicación=|editorial=|issn=|url=|fechaacceso=3 de enero de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.archeosousmarine.net/Pdf/dernierjour_u171.pdf|título=Le dernier jour du U 171|fechaacceso=3 de enero de 2016|apellido=|nombre=|fecha=|sitioweb=archeosousmarine.net|editorial=|idioma=|cita=}}</ref> Aquests motors tenien un elevat rendiment amb un grau d'obstrucció reduït.

Després de l'èxit del compressor d'aire de pistons lliures, diversos grups de recerca industrial van començar a desenvolupar aquests generadors, amb el gas produït es feia funcionar una [[Turbina de gas|turbina.]] EnAl finalitzar els [[Dècada del 1940|anys 1940]], els constructors automobilístics nord-americans [[General Motors]] i [[Ford Motor Company|Ford]] van desenvolupar prototips de motors destinats a propulsar els seus vehicles.

Un gran nombre de generadors de gas de pistons lliures es van posar a punt i van trobar nombroses aplicacions en les centrals elèctriques i també en vaixells. Després de les proves es van emprar també a França per a la propulsió de locomotores. Així el 1952, [[Renault]] va construir un prototip (<span class="nowrap">040 GA 1</span>) dotat d'un generador Sigma-Pescara (construït per la Societat Industrial General de Mecànica Aplicada) d'aproximadament 1000 CV que feia girar una [[Turbina de gas|turbina de]] gas. Aquesta locomotora va estar rodant fins aal 1960. AltresUns altres dos prototips van ser construïts per Renault el 1959 i el 1961, els 060 GA 1 i 2. La màquina va ser sobrenomenadabatejada ràpidamentimmediatament «La Boum Boum » pel seu soroll potent i característic i l'explosió de cristallsvidres que produïa peren les estacions que travessava; tenia nombroses avaries i el projecte va ser abandonat el 1963.<ref name="CC 800002">[http://uxtobirza.free.fr/trains/voir_loco.php?Classe=CC%2080000 CC 80000]</ref><ref>[http://www.mlgtraffic.net/SNCF_F_LD_CC.xml Locomotives Diesel : A1A A1A et CC de ligne] - MLGTraffic</ref>

De 1953 a [[1953|1956]], la Marina nacional francesa va començar a fabricar una sèrie de 37 [[dragamines]] dels quals vint-i-un estaven propulsats per generadors de gas de pistons lliures Sigma-Pescara enllaçats a dues [[Turbina de gas|turbines de gas]] que desenvolupaven un total de 2000 CV. Eren tan sorollosos durant la seva arrencada en fred (perquè necessitava mantenir obertes les vàlvules d'escombratge durant bastant temps), que tenien la reputació de «despertar Cherbourg» però també de ser molt penosespenosos per a les oïdes dels conductors de torn. En ser poc fiables mecànicament es van mantenirpassar ena la reserva desa partir de 1970 i els últims es vavan donar de baixa als últims el 1981.<ref>[http://www.anciens-cols-bleus.net/t2190p300-cdt-bory#607263 Moteurs Pescara, ''Bory'' et d'autres] - Témoignage sur les moteurs Pescara d'un marin embarqué sur le ''Bory'' puis sur le dragueur de mines ''Algol''</ref> D'altra banda, un [[Avís|avís-escorta]] de la marina francesa, el ''Commandant Bory'', es va equipar el 1956 amb 16 turbines de gas d'aquest tipus per fer una avaluació, en contra de l'opinió de l'estat major.<ref>[http://www.netmarine.net/bat/ae/cdtbory/caracter.htm AE ''Commandant Bory'' : Caractéristiques principales] - Net-Marine (en francès)</ref><ref name="Sanguinetti"> [http://books.google.fr/books?id=Ec_jJ2HLnoEC&pg=PA218&dq=Pescara+ingénieur&hl=fr&sa=X&ei=5Lb0TqarIcOwhAe_-qWjAQ&ved=0CFsQ6AEwBQ#v=onepage&q=Pescara%20ingénieur&f=false]&#x20;(en francès).&#x20; L'Harmattan. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-7475-1833-8|ISBN 978-2-7475-1833-8]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=L%27Harmattan&rft.isbn=978-2-7475-1833-8&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.fr%2Fbooks%3Fid%3DEc_jJ2HLnoEC%26pg%3DPA218%26dq%3DPescara%2Bing%C3%A9nieur%26hl%3Dfr%26sa%3DX%26ei%3D5Lb0TqarIcOwhAe_-qWjAQ%26ved%3D0CFsQ6AEwBQ%23v%3Donepage%26q%3DPescara%2520ing%C3%A9nieur%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFSanguinetti2003" tabindex="0">&nbsp;</span></ref> El projecte va ser un fracàs total, es va posar en servei sis anys desprésmés tard, el 1964 i el 1971 es va decidir una nova motorització.<ref name="marine">[http://www.anciens-cols-bleus.net/t2190p300-cdt-bory#607263 Motores Pescara, ''Bory'' y otros] - Témoignage sur les moteurs Pescara d'un marin embarqué sur le ''Bory'' puis sur le dragueur de mines ''Algol'' (en francès)</ref><ref>[http://www.netmarine.net/bat/ae/cdtbory/index.htm Aviso-escolta ''Commandant Bory''] - Net-Marine (en francès)</ref> L'Almirall Antoine Sanguinetti compterelata que durant la travessia per portar el ''Bory'' el 1972 des de l'Oceà Índic cap a França per ser equipat deamb [[Motor dièsel|motors dièsel]] tradicionals, la nau va sofrirpatir no menys de 675 parades intempestivasintempestives dels seus motors Pescara .

El 1956, General Motors va presentar al públic lael XP-500, el primer automòbil del món dotat d'un motor de pistó lliure, un prototip funcional però sense continuïtat.<ref>[http://www.carstyling.ru/en/car/1956_gm_xp_500/ 1956 GM XP-500] - Car Styling (en inglés)</ref> El motor alimentava a una turbina que produïa 250 CV.