Prehistòria: diferència entre les revisions

'''Prehistòria''' ([[llatí]], ''præ'' = 'abans', [[grec]], ιστορία = '[[història]]<nowiki/>') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la [[història escrita]]. [[Paul Tournal]] va encunyar originalmentoriginàriament el terme ''Pré-historique'' en descriure les troballes que havia fet a les coves d'[[Occitània]]. Es va popularitzar en [[francès]] a la [[dècada del 1830]] per a descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se aen l'[[Llengua anglesa|Anglèsanglès]] per [[Daniel Wilson]] el 1851. S'ha constatat que els primers territoris on es van trobar els primers indicis de textos escrits va ser a la zona del pròximPròxim orientOrient, "Mesopotàmia", en unes tauletes d'argila amb [[escriptura cuneïforme]], i més endavant a Egipte.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thomson |nom=Gary Arthur |títol=First Writers - The Sumerians |url=http://books.google.cat/books?id=bF75CWcU0tUC&pg=PA3 |llengua=anglès |editorial=iUniverse |data=2011 |pàgines=3 |isbn=1462059856}}</ref>

[[Fitxer:Stonehenge2007 07 30.jpg|thumb|esquerra|[[Stonehenge]], Anglaterra, erigit per gent [[neolític]]a fa 45004.500-40004.000 anys. L'[[arqueologia|L'arqueologia]] és sovint un camp important quan es tracta d'entendre la prehistòria]]

La Prehistòriaprehistòria es pot fer retrocedir fins al començament de l'[[Universunivers]] mateix, encara que el terme és més utilitzat per a descriure períodes de quan ja hi havia [[vida]] a la [[Terra]]; els [[dinosaures]] poden descriure's com a animals prehistòrics i els [[homes de les cavernes|humans de les cavernes]] es descriuen com a gent prehistòrica. Normalment el context determina el període temporal [[Temps geològic|geològic]] o [[Sistema de les Tres Edats|prehistòric]] que s'utilitza, p. e. "simi [[Miocèmiocè]] prehistòric", pels volts de 23 - 5.5 milions d'anys enrere, o "''Homo sapiens'' del [[Paleolític Mitjà|paleolític mitjà]]", 200.000 - 30.000 anys enrere.

Perquè, per definició, no hi ha registres escrits dels temps prehistòrics, (o com a mínim encara no n'hi ha cap de conegut fins avui en dia) la informació que coneixem sobre el període temporal és extreta dels camps de la [[paleontologia]], [[biologia]], [[palinologia]], [[geologia]], [[arqueoastronomia]], [[antropologia]], [[arqueologia]] i d'altres ciències naturals i socials. En societats onen què la introducció de l'escriptura és relativament recent, les [[Història oral preservada|històries orals]], coneixement del passat que ha passat de generació en generació, conté registres dels temps "prehistòrics".

El terme va esdevenir menys estrictament definit al segle XX mentre la frontera entre història (interpretació dels registres escrits i orals) i d'altres disciplines va esdevenir menys rígid. Evidentment avui en dia la majoria d'[[historiadors|d'historiadors]] es recolzen en proves de moltes àrees i ells mateixos no necessàriament es restringeixen en el període històric i en fonts codificades de comunicació escrites, orals o d'altres simbologies; a més a més, el terme "història" és utilitzat cada cop més en lloc de "prehistòria" (p. e. [[Històriahistòria de la Terra]], [[història de l'univers]]). Tanmateix, la distinció es manté importanten permolts atextos molts escolarsacadèmics, particularment aen les ciències socials. Els principals investigadors de la prehistòria [[Humà|Humanahumana]] són [[Arqueologia|arqueòlegs]] prehistòrics i [[antropòlegs]] físics que utilitzen l'excavació, l'examen geogràfic, i l'anàlisi científiccientífica per a revelar i interpretar la natura i comportament de la gent preculta i incultaprehistòrica.

La prehistòria humana difereix de la història no noméssols en termes de [[cronologia]] sinó en la forma queen què tracta les activitats de [[Cultura arqueològica|cultures arqueològiques]] més que [[Nació|nacions]] amb nom o [[individu]]s. Restringit a restes materials més que a registres escrits (i evidentment només aquelles restes que han sobreviscut), la prehistòria és anònima. Per això, els termes de referència utilitzats pels prehistoriadors com [[Neandertal]] o [[Edat de Ferro|edat de ferro]] són etiquetes modernes i arbitràries, la definició precisa delde les qualquals és sovint subjecte de discussió i argumentació.

La data que marca la fi de la prehistòria, que és la data quanen què els registres històrics escrits va esdevenir un recurs acadèmic útil, varia de regió a regió. A [[Egipte]] s'accepta generalment que la prehistòria es va acabar pels volts del 3200 aC mentre a [[Nova Guinea]] la fi de l'era prehistòrica es fixa molt més recentment, el 1900.

''Vegeu també la [[taula dels temps geològics]]. ''

La '''prehistòria''' és l'estudi de la vida dedels l'homehumans des dels inicis fins a la invenció de l'[[escriptura]]. En canvi, la [[història]] comença quan s'escriu el primer document que es coneix, datat de poc abans del [[3000 aC]] a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]].

Cal destacar que durant la prehistòria tenim diferents períodes, com hem vist en els paràgrafs anteriors, un esdeveniment clau en la història de la humanitat va ser l'aparició dels homínids. Segons les investigacions, els primers homínids procedeixen de la zona de l'Àfrica central,: un escalfament del clima va produir que molts arbres de la zona desapareguessin i els primats es veiessin obligats a adaptar-se a una nova forma de vida sense poder-se desplaçar pels arbres,; els primats es veuen obligats a desplaçar-se per la terra i això provoca que passin de caminar a quatre potes a ser bípedes. Aquestes transformacions físiques, produïdes durant milions d'anys, fan que els homínids (primats que caminen sobre dues potes) desenvolupin extremitats més petites i la columna vertebral fossigui més recterecta, produint així un creixement del cervell, una disminució de la llargada dels braços i dels dits tant dels peus com de les mans. D'aquesta manera tindran una aparença més semblant a un ''homo'' que no pas a un primat.

La seva intel·ligència també es desenvolupa: així, d'aquesta manera podem parlar de diferents estadis d'''Homo'', com per exemple ''Australopithecus, Homo erectus, Homo neardenthalensis, Homo sapiens'' ...

=== Edat de Pedrapedra ===

[[Fitxer:Map-of-human-migrations.jpg|thumb|400px|Mapa de les primeres migracions humanes, extrapolades segons la [[Genèticagenètica de poblacions]] i l'[[ADN mitocondrial]]. Xifres expressades en mil·lennis abans de la nostra era. {{mida|80%|imatge a tall d'exemple, l'exactitud és discutida}}.]]

L''''edat de pedra'''<ref>C. J. Thomsen exposà el [[1836]] el sistema de les ''Tres Edats'' per classificar els materials prehistòrics: edat de pedra, edat del bronze i edat del ferro.</ref> és el període de la '''prehistòria''' durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a causa de la manca d'una tecnologia més avançada,: emprantempraven la pedra per a fabricar eines i armes, tant de tall com de percussió. Tanmateix, aquesta és una circumstància necessària, però insuficient per a la definició d'aquest període, ja que hi van tenir lloc fenòmens fonamentals pelper al que seria el món actual: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques, com van ser el foc, l'ús d'estris, habitatge i roba, entre altres. L'evolució social, els canvis climàtics, la diàspora de l'ésser humà arreu del món des del seu bressol africà, i la revolució econòmica, passant d'un sistema recol·lector- caçador a un sistema parcialment productor (entre altres coses).

El període que abasta aquesta edat és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Tanmateix, en general, es creu que aquest període va començar a l'Àfrica fa 2,5 milions d'anys, quan els primers [[homínids]] del gènere ''[[Homo]]'' van tallar la pedra (per a alguns l'iniciador fou ''[[Homo habilis]]''). Aquest període va precedir el [[calcolític]] o edat del coure i, sobretot, l'[[edat de bronze|l'edat de bronze]], durant la qual les eines d'aquest aliatge esdevingueren comuns;comunes, transició que va ocórrer entre el [[6000 aC|6000]] i el [[2500 aC]].

AEn l'edat de pedra cal distingir dues èpoques importants: el [[paleolític]] (que significa "'pedra antiga"') i el [[neolític]] ("'pedra nova"'). Recentment se'n fa una divisió més precisa: [[Paleolíticpaleolític]], [[mesolític]] ("'pedra intermèdia"') i [[neolític]].

El '''Paleolíticpaleolític''', conegut també com a '''Antigaantiga Edatedat de pedra''', abraça un període molt llarg que s'estén fins al 9000 aC aproximadament, desenvolupant-sei es desenvolupa en el [[període geològic]] anomenat [[Plistocè]].

És el període que contemplaconsidera enel naixement del primer ''[[Homo]]'', fa més de sis milions i mig d'anys, a l'[[Àfrica]] subsahariana. Inclou pràcticament tots els grans passos de l'[[evolució humana]], així com importants avenços culturals, dels quals amb prou feines es coneixen els referents aen uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per filar feien servir el [[Fus (eina)|fus]].

Socialment, el paleolític és l'època dels caçadors i dels recol·lectors de [[fruita|fruites]], [[tija|tiges]] i [[canyes]], dels humans [[nomadisme|nòmades]] i de l'ús d'eines fetes amb pedra i ossos. Els humans del paleolític també van començar a donar explicacions [[màgia|màgiques]] a algunes coses que els passaven: temes com la vida i la mort van començar a ser explicats pels [[bruixot]]s de les [[Tribu (antropologia)|tribus]] a través deamb rituals.

Se'n sol dividir en tres períodes: [[Paleolític Inferior|paleolític inferior]], [[Paleolític Mitjà|paleolític mitjà]], [[Paleolític Superior|paleolític superior]]. La seva definició i durada d'aquests varia segons la regió geogràfica.

El '''Mesolíticmesolític''', o ''Edatedat Mitjanamitjana de la Pedrapedra'', és el període situat al final del [[Paleolític Superior|paleolític superior]], com a transició entre aquesta època i el període [[neolític]], i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC,: desenvolupant-sees desenvolupa en el [[període geològic]] anomenat [[Holocè]]. Pràcticament abasta ja l'època postglacial, en què canvia el clima i es modifiquen les formes de viure, i per tant l'utillatge. És durant aquest període que sorgeixen els grans boscos (a causa de la modificació climàtica) i s'extingeixen els grans animals com l'[[elefant llanut]], el [[rinoceront llanut]], els [[ós de les cavernes|óssosossos de les cavernes]]. El [[ren]] emigra. En canvi, animals com el [[cérvol]], el maguri, el [[sarrió]], la [[cabra muntesa]], el [[senglar]] i el [[cabirol]] augmenten molt el seude nombre i són les peces de cacera principal,; en aquest període es desenvolupa la pesca. Ii els pobles primitius comencen a tornar-se seminòmades,; es milloràmillora el sistema de recol·lecció.

Actualment es diferencia entre [[Epipaleolíticepipaleolític]] (onen què les cultures mantenen un estil de vida propi del Paleolíticpaleolític, sense canvis substancials, com per exemple l'[[Azilià]]), del [[Mesolíticmesolític]] (onen què les cultures mostren una tendència a evolucionar cap al sedentarisme i altres trets propis del Neolíticneolític, com el [[Tardenoisià]]).

Durant la transició entre el [[Paleolític Superior|paleolític superior]] i l'[[Epipaleolíticepipaleolític]] es produeix un important canvi conceptual. Les eines lítiques més antigues s'obtenen en processos operatius especialitzats, amb l'objectiu d'obtenir [[micròlits]] laminars. A inicis de l'[[Epipaleolíticepipaleolític]], en canvi, el mètode no es destinà a obtenir fulletes, sinó fulls per a micròlits geomètrics,: apareixentapareix la tècnica del [[microburí]] i les primeres [[punta de sageta|puntes de sageta]] amb retocs plans que les cobreixen (apuntant que en el Mesolíticmesolític sorgeix la invenció de l'[[Arc (arma)|arc]]).

El '''Neolíticneolític''' (del [[Grec antic|grec]] νέος, ''néos'', "'nou"', i λίθος, ''líthos'', "'pedra"') és l'últim període del [[paleolític]], en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]], i es fan sedentaris.

Fa poc més de 10.000 anys esclataren un seguit d'innovacions a la zona de l'Orient Pròxim que foren tan notables que varen donar a lloc elal que s'ha anomenat la [[Neolític|Revolució del Neolíticneolític]]. Més concretament en els territoris anomenats [[Creixent Fèrtil]] que comprèn: [[Mesopotàmia]] (actualment, [[Iraq]]) i [[Canaan]] (actualment, [[Israel]] i [[Palestina]]) i que també inclou la [[Nil|vall del Nil]] ([[Egipte]]), [[Líban]], el nord de [[Síria]] i el Sud-est d'[[Anatòlia|d'Anatòlia]] ([[Turquia]]).

Els pobladors de l'[[orient pròxim|Orient Pròxim]] foren els primers a domesticar animals ([[ramaderia]]), així com a cultivar plantes: ([[agricultura]]). L'evidència més antiga de treballs agrícoles s'ha trobat al jaciment de Tell Abu Hureyra ([[Síria]]), fa 11.000 anys; mentre que al jaciment de Zawi Chemi Shanidar ([[Iraq]]) s'hahan localitzat les restes dels primers animals domèstics, fa vora 10.500 anys.

Des del Creixent Fèrtil, el Neolíticneolític s'expandí per [[Àsia]] (cap a l'[[Índia]] i [[Xina]]), [[Àfrica]] (en especial a [[Egipte]]) i per [[Europa]] a través del [[Mediterrani]];: afectantafectà totes les regions habitades.

:La ceràmica apareix força avançat el Neolític,neolític: donantdona lloc al període anomenat ''«preceràmic»''. Les primeres restes ceràmiques conegudes daten del 6750 aC i foren trobades al jaciment de Kalat Jarmo ([[Kurdistan]]), així com les trobades a Tepe Guram i Tepe Serdam ([[Iraq]]), datades en eldel 6500 aC.

* En convertir-se en agricultors, els grups humans s'assenten, donant adonen lloc elsals primers poblats estables: sedentarisme. El poblat protoneolític de [[Jericó]] s'ha datat pel mètode: [[Carboni-14|¹⁴C]] en eldel 9551 aC (altres exemples els trobem a Eynan ([[Israel|Israel-Palestina]]), Zawi Chemi Shanidar ([[Iraq]]) i Tepe Asiab ([[Iran]]).

* L'agricultura i la ramaderia varen suposar un augment productiu que la ceràmica va permetre emmagatzemar. Per primera vegada sobraven aliments i altres productes, donanti adonen lloc elsals denominats ''excedents''.

* Els ditsAquests excedents varen afavorir un gran augment demogràfic,: s'estima que la població es multiplica per deu (passantpassa d'uns 10 milions a 100 milions d'humans).

* El sedentarisme i el creixement demogràfic propiciaren el naixement d'autèntiques ciutats: [[Jericó]] ([[Cisjordània]]) ostentaté l'honor de ser considerada la primera ciutat del món (amb uns 2.000 habitants el 8000 aC), així mateix esse'n poden citar d'altres com [[Çatal Hüyük]] i [[Haçilar]] ([[Anatòlia]]), [[Kalat Jarmo]] ([[Kurdistan]]), [[Hassuna]] i [[Samarra]] a [[Iraq]], [[Ras Shamra]] i [[Tell Halaf]] ([[Síria]]).

* S'inicià la divisió del treball: agricultors, ramaders, artesans. Els que disposaven d'excedents iniciarencomençaren a intercanviar-los amb altres per tal de suplir les seves necessitats: Neixneix el comerç amba la [[barata]] o trocbescanvi.

* Els ditsAquests intercanvis no seran sòlssols locals, n'hi haurà de regionals,; germinantgerminen d'aquesta manera les primeres rutes comercials. El millor exemple else'n trobentroba en elsals jaciments de d'Al Beidha ([[Jordània]]) i [[Ba'ja]], on s'ha excavat un autèntic basar datat al VII mil·lenni aC.

=== Edat del Bronzebronze ===

'''L'edat del ferro''' és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el [[1820]] per Christian Jürgensen (quique establí una classificació segons els materials emprats en cada període), essentés posterior a l'[[Edat del Bronze|edat del bronze]]. Actualment el terme ha perdut valor com a etapa històrica, car el dit terme és tan sols aplicable dins l'àmbit Europeueuropeu.

[[Fitxer:World in 1000 BCE.png|thumb|center|600px|El món l'any 1000 aC. Les zones on es practicava la metal·lúrgia del Ferroferro són delimitades amb línies vermelles; on es produïa bronze, en rosa.]]

La primera aparició coneguda de societats amb nivell cultural i tecnològic corresponent a aquesta edat són datades del segle XII aC en dues localitzacions diferents: a l'[[Índia]] (cultura [[Veda]], posterior a la [[Rig-Veda]]) i a [[Europa]], durant l'[[Edatedat fosca grega]]. En altres regions europees l'inici de l'Edatedat de ferro fou molt posterior: a l'Europa central no es desenvolupà fina elal segle VIII aC amb la [[Culturacultura de Hallstatt]], mentre que al nord d'Europa ho féufeu al segle VI aC amb la [[Culturacultura de Jastorf]]. Al continent [[Àfrica|africà]] el primer exponent conegut de la utilització del [[ferro]] mitjançant la [[Fusió (canvi d'estat)|fosa]] i la [[forja]] eles trobentroba en la [[cultura Nok]], en l'actual [[Nigèria]], vers el segle XI aC.<ref>Miller y Van Der Merwe, 1994; Stuiver y Van Der Merwe, 1968</ref>

Les diferències temporals vers l'inici de Ll'Edatedat del Ferro,ferro també es mantenen en la seva desaparició,: acabantacaba en diferents períodes segons la regió: en la zona del [[mar Mediterrani]] acabàacaba amb l'inici de la [[Historia|tradició històrica]] durant el [[període hel·lenístic]] i l'[[Imperi Romà|Imperi romà]]; a l'[[Índia]], amb l'arribada del [[Budismebudisme]] i el [[Jainismejainisme]]; a la [[Xina]], amb l'inici del [[confucianisme]]; i en elal [[Europa|nord d'Europa]], es mantingué fins a l'[[Altaalta edat mitjana]].

L'Edatedat del ferro es correspon, aproximadament, enamb el moment en què la producció d'eines de ferro era la manera més sofisticada de [[metal·lúrgia]]. La duresa del ferro, la seva alta temperatura de fusió i l'abundància de fonts del mineral de [[ferro]] el convertiren en un material molt més desitjable i barat d'obtenir que el [[bronze]], fet que contribuí de formamanera decisiva ena fer del ferro el metall més emprat.

L'Edatedat de ferro, com a tal, no es donà a [[Amèrica]] ini a [[Australàsia]]. En aquestes regions les tecnologies per a explotar l'ús i la manipulació del ferro foren introduïdes per la colonització europea.

== Prehistòria, Històriahistòria i Arqueologiaarqueologia ==

Des del punt de vista més tradicional, es considera que la Prehistòriaprehistòria és una especialitat científica que estudia, mitjançant l'excavació, les dades d'aquest període històric que precedeix a la invenció de l'escriptura,; trobanttroba en les restes arqueològiques la principal font d'informació. La resta de dades vénenvenen donades per disciplines auxiliars com l'[[etnografia]], la [[antropologia física|Paleoantropologiapaleoantropologia]], [[física nuclear]] per a efectuar datacions absolutes, l'anàlisi per [[espectròmetre de massa|espectròmetre de masses]] de components lítics, ceràmics o metàl·lics, la [[geomorfologia]], l'[[edafologia]], la [[tafonomia]], la [[paleontologia]], la [[paleobotànica]], l'[[estadística|estadística no paramètrica]], la [[topografia]], entre altres moltes ciències i tècniques. Donada aquesta varietat de disciplines, un gran nombre de persones consideren a la Prehistòriaprehistòria una especialitat dins de la Historiahistòria, sòlssols que molt més tecnificada i pluridisciplinària.

Tot i l'ajuda d'altres disciplines, la metodologia de base per a l'obtenció de dades en la Prehistòriaprehistòria és l'[[Arqueologiaarqueologia]]. Mentre que en els àmbits acadèmics de l'[[Europa]] continental la Prehistòriaprehistòria és una especialitat de la Historiahistòria, essentsón habituals departaments de Prehistòriaprehistòria dins de les facultats d'Història, i essentés normal que les investigacions siguin finançades per institucions d'orientació humanística o la mateixa administració estatal. D'altra banda, a Amèrica i les Illes Britàniques la Prehistòriaprehistòria està essentsent supeditada a l'Arqueologiaarqueologia ([[Arqueologiaarqueologia processual]]), la qual, és al seu torn, vista com una especialitat de l'[[Antropologiaantropologia]] (la qual no es limita a les fases preliteràries de la Històriahistòria, sinó a qualsevol període passat). Així mateix, en el món anglosaxó, els departaments d'arqueologia s'associen, normalment, a les Ciènciesciències Naturalsnaturals, incloent-hi laboratoris propis i sistemes de finançament relacionats aamb organismes enfocats a les Ciènciesciències Naturalsnaturals (als [[Estats Units]], per exemple, la ''«[[National Science Foundation]]»'' i al [[Regne unit]] el ''«[[Natural Environment Research Council]]»'').<ref>{{ref-llibre| autor = Johnson, Mathew

Paral·lelament, es compta amb els últims estadis de la Prehistòriaprehistòria: la [[Protohistòriaprotohistòria]], que engloba els períodes sense escriptura de certes regions contemporànies de les cultures històriques, les fonts escrites de les quals ens proporcionen informació addicional sobre els pobles primitius. Amb tot, la definició o el concepte són bastant limitats;, escassament útils fora de l'àmbit europeu. Les cultures protohistòriques solen incloure's tant en l'estudi de la prehistòria com en els primers moments de la història antiga.

D'altra banda, és lògic de pensar que no va existir un sol model de [[societat]] en la Prehistòriaprehistòria i que aquesta, al llarg del temps, va anar evolucionant i creant noves estructures socials i organitzatives.

Les ''[[Societat igualitària|societats igualitàries]]'' s'identifiquen amb els ''[[caçador-recol·lector|caçadors- recol·lectors]]''. Són les societats humanes que, en principi, s'han considerat més simples. S'ha de tenir en compte, però, que el seu primitivisme rau precisament en quèel fet que l'estructura tribal és generalitzada. Això vol dir que no està compartimentada en sectors [[Economia|econòmics]], [[Religió|religiosos]], [[Política|polítics]].

Els caçadors- recol·lectors tenien una organització social que s'anomena [[Banda (societat)|banda]]. La banda és un grup humà compost per un nombre reduït d'individus, que té una estructura simple i flexible, i que està mancat de rol formal de lideratge i d'estratificació social significativa. Són grups d'individus que viuen junts i comparteixen un mateix territori; habitualment són de caràcter nòmada.

No va ser fins al [[paleolític superior]] en quèque l'aparició de ''[[bastó de comandament|bastons de comandament]]'' fa suposar una certa estructura de societats amb un cap. Fins i tot en les societats en què la institució [[política]] és absent, on ''no'' existeixen caps, el fet [[política|polític]] hi és present. El poder [[política|polític]] no és una necessitat inherent a la naturalesa humana, és a dir, a l'homela persona com a ésser natural, però sí que constitueix una necessitat inherent a la [[Sociologia|vida social]]. Es pot pensar el fet [[política|polític]] sense violència, però no es pot pensar el fet social sense el fet polític. En altres paraules, no hi ha societat sense [[Poder polític|poder]].

AEn la prehistòria no existia la [[moneda]], la majoria de comunitats s'autoabastien i el comerç era pràcticament nul (sempre basat en l'intercanvi de béns).

És l'edat onen què va sorgir de mica en mica la divisió del treball, primer per sexes (la dona tenia unes funcions i l'home unes altres) i després per grups socials. El procés va ser molt desigual segons les zones i no es pot parlar d'una autèntica estratificació social pel treball fins a les primeres comunitats de l'edat antiga.

* Fa Entre 1 milió d'anys:

** cultures del [[còdol]] tallat (primeres eines) a Europa, Àfrica i l'Orient llunyàLlunyà

** [[Olduvaiàolduvaià]] i [[Acheuliàacheulià]] inferior a Àfrica central i del sudSud

* Entre 500000 i 200000 aC anys:

** Acheuliàacheulià a Europa

** Padjitaniàpadjitanià a l'Orient llunyàLlunyà

* Fa 100000100.000 anys:

** [[Sangoensangoen]] a Àfrica central

** Culturacultura fen a la Xina i rodalia

* Entre 80000 i 40000 anysaC:

** [[Mosteriàmosterià]] a Europa i Orient Mitjà

** [[Soaniàsoanià]] al subcontinent indi

** Culturacultura ordos a l'Extrem Orient

* Fa 3000030.000 anys:

** [[Châtelperroniàchâtelperronià]] a Europa occidental

** Culturacultura ateriana al Sàhara

** [[Stillbaystillbay]] a l'Àfrica central i austral

** Culturacultura del riu [[Angarà]] a l'Àsia

* Fa 2000020.000 anys:

** [[Aurinyaciàaurinyacià]]

* Fa 1000010.000 anys:

** [[Magdaleniàmagdalenià]] a Europa sud-occidental

** Lupembalupemba al centre d'Àfrica

** Culturacultura kebarana al Pròxim Orient

* Fa 90009.000 anys:

** Fifi del [[gravetià]] a Europa

* Culturacultura natufiana a Palestina

* EntreFa 8000entre 8.000 i 70007.000 anys;:

** Culturacultura Wiltonwilton a Àfrica del Sud

** [[Jōmonjōmon]] al Japó

* Entre 60006.000 i 40004.000 anys:

** [[Sauveterriàsauveterrià]] a la futura França

* Fa 30003.000 anys:

** [[Calcolíticcalcolític]] europeu

** [[Edatedat del bronze]] a Orient Mitjà

** [[Civilitzaciócivilització de la vall de l'Indus]]

** Edatedat del bronze a Europa

** Augeauge de [[Micenes]], [[Assíria]] i els hittites

** Períodeperíode shang xinès

La prehistòria a [[Europa]] cobreix la història dels pobles d'Europa abans de l'aparició de l'[[escriptura]]. Els primers éssers humans van arribar al continent provinents dde l'Orient Mitjà i, a causa del refredament del clima, es van refugiar als països del sud,; perdentperderen contacte amb els seus veïns, com proven les restes d'[[homo antecessor]] que difereixen de les troballes africanes. L'edat de pedra europea neix amb l'[[acheulià]] cap al 500000 aC, de nou per influència oriental. Una variant autòctona (controvertida) en seria el [[clactonià]]. El primer grup propi de ld'homo sapiens o anatòmicament modern és el [[châtelperronià]], cap al 30000 aC. Una mica posterior n'és el [[gravetià]]. AlEn el paleolític superior es troba el [[magdalenià]], que va arribar a terres catalanes, i el [[solutrià]], que destaca per l'ús del vermell per a decorar objectes (un pigment que serà dels predominants aen l'art rupestre). Cap al 10500 aC va aparèixer l'[[azilià]], una cultura que es va imposar aen bona part del continent. Mentre Europa Occidentaloccidental seguia el model del [[sauveterrià]], la [[revolució neolítica]] s'iniciava a Grècia i les illes del Mediterrani, fet que marca una divisió important en el desenvolupament del continent que influirà en la història posterior de l'Edatedat Antigaantiga. A Espanyala península Ibèrica un avenç similar no es produirà fins a l'arribada de la [[cultura del vas campaniforme]], el 2000 aC. Això va fer que al final del neolític es distingissin a Europa cinc regions culturals diferenciades: les que van florir a les ribes del Danubi (en destaca la tardana [[cultura boian]]), les que es van crear a la Mediterrània, l'àrea Dimini-Vinca, els pobles d'Ucraïna i els seus voltants i diverses tribus aïllades a l'Atlàntic. Amb el calcolític arriba una nova onada de migracions asiàtiques que fan canviar les tècniques i costums dels habitants locals. Sembla que va ser llavors quan van aparèixer els indoeuropeus, però la zona d'origen és controvertida (com es resumeix a les hipòtesis [[Urheimat]]).

La [[Cultura de El Argar|cultura d'El Argar]] sembla ser la primera representant de l'edat de bronze plena (1800 aC) i amb un protestatcentre centralitzatcontrovertit. Un parell de segles després va començar a florir la [[civilització micènica]], de gran irradiació, mentre a la resta del continent predominava el període del [[túmul]], anomenat així per la forma d'enterrament dels morts. Cap al 1100 s'inicia l'ús massiu del ferro, iniciant-ses'inicia al Marmar Egeu, quei va permetre més endavant la creació de la [[Culturacultura de Hallstatt]], una de les més rellevants del període. Als segles VIII i VIII aC es torna a viure un període d'intercanvis al Mediterrani, amb les colònies de fenicis i grecs. Aquests pobles van començar a abandonar la prehistòria, en canvi la resta d'Europa encara trigaria un temps a descobrir els avenços de la civilització, centrant-se en la [[Culturacultura de La Tène]], probablement la darrera aportació genuïnament europea de la prehistòria.

[[Fitxer:Techo de Altamira (replica)-Museo Arqueológico Nacional.jpg|thumb|330px|Pintura al sostre de la [[Covacova d'Altamira]].]]

[[Fitxer:Atapuerca 090.jpg|right|thumb|200px|Homínids a la [[Jaciment arqueològic d'Atapuerca|Serraserra d'Atapuerca,]], Castella la Vella, Espanya. (Museu Ibeas ade Burgos)]]

La prehistòria de la [[península Ibèrica]] comença amb l'arribada dels primers [[homínid|homínids]] fa 1.200.000 anys, i acaba amb les [[Guerres Púniques|guerres púniques]], moment en què el territori entra als dominis de la història escrita. En aquest llarg període, alguns dels seus llocs més significatius foren per acollir alsels últims [[neandertals]], per desenvolupar alguns dels elements més impressionants de l'art paleolític, juntament amb el sud de [[França]], per ser seu de les primeres civilitzacions de l'[[Europa Occidental|l'Europa occidental]], i finalmentfins a convertir-se en els objectiusl'objectiu [[colonialisme|colonialscolonial]] més desitjatsdesitjat per la seva posició estratègica i les seves moltes riqueses minerals. El poblament d'homínids de la península Ibèrica es remunta al [[Paleolíticpaleolític]]. Les primeres restes d'homínids han estat descobertes en diversos llocs ade la península. L'evidència significativa d'una continuada ocupació de la península per l'home de neandertal també ha estat descoberta. Els [[homo sapiens]] van entrar-hi per primera vegada cap al final del Paleolíticpaleolític. Durant un temps, neandertals i humans moderns coexistiren fins que els primers va ser portats finalment cap a l'extinció. L'homehumà modern segueix habitant la península aen través delsels períodes del [[Mesolíticmesolític]] i el [[Neolíticneolític]].

El territori ibèric té una gran quantitat de jaciments prehistòrics. Moltes de les restes prehistòriques més bében conservades es troben a la regió d'[[Atapuerca]], rica en coves de pedra calcària que s'han conservat al llarg d'un milió d'anys d'evolució humana. Entre aquests llocs éses troba la cova de [[Gran Dolina]], on sis esquelets d'homínids, datats d'entre 780.000 i 1.2 milions d'anys, van ser trobatsdescoberts en elsal 1994. Els experts han debatut sobre si aquests esquelets pertanyen a l'espècie ''[[Homo erectus]]'', ''[[Homo heidelbergensis]]'', o a una nova espècie anomenada ''[[Homo antecessor]]''. A la Gran Dolina, els investigadors han trobat evidència d'eines per [[carnisseria|esbocinar]] animals i altres homínids, la primera evidència de [[canibalisme]] en una espècie d'homínid. L'Evidènciaevidència de [[foc]] també s'ha trobat en elal lloc, la qual cosa suggereix que van cuinar la seva carn. També a Atapuerca, està l'indret de la Sima de los Huesos, o "Avenc dels Ossos". Els excavadors han trobat les restes de 30 [[homínid|homínids]] datats d'haver-hi viscut fa 400.000 anys. Les restes s'han classificat provisionalment com ''Homo heidelbergensis'' i poden ser avantpassats dels neandertals. Cap evidència d'habitatge s'ha trobat en elal lloc a excepció d'una pedra de destral de mà, i totes les restes en eldel lloc són d'adults joves o adolescents. La similitud d'edat suggereix que les restes no van ser el resultat de cap accident. La col·locació aparentment deliberada de les restes i la manca d'habitatge pot significar que els cossos van ser soterrats deliberadament a la boca com un lloc d'enterrament, elcosa que faria del lloc la primera evidència d'enterrament d'homínids.

[[Fitxer:Carte Neandertaliens.jpg|thumb|left|Els neandertals a Europa (simplificat).]]

Al voltant del 200.000200000 aECaC, durant el període del [[Paleolític Inferior|paleolític inferior]], els neandertals va entrar per primera vegada a la península Ibèrica. Al voltant del 70,00070000 aECaC, durant el període del [[Paleolític Mitjà|paleolític mitjà]] va començar la [[darrera edat de gel]] i se'n va establir la cultura neandertal [[Mosterià|mosteriana]]. Al voltant del 35.00035000 aECaC, durant el [[Paleolític Superior|paleolític superior]], va començar el període cultural neandertal [[châtelperronià]]. EmanantEmanà aquesta cultura del sud de l'Europa continental fins a estendre's al nord de la península Ibèrica. Aquesta cultura va seguir existint fins que al voltant del 28.00028000 aECaC l'homehumà de Neandertal es va enfrontar a la seva extinció, sent; el seu últim refugi fou el que avui en dia és Portugal. Restes neandertalianes han estat trobades aen diversos llocs de la península Ibèrica. Un crani de neandertal va ser trobat a la Pedrerapedrera de Forbes de [[Gibraltar]] en el 1848, convertintconvertí el Regne Unit en el primer paísestat on s'han trobat restes de neandertals. Els neandertals no eren reconeguts com una espècie separada fins al descobriment de les restes de [[Neandertal (Alemanya)]] en el 1856. Posteriors descobriments neandertalians a Gibraltar també han inclòs el crani d'un nen de quatre anys i excrements conservats a la part superior de petxines de [[musclo|musclos]] fornejades. A [[Zafarraya]] una [[mandíbula humana|mandíbula]] neandertal i eines mosterianes, associades a la cultura neandertal, van ser trobades en el 1995. La mandíbula hi estava datada al voltant del 28,00028000 aECaC i les eines al voltant del 25,00025000 aECaC. Aquestes dates fan les restes de Zafarraya com les evidències més jovesnoves dels neandertals i han ampliat en la línia de temps de l'la seva existència d'aquests. La més recent data de les restes també proporciona la primera evidència d'una coexistència entre els neandertals i l'[[home modern|humà modern]]. La Covacova Arbreda a [[Catalunya]] conté pintures rupestres [[Aurinyacià|aurinyacianes]], així com a antigues restes dels neandertals. Alguns també han apuntat que les noves restes en la península Ibèrica suggereixen que els neandertals van ser expulsats de l'[[Europa Central|Europa central]] per l'homehumà modern cap a la península Ibèrica, on van buscar refugi.

La cultura [[châtelperronià|châtelperroniana]] (típicament associada amb l'homehumà de Neandertal) éss'ha trobat en la [[regió franco-cantàbrica|regió cantàbrica]] i a [[Catalunya]].

La cultura [[Aurinyacià|aurinyaciana]] (treball de l'[[Homo sapiens|''Homo sapiens'']]) la succeeix i té la següentaquesta periodització:<ref name="Jordá">F. Jordá Cerdá et al., ''Historia de España I: Prehistoria'', 1986. {{ISBN|84-249-1015-X}}</ref>

* Aurinyacià arcaic: es troba a [[Cantàbria]] (coves de Morín i El Pendo), on alterna amb el, i ena Catalunya. Les datacions de [[carboni-14]] (¹⁴C) pera la cova de Morín són relativament tardanes en el context europeu: ''c''. 28.500 {{mida|1=BP}}, però les dates de l'ocupació per a El Pendo (on és més vell que les capes châtelperronianes) han de ser de data anterior.

* Aurinyacià típic: es troba a Cantàbria (Morín, El Pendo, Castillo), elal [[País Basc]] ([[Santimamiñe]]) i Catalunya. Les datacions de radiocarboni donen les següentsaquestes dates: 32.425 i 29.515 {{mida|1=BP}}.

* Aurinyacià evolucionat: és trobat a Cantàbria (MorinMorín, El Pendo, El Otero, Hornos de la Peña), [[Astúries]] (El Cierro, El Conde) i Catalunya.

* Aurinyacià final: a Cantàbria (El Pendo), després de l'interval gravetienàgravetinià.

Al País Valencià les primeres restes de poblament també corresponen al paleolític mitjà amb els jaciments principals de la [[Covacova Negra]] ([[Bellús]] i [[Xàtiva]]), la [[Covacova de la Petxina]] (Bellús) i la [[Covacova del Cochino]] ([[Villena]]) amb restes delsde neandertals.

A les Illes Balears en sentit estricte (Mallorca i Menorca) els primers artefactes humans s'han trobat a la Covacova del Canet de Mallorca i s'han datat de 7220 aC.<ref name="Víctor">Víctor M. Guerrero. El poblamiento inicial de la Isla de Mallorca Complutum extra 1996</ref> Els primers fòssils humans s'han trobat a la [[Covacova de Muleta]] de [[Sóller]] que, datats amb el [[carboni 14]], han donat uns 5.500 anys d'antiguitat. La cultura dels [[talaiot]]s no apareixeria fins 1.500 anys després.

A [[Illa d'Eivissa|Eivissa]], es detecten uns canvis de fauna a la Covacova d'es Pouàs (datats del cinquè mil·lenni) difícils d'explicar sense la intervenció humana (Alcover, 1994)<ref>Lluís Plantalamor Massanet Prehistoria de las islas Baleares Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y Arqueoiogia, t. 10, 1997, págs. 325-389</ref>

A l'illa de Mallorca la seva extensió superficial (3.600 km²) permet considerar-la com un únic ''territori de captació de recursos'' d'una població caçadora recol·lectora. D'acord amb Gamble (1990) l'illa hauria d'estar poblada per més d'una banda (aproximadament una banda és de 30 persones) i el màxim demogràfic seria d'unes 500 persones.<ref name="Víctor"/> Extrapolant aquesta dada, la totalitat dels Països Catalans (68.500 km²) estarienestaria habitatshabitada, en el Paleolíticpaleolític per unes 10.000 persones.

Els habitatges protegits com les coves proporcionen la majoria de restes que s'han conservat del [[Paleolíticpaleolític]], per això s'estima que aquest tipus d'hàbitat està sobrerepresentat i que de la immensa majoria dels habitatges a l'aire lliure, segurament molt abundants, és difícil trobar-ne res. També s'ha de tenir en compte que els ossos no es conserven en terrenys àcids, que són freqüents al nord del Llobregat, en determinats punts del País Valencià (com la Serraserra d'Espadà) i a la meitat de Menorca.

Les principals mostres d'art d'aquest període als Països Catalans es troben en coves del País Valencià com la [[Covacova del Parpalló]]. Cap a final del paleolític, a Catalunya es trobarà en l'extrem nord de l'art rupestre el que s'anomena [[art rupestre llevantí]] o “pintors de les serres”, per exemple a la [[Covacova del Cogul]] a [[Les Garrigues]].

Al País Valencià estan testimoniades les eines de pedra típiques del paleolític superior mediterrani successivament: [[Gravetiàgravetià]], [[Solutriàsolutrià]], [[Epigravetiàepigravetià]] i [[Magdaleniàmagdalenià]]. Les coves més explorades són les del Parpalló i de les Meravelles ([[Gandia]]), de les Rates Penades i del barranc Blanc ([[Ròtova]]), de les Malladetes ([[Barx]]), del Volcà del Far ([[Cullera]]). El nivell amb restes del magdalenià i solutrià només s'ha trobat al Parpalló, l'abundor de troballes d'artefactes i d'art contrasta amb els pocpocs fòssils d'ossos humans que s'hi han trobat. ElAl País Valencià hi ha nombroses i famoses pintures prehistòriques de ld'art rupestre llevantí (que arriben també als territoris veïns d'[[Aragó]], [[Múrcia]] i Catalunya). Van des de les muntanyes de les comarques dels [[Ports]] i del [[Maestrat (País Valencià)|Maestrat]] (amb l'emblemàtic grup del barranc de la Valltorta, Gasulla d'Ares) al centre del país: [[Dosaigües]], [[Aiora]], [[Bicorb]] ([[Cova de l'aranya|cova de l'Aranya]]) i fins a [[Alcoi]] ([[Covacova de la Sarga]]). L'art rupestre llevantí mostra representacions esquemàtiques i dinàmiques de caceres. La cronologia d'aquestes representacions artístiques ha estat molt discutida: si bé al principi es consideraven del paleolític superior actualment es pensa que són del neolític.

El [[neolític]] significa una revolució en passar d'una economia humana basada en la caça i la recol·lecció a una altra d'agrícola i ramadera. [[Mesolític]] o [[Epipaleolíticepipaleolític]] és el període de transició entre el Paleolíticpaleolític i el Neolíticneolític, quan el clima ja es va fer més càlid però encara no s'havia adoptat l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]]. A Catalunya n'és típica la ceràmica impresa o montserratina més coneguda com la variant de la [[ceràmica cardial]], que estava estesa sobre gran part de Catalunya i que a més arribava més al nord amb la ceràmica impresa del [[Llenguadoc]] i cap al sud amb la ceràmica impresa del País Valencià. Va ser en el segon període neolític quan es van conrear les planes i les terres baixes i allí es feien els [[Sepulcre de fossa|sepulcres de fossa]] que a la Penínsulapenínsula només es troben a Catalunya però que estan relacionats amb una cultura d'Europa Occidentaloccidental ([[Chassey]], [[Lagozza]], [[Cortaillod]]), malgrat que els prehistoriadors van estar durant anys considerant-los una manifestació de la [[cultura d'Almeria]]. Al País Valencià les principals coves amb restes del neolític són: la [[Covacova de la Sarsa]], a [[Bocairent]], i la de [[Cova de l'Or|l'Or]], a [[Beniarrés]], amb ceràmica impresa cardial. Abans del 5000 aC, ja comença a la cova de l'Or el neolític amb conreu de [[blat]] i d'[[ordi]].

Del [[megalitisme]] propi d'aquesta època [[Lluís Pericot]] va recollir 211 dòlmens catalans (a més de 46 de dubtosos) situats en un mapa junt amb els del Rosselló (39 dòlmens).<ref>E. Ripoll Perelló La catalogación de los dólmenes pirenaicos a Espacio, Tiempo y Forma, S. I, Prehist. y Arqueo!., t. 2, 1989, pàgs. 445-451</ref>

A Catalunya, fa uns 4000 anys BP, l'esperança de vida era d'uns 26 anys.<ref>Josep Castany Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya</ref>

Se sap que estava poblada en el [[Paleolíticpaleolític inferior]],:<ref>{{ref-llibre |cognom=Carbonell i Roura |nom=Eudald |títol=El complex del pleistocè mitjà del Puig d'en Roca |url=http://books.google.cat/books?id=4PIzQcUxLBIC&pg=PA38&dq=catalunya+paleolitic+inferior&hl=ca&sa=X&ei=kF9KT6jjGcfK0QXd7PCZDg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=catalunya%20paleolitic%20inferior&f=false |editorial=CSIC |data=1998 |pàgines=p.38 |isbn=8400067568 }}</ref> establint-ses'estableix entre un milió i vuit-cents mil anys enrere la presència de l'[[Homo antecessor|''Homo'' ''antecessor'']],<ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/15-ciencia/410481-mamuts-i-cacadors-al-sud-de-catalunya.html |títol=Mamuts i caçadors al sud de Catalunya |consulta=26/2/2012 |obra= |editor=El Punt Avui |data=13/05/11 |llengua= }}</ref> però la informació que n'ha quedat és escassa. De fa 450.000 anys data l'[[home de Talteüll|humà de Talteüll]].

Del [[Paleolíticpaleolític mitjà]] ha quedat establert que hi havia l'[[home de Neandertal|humà de Neandertal]]. D'aquesta època és la [[mandíbula de Banyoles]], la dent incisiva inferior i la mandíbula de la [[Covacova del Gegant]] de Sitges, l'[[abric Romaní]], les restes de la [[cova de les Teixoneres]], el [[jaciment de la bòbila Sugranyes]] o la [[Covacova del Rinoceront]].

En el neolític apareixen restes de [[sepultura de fossa|sepultures de fossa]]. Cap al [[6000 aC]] és quan es poden datar els primers [[dolmen|dòlmens]] i altres [[monument megalític|monuments megalítics]] catalans. Juntament amb ells, apareixen mostres de terrissa decorada amb petxines ([[ceràmica cardial]]).

[[Fitxer:Valltorta Albocàsser.jpg|thumb|225px|[[Pintura rupestre]] del [[barranc de la Valltorta]], l'[[Alt Maestrat]].]]

La '''prehistòria al País Valencià''' fa referència al període que comprencomprén des del [[Paleolíticpaleolític]] (a l'entorn del 350000 aC), amb l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonitzadors ([[Grècia|(grecs]], [[Fenícia|fenicis]] i [[Imperi cartaginès|cartaginesos]];, al voltant del 500 aC), en l'actual territori del [[País Valencià]].

Al voltant de l'any 350000 aC es documenta la presència dels primers pobladors a l'actual territori del País Valencià, ena la ''[[Covacova de Bolomor]]''. Sobre el 50000 aC els [[neandertal]]s van ocupar la regió, portant una vida completament [[nòmada]].: Lala ''[[Covacova Negra]]'' representa bé aquest període. EntornSobre delel 30000 aC els neandertals es van extingir, i la regiózona de l'actual País llevantinaValencià fou un dels últims territoris que van ocupar,: donantdonaren pas a l'[[cromanyó|ésser humà anatòmicament modern]]. Aquest canvi va suposar una millora en l'economia i en la tecnologia emprada, i l'[[art]] va fer les seues primeres aparicions. Al contrari que en altres regions de la [[península Ibèrica]], com en la [[Cornisacornisa Cantàbrica]], on l'[[Art paleolític # Art parietal|art parietal]] va ser predominant, en elal territori valencià l'[[art paleolític]] més comú va ser l'[[art moble]], senti la ''[[Covacova del Parpalló]] n'' un referent a nivell mundial.

Amb l'arribada de l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]] va començar el [[Neolíticneolític]] (5500 aC aprox.), senti el País Valencià en fou un dels seus primers testimonis. Es va introduir la [[ceràmica]],: destacantdestaca la [[ceràmica cardial]] a la Mediterrània, i es van poblar assentaments importants com la ''Covacova de l'Or'' o el ''Mas d'Is''. També l'[[art rupestre]] ess'hi troba ben representat, sentés abundant en regions com la [[Barranc de la Valltorta|Valltorta]] o el [[Pla de Petracos]], aquest últim [[Patrimoni de la Humanitat]].

El [[Paleolíticpaleolític]] ess'hi divideix en tres subbranques. D'un costat hi ha el paleolític inferior i mitjà i de l'altre el [[paleolític superior|superior]]. A la Balma de la Margineda. La [[Balma de la Margineda]] és un abric rocós situat a la parròquia de [[Sant Julià de Lòria]] que servia al [[Mil·lenni XI aC|10500 aC]] com a refugi a [[caçadors-recol·lectors|caçadors recol·lectors]] que venien de l'[[Arieja]] i del [[Segre]] buscant-hi proveïment per a l'hivern. Aquests caçadors- col·lectors no s'hi estaven gaire estona al país. De fet, les restes trobades daten dels mesos d'estiu on Andorra era habitable.{{sfn|Armengol Aleix|2009}}

Cal recordar que abans d'aquest període el país estava cobert per una glacera, d'aquí el fet que no trobem restes humanes abans del Paleolíticpaleolític Superiorsuperior o, per ser més precisos, aldel [[Mesolíticmesolític]]. Entre els objectes trobats hi destaquemdestaquen un arpó azilià, un còdol gravat, una punta de dors microlaminar, un micròlit triangular o un gratador denticulat entre altres.{{sfn|Armengol Aleix|2009}}

Aquests objectes deixen en evidència que estem parlant clarament del Paleolíticpaleolític Superiorsuperior, ja que és en aquesta època on l'homeésser humà comença a utilitzar estris, en aquest cas ambde pedra, en el seu dia a dia.{{sfn|Armengol Aleix|2009}} Aquests objectes encara no són visibles per a cap turista, i és que el Governgovern andorrà encara té en fase d'esborrany el Museu de la Pau<ref>http://www.youtube.com/watch?v=xJ7tOlXBCuw</ref> que, a causa de la crisi, encara no s'ha construït.

AlEn el [[Neolíticneolític]] la població comença a sedentaritzar-se, descobreix l'agricultura, aprèn a domesticar certs animals, comencen a sorgir els primers poblats... Ésés a dir, es crea una revolució, la [[revolució neolítica]]. Aquests fets tenen, evidentment, conseqüències al Principatprincipat. D'un costat, la Balma de la Margineda augmenta espectacularment en nombre d'habitants (4000 aC)., Habitantshabitants que se sedentaritzen i transformen la Balmabalma en una pleta per als ramats.{{sfn|Armengol Aleix|2009}} I de l'altra banda, apareix un petit assentament d'humans, per dir-ho d'una altra manera, un petit poblat, a la Vallvall del Madriu. El [[Madriu]] se situa a Escaldes-Engordany i és un [[parc natural]], declarat [[patrimoniPatrimoni de la humanitat]] per la UNESCO,<ref>[http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=45&Itemid=109 La vall del Madriu-Perafita-Claror]</ref> títol atorgat gràcies a la combinació d'activitats humanes i naturals que s'hi han produït al llarg de la història.

AlEn el [[neolític mitjà]] i [[neolític final|final]] apareixen dos jaciments de gran importància al país a causa de les troballes arqueològiques.{{sfn|Armengol Aleix|2009}} El primer és la [[Tombatomba de Segudet]], que, com el seu nom indica, conté la resta d'éssers humans que varen ser enterrats entre el 4300 aC i el 4500 aC. Aquesta troballa s'ha dese situarsitua a [[Ordino]]. La segona, en canvi, s'ha dese situarsitua a [[Juberri]], Sant Julià de Lòria. En aquesta hi trobem la [[Feixa del Moro]], on hi ha restes tan destacades com: estructures d'hàbitats, focs simples, cubetes amb signes de combustió, forats de pals per a bigues, braçalets, penjolls, collarets, una dona enterrada, un nounat. La Feixa del Moro era un petit assentament ramader, que, segons indiquen els historiadors, podria haver estat ocupat a la tardor.{{sfn|Armengol Aleix|2009}} Sigui com sigui, el que queda clar és que alen Neolíticel neolític Andorra també vivia els mateixos canvis revolucionaris que la resta d'indrets veïns. La Balma de la Margineda no se n'escapa, però va perdent força. La població comença a desplaçar-se a altres zones del país.

L'[[edat del bronze]] és el període de desenvolupament de la civilització. Es divideix en tres subgrups (Anticantic, Mitjàmitjà i Finalfinal o Tardàtardà) i es caracteritza per la manipulació avançada de la metal·lúrgia. Comencen les tècniques d'extracció del coure i minerals per fer-ne aliatges i així aconseguir el bronze. En aquesta època apareixen diferents jaciments a Andorra. Jaciments, com el de Prats, Canillo, que daten de 16000 aC o com els gravats del [[Roc de les Bruixes (Andorra)|Roc de les Bruixes]], situats al mateix assentament de Prats.{{sfn|Armengol Aleix|2009}} El primer és un assentament ramader mentre que el segon és una sèrie de gravats (escriptura rupestre) sobre pedra. Aquests gravats hahan sigut des de fa temps objecte de llegendes, creences i discussions al Principatprincipat. Ningú en sabria donar el significat, però el que quedarqueda clar és que al llarg del temps ha deixat volar la imaginació a més d'un. La Balma de la Margineda, per la seva banda, deixa de ser habitada definitivament. És amb aquest fet que apareixen el [[Roc d'Enclar]] i els [[jaciments del Cedre]].{{sfn|Armengol Aleix|2009}} Cap dels dos poden datar-se, però sí situar-se. El primer està situat a la capital mateixa, [[Andorra la Vella]], mentre que el segon està al poble de [[Santa Coloma d'Andorra]]. Les restes trobades en ambdós jaciments daten de diferents èpoques: de l'Edatedat del Bronzebronze a l'Edatedat Mitjanamitjana, elcosa que dificulta una explicació clara del que s'hi feia. Tanmateix, sabem que en aquesta època s'hi experimentaven els mateixos canvis que a l'exterior (restes de ceràmica, arracades, puntes de bronze, gerres de bronze...).{{sfn|Armengol Aleix|2009}}

AEn l'[[edat del ferro]] desapareix el jaciment de Prats. El Roc d'Enclar i el Cedre seran els únics indrets en què es trobarà presència humana a les Vallsvalls d'Andorra. Cap altra resta arqueològica apunta una altra mena de presència al país. Situat entre Santa Coloma i Andorra la Vella, el Cedre, o jaciment del Cedre, és un conjunt de diferents estacions que s'assenten al llarg de més de mig quilòmetre entre les dues poblacions (Andorra la Vella i Sta. Coloma). El Roc d'Enclar, per la seva banda, es pot considerar com una fortificació. Tanmateix, no es podrà parlar com a tal fins entrada l'Edatedat Antigaantiga.{{sfn|Armengol Aleix|2009}}

Fins fa poc, els historiadors tenien la hipòtesi que les Illes Balears vanhavien serestat poblades per poblesbandes procedents de la península Ibèrica en el cinquè mil·lenni abans de CristaC. El descobriment d'indicis de carbons a la cova de Canet, en el municipi mallorquí d'Esporles, ha fet sospitar als arqueòlegs que, cap a l'any 7200 aC, va existir-hi probablement una població a cavall entre el Paleolíticpaleolític i el Neolíticneolític.

Entre el 3000 i el 1300 aC, petites col·lectivitats organitzades al voltant de l'agricultura i la ramaderia van habitar l'arxipèlag. És l'època dels sepulcres megalítics i els rituals religiosos en túmuls mortuoris formats per pedres gegantines. A finals d'aquest període comencen a sorgir les navetes, unes edificacions en forma de nau invertida destinades a fins funeraris, tot i que a Mallorca, les anomenades ''navetiformes'' servien d'habitació. La més famosa naveta n'és la d'Es Tudons, a l'illa de Menorca.

[[Fitxer:Talaiot.jpg|thumb|right|[[Talaiot]] a [[Mallorca]].]]

[[Fitxer:Talaiot menorca.JPG|thumb|right|[[Talaiot]] darrere una [[Taula (Menorca)|taula]], a [[Menorca]].]]

La cultura dels [[Talaiotstalaiots]] fou una cultura que es desenvolupà durant l'[[Edatedat del bronze]] i l'[[Edatedat del ferro]] a les [[Illes Balears]], entenent aleshores per Balears només les anomenades pels grecs [[Gimnèsies]], és a dir, [[Mallorca]] i [[Menorca]]. A les [[Pitiüses]] no hi va ser mai present.

Cap a l'any 1300 aC, les Illes Balears van viure la invasió dels pobles talaiòtics (de ''talaiot'', atalaia'talaia gran'), cultura guerrera que perduraria fins a la conquesta romana. És l'època de la civilització megalítica, en la qual els talaiots, les taules menorquines i les navetes proliferen al voltant d'una societat guerrera, la dels baleàrics, segons la denominació emprada per diversos autors de l'antiguitat. Els historiadors clàssics van anomenar a Mallorca i Menorca "illes Gimnèsiquesgimnèsiques", o 'dels homeshumans nus'.

Un [[talaiot]] és una estructura '''prehistòrica''', de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 [[metres]] d'alçada. Es tracta de construccions exclusives de les [[illes]] de [[Mallorca]] i [[Menorca]]. Aquests edificis han donat nom a la [[cultura talaiòtica]]. Són un element sempre present en els assentaments humans del Bronzebronze final i de l'edat del Ferroferro de les illesIlles Balears. No els trobem, en canvi, a les illesIlles [[Pitiuses]] ([[Illailla d'Eivissa]] i [[Formentera]]), on la cultura talaiòtica no es va desenvolupar.

Sota el nom de ''talaiot'' s'hi engloben construccions que, tot i tenir certs trets comuns, són tipològicament diverses. A Mallorca hi ha talaiots de planta circular (els més comuns) i de planta quadrada. Tant uns com els altres presenten generalment un espai interior de planta circular, força ampliample, amb una columna central que serveix per a sustentar la coberta, construïda a base de grans lloses de pedra disposades de forma radial.<ref>ROSSELLÓ, G. (1979) La cultura talayótica en Mallorca, Palma</ref> Un bon exemple dels talaiots mallorquins el trobem al poblat de [[Son Fornés]]. Els talaiots menorquins presenten una major diversitat tipològica, tot i que els talaiots de planta quadrada hi són gairebé desconeguts.<ref>MASCARÓ PASARIUS. J. (1963): El talaiot de Sant Agustí (Vell Menorca). Palma de Mallorca</ref><ref>MANCA DEMURTAS. L.: DEMURTAS. 5.(1986): Di un tipo architettonico mediterraneo: Talaiot Rafal Roig, Mercadal (Minorca). Selargius-Cagliari</ref><ref>GUAL, J.Mª.; LÓPEZ, A.; PLANTALAMOR, L. (1991) Trebalúger: un exemple de la perduració de l'hàbitat a la prehistòria de Menorca, Me loussa, 2, 157-162.</ref> No disposen, en general, d'uns espais interiors tan amplis: alguns d'ells presenten corredors que els travessen de banda a banda;, o bé passadissos que porten fins a cambres de dimensions més o menys reduïdes. En la major part dels casos, malgrat tot, sembla que l'espai útil (al contrari del que succeeix a Mallorca) es trobava a la part de dalt de l'edifici. A Menorca trobem, per d'altra banda, alguns talaiots més grans que els de Mallorca, com per exemple el talaiot oest de [[Cornia Nou]], el de [[Trepucó]] o el de [[Torelló (Menorca)]].

La primera d'aquests corrents, desenvolupada per Lluís Plantalamor a partir de les investigacions dutes a terme per l'equip del [[Museu de Menorca]] (i centrat a l'àmbit d'aquesta illa), segueix en part l'esquema elaborat per Guillem Rosselló-Bordoy per a la prehistòria de Mallorca. Els orígens de la cultura talaiòtica, segons aquest model, caldria buscar-los en l'aportació d'idees i models externs, ja sigui per l'arribada de nous contingents humans a l'illa o bé per contactes d'altre tipus de monument. Aquest investigador proposa influències procedents de [[Sardenya]], on hi ha uns edificis, els [[nurags]], que presenten alguns trets en comú amb els talaiots. Els primers talaiots es construirien cap al 1500 CAL ANEae. Aquest tipus de construccions aniria evolucionant al llarg dels temps, canviant de forma i, segurament, de funció, però continuarien construint-se al llarg de l'edat eldel Ferroferro. La cultura talaiòtica no desapareixeria del tot fins a la conquesta romana i el posterior procés d'aculturació.<ref name="PLANTALAMOR">PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) L'arquitectura prehistórica i protohistórica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Maó.</ref>

El segon esquema cronològic ha estat desenvolupat per un grup d'investigadors de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]]. Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 CAL ANEae, és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC, i a partir del 550 aC els [[talaiots]] comencen ja a abandonar-se, iniciant-ses'inicia així la fase anomenada ''posttalaiòtica''. En aquests moments s'intensificaria l'activitat agrícola, fet que permetria la producció d'excedents, ai travésamb dels qualsaquests les illes s'integrarien als circuits comercials de la Mediterrània.<ref name="LULL">LULL, V., MICO, R., RIHUETE HERRADA, C. y RISCH, R. (1999), Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Carritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca, Barcelona</ref>

En el cas dels talaiots mallorquins, amb els seus grans espais interns, s'ha proposat que podria tractar-se d'espais comunitaris, on es redistribuirien els aliments entre tots els membres de la comunitat.<ref>LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. y RISCH, R. (2001), La Prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca) - La prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueológico de Son Fornés (Montuïri, Mallorca), Fundación Son Fornés, Montuïri, Mallorca</ref> Els talaiots menorquins presenten una estructura bastant diferent, de forma que es fa difícil interpretar-los de la mateixa manera. Alguns dels talaiots d'aquesta illa es poden interpretar com estructures defensives, però n'hi ha d'altres que, per la seva situació i la seva estructura, semblen edificis monumentals amb una gran càrrega simbòlica, destinats potser a representar el poder de certs individus o grups socials.: Ésés el cas, per exemple, del gran talaiot oest de [[Cornia Nou]], que presenta una ampla escala descoberta, al costat sud.<ref>PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) El conjunt de Curnia (Maó) i l'evolucio cultural a Menorca oriental al II mil·lenari aC. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 47. Palma de Mallorca</ref><ref>http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=3835733&orden=0</ref>

A Mallorca existeix una ruta dels talaiots amb 6 itineraris, creada pel [[Consell Insular de Mallorca]] i promoguda per la conselleriaConselleria de turismeTurisme a la guia "''L'altra Mallorca"''. Alguns dels talaiots més espectaculars de Mallorca, excavats i oberts al públic, els trobem als jaciments de [[Son Fornés]], [[L'Hospitalet Vell]] o al [[poblat talaiòtic de Capocorb Vell]].

Entre el 2.2002200 i el 1900 aC arriben influències de la [[cultura del vas campaniforme]] (només a Mallorca, no a Menorca), que en aquesta època es difonia per [[Europa]], el nord d'[[Àfrica]] i la [[Mediterrània]].

A partir de mitjans delmitjan II mil·lenni s'observen canvis en aquestes comunitats: innovacions en les tècniques de fabricació de ceràmica, millores en la metal·lúrgia del bronze (amb un augment de la producció d'armes i eines), etc.

L'etapa compresa entre l'establiment de les primeres comunitats humanes i l'aparició de la cultura talaiòtica se sol anomenar [[període pretalaiòtic|''període pretalaiòtic'']].

Cal tenir en compte que el complex cultural conegut com a Talaiòtictalaiòtic comprèn un arc temporal molt ampli, i han estat molts els intents de sistematitzar les seves etapes i la seva cronologia. Malgrat tot, podem afirmar que hi ha, actualment, tres línies teòriques principals que intenten explicar la gènesi i evolució de la cultura talaiòtica.

El primer d'aquests corrents, desenvolupat per Lluís Plantalamor a partir de les investigacions dutes a terme per l'equip del [[Museu de Menorca]] (i centrat a l'àmbit d'aquesta illa) segueix en part l'esquema elaborat per Guillem Rosselló-Bordoy per a la prehistòria de Mallorca. Els orígens de la cultura talaiòtica, segons aquest model, caldria buscar-los en l'aportació d'idees i models externs, ja sigui per l'arribada de nous contingents humans a l'illa o bé per contactes d'altre tipus. Aquest investigador proposa influències procedents de [[Sardenya]], on hi ha uns edificis, els [[nurags]], que presenten alguns trets en comú amb els talaiots. Els primers talaiots es construirien cap al 1500 CAL ANEae. Aquest tipus de construccions aniria evolucionant al llarg dels temps, canviant de forma i, segurament, de funció, però continuarien construint-se al llarg de l'edat el Ferro. La cultura talaiòtica no desapareixeria del tot fins a la conquesta romana i el posterior procés d'aculturació.<ref name="PLANTALAMOR"/>

-El Talaiòtictalaiòtic I començaria cap al 1500 aC i arribaria fins al 1000 aC. Es caracteritza pels grans [[talaiots]] d'estructura irregular, els monuments de secció esglaonada, els primers santuaris de [[Taula (Menorca)|taula]] i les primeres cases de planta circular. Els enterraments es durien a terme en [[navetes]] de planta allargada, hipogeus de planta senzilla i coves naturals amb mur ciclopi de tancament.

-El Talaiòtictalaiòtic II aniria del 1000 aC fins al 700 aC. Durant aquesta etapa s'abandonarien alguns dels hàbitats anteriors, i es produiria una concentració de la població en poblats voltats de muralles. Els enterraments es realitzarien en [[hipogeus]] de planta senzilla.

-El Talaiòtictalaiòtic III comprendria des del 700 aC fins al 350 aC, i es caracteritza per l'ampliació de les estructures defensives delsde grans poblats fortificats i l'aparició de grans cases circulars amb pati central.

-El talaiòtic IV seria l'última etapa, i aniria des del 350 aC fins a la conquesta romana, l'any 123 aC. Durant aquesta etapa es produeix una continuïtat respecte al període anterior, però amb una influència colonial cada vegada més accentuada.

El segon esquema cronològic ha estat desenvolupat per un grup d'investigadors de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]]. Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 CAL ANEae, és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC, i a partir del 550 aC els [[talaiots]] comencen ja a abandonar-se, iniciant-se així la fase anomenada ''posttalaiòtica''. En aquests moments s'intensificaria l'activitat agrícola, fet que permetria la producció d'excedents, a través dels qualsi les illes s'integrarien als circuits comercials de la Mediterrània.<ref name="LULL" />