Validesa lògica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
De manera general es diu que quelcom té '''validesa''' perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un [[Valor (axiologia)|valor]] determinat, o bé la capacitat o eficàcia per
▲De manera general es diu que quelcom té '''validesa''' perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un [[Valor (axiologia)|valor]] determinat, o bé la capacitat o eficàcia per a realitzar el valor que se suposa ha de tenir. El coneixement en general adquireix un "valor de veritat" especial quan és reconegut com a veritable per una comunitat. S'entén per validesa d'un coneixement el fet de ser reconegut com a veritable per una comunitat determinada. La validesa del coneixement admet diverses formes i requisits segons els camps o àmbits en què manifesta la seva validesa: podríem parlar aleshores de validesa sociològica, ètnic-cultural, religiosa, màgica, etc. cadascuna amb els seus criteris i formes d'acceptació i reconeixement.<ref>Una comunitat religiosa reconeix com a vàlida, i per tant com a coneixement veritable, els miracles d'un sant. Però, fora d'aquest context, aquesta afirmació o creença perd la seva condició de validesa amb caràcter general, com a reconeixement social, o reconeixement científic. Els criteris de validesa per a una confessió religiosa són completament diferents dels criteris científics</ref>
La ciència i la filosofia, com a coneixement, tenen essencialment com a valor únic de referència la [[veritat]] [[objecte|objectiva]]
Aquesta condició, la racionalitat, fa possible la participació en comú d'aquests coneixements, condició essencial de la [[ciència]]. Aquesta condició els grecs la van identificar amb un mateix terme λογοσ, que té referència tant a la
La validesa del coneixement científic i filosòfic, el seu validesa lògica adquireix doncs dos sentits:
* [[Epistemologia|
* [[Lògica formal]]. Amb referència al discurs, entès com a [[argument]] en el seu [[coherència]] amb un sistema formalment establert.
== Sentit epistemològic ==
En sentit epistemològic, "vàlid" és el coneixement expressat en una proposició que és acceptada i reconeguda com a veritable. Suposa distingir el fet en si del coneixement i la seva acceptació com a veritable.
Així, per exemple, Kant distingeix entre la validesa i l'origen del coneixement. Que l'origen de tot coneixement sigui l'experiència no implica que tot coneixement, pel fet de tenir el seu origen en l'experiència, sigui veritable.<ref>Una lucinació sens dubte és una experiència. Però el contingut cognoscitiu d'aquesta experiència no té més sentit de veritat que com a experiència subjectiva, mai un contingut de veritat objectiva i per tant no pot ser considerada com a vàlida per la comunitat</ref> El mateix que un coneixement pot ser reconegut com a veritable en el context de la vida ordinària, no sent-ho en un sentit científic. Com, per exemple, afirmar que la poma "és" vermella .<ref>Avui dia després de les múltiples experiències científiques sobre el que és la visió i els colors no ofereix cap problema acceptar que "dir que la poma és vermella" no vol dir que "l 'illa sigui vermella"</ref>
De vegades, la validesa adquireix un valor gairebé [[Metafísica|metafísic]] quan el seu contingut de veritat apunta no només al fet de ser acceptat com a [[veritat]], sinó al fonament que ho justifica com a vàlid en funció de tot el [[Ser]] en el seu conjunt com a realitat total. Així, per exemple, l'acceptació com a veritat de l'existència de l'ànima humana apunta al sentit d'una vida fonamentada en una vida més enllà de la mort.<ref>Per això les creences religioses d'una comunitat es prenen fàcilment com veritats vàlidament acceptades científicament; confonent el pla de l'acceptació dins d'una comunitat religiosa amb una veritat lògica o científicament vàlida</ref>
En altres casos, la validesa adquireix el seu valor mitjançant les seves relacions amb altres éssers o conceptes en un àmbit determinat del coneixement, com pot ser una teoria científica, o una creença social.
Linha 25 ⟶ 24:
El concepte original de "greu" (gravetat) i "lleu", feien referència a la teoria aristotèlica segons la qual els "greus" cauen a la terra, les pedres, mentre els "lleus" ascendeixen cap al cel, el fum. Avui tal teoria ha desaparegut però el significat manté d'alguna manera el seu sentit vàlid original en contextos no científics. El greu és una cosa de molt pes, material o moral, el lleu té poc pes material o poca importància moral.
El coneixement lògicament vàlid en el camp de la ciència suposa l'acceptació del mateix per la comunitat científica dins l'àmbit de què es tracti, com coherent amb una teoria, o dins d'un ús tècnic. En canvi el reconeixement com a vàlid dins d'un àmbit cultural ve a significar la coherència amb els postulats o les normes de la tradició cultural, tant com el seu sentit de veritat en si.
== Sentit lògic-formal ==
En sentit lògic, "vàlid" es refereix a una veritat formal. S'aplica als arguments quan compleixen amb una forma lògica. Quan el producte de les premisses i la seva implicació amb la conclusió mostren en el seu [[taula de veritat]] que és una [[Tautologia (lògica)]].
La lògica és una ciència formal, sense contingut material. La veritat formal no depèn del coneixement veritable en el seu sentit epistemològic, sinó que manifesta la seva validesa per la forma, no per la seva [[matèria]]. Un [[argument]] vàlid, "lògicament veritable", pot ser fals en el seu sentit epistemològic. De la mateixa manera que un argument veritable en sentit epistemològic pot ser formalment vàlid.
La Lògica tracta de fonamentar les [[Inferència|inferències]] vàlides sense coneixement material.
▲La Lògica tracta de fonamentar les [[Inferència|inferències]] vàlides sense coneixement material. Sol definir per això com la ciència que estudia les formes vàlides d'inferència, o bé, subratllant un sentit d'utilitat, la ciència que estudia les formes vàlides de [[raonament]].
Les formes vàlides d'inferència, lleis lògiques o tautologies, aplicades com raonaments lògicament vàlids, garanteixen la veritat de la conclusió quan el contingut de coneixement material de les premisses sigui epistemològicament vàlid.
* Exemple de raonament lògicament veritable, vàlid, però fals en el seu contingut material: si tots els mamífers tenen ales, i els éssers alats volen, llavors si els gossos són mamífers, els gossos volen.
* Exemple de raonament lògicament invàlid, que pot ser veritable en el seu contingut material: si només els que mesuren més d'1,80 juguen al bàsquet, i Antonio mesura més de 1.80, llavors Antonio juga al bàsquet. (Antonio pot o no jugar a bàsquet, perquè la seva veritat o falsedat depèn de l'experiència, no de la manera argumentativa, ja que és un argument invàlid).▼
▲(Antonio pot o no jugar a bàsquet, perquè la seva veritat o falsedat depèn de l'experiència, no de la manera argumentativa, ja que és un argument invàlid).
▲Entre totes les religions del món, una serà la veritable i totes les altres seran falses. És així que l'única religió veritable és ......" La nostra ". Després totes les altres són falses.
=== Validesa lògica ===
Atès el caràcter formal de la Lògica com a ciència sol identificar l'expressió "validesa lògica" amb aquest aspecte lògic-formal. Es diu que un [[raonament]] és lògicament vàlid quan té la forma d'una llei lògica, la qual cosa equival a dir que la relació entre les premisses i la conclusió és [[Tautologia (lògica)|tautològica]].
Expressat en [[llenguatge formalitzat]]:
▲Expressat en [[llenguatge formalitzat]]: Donades les proposicions A, B, i C ... .. N, un argument vàlid és aquell que té la forma:
(A/\B/\C ... ... ../\N) → Z
que rep el nom d'esquema d'[[inferència]], on es
Per si les premisses són veritables en sentit epistemològic, llavors la conclusió també ho és, en sentit epistemològic. El que permet considerar Z com a veritat pròpia, independent i deslligada, és a dir, una [[conclusió]] obtinguda a partir de les veritats afirmades en les premisses com veritables.<ref>Aplicant la regla de separació. Vegeu [[Càlcul lògic]]</ref>
Pel que
Veure [[taula de valors de veritat]]:
{|Border = "1" cellpadding = "2"
Linha 97 ⟶ 82:
|}
Nota
Consideració important : Cal tenir en compte que la validesa resideix en l'esquema, no en la veritat de les proposicions. Les [[proposició|proposicions]] no són vàlides més que en el sentit epistemològic, com veritables, però formalment en sentit lògic poden ser tant veritables com falses. Pel que la validesa d'un raonament només es garanteix quan el conjunt de la proposició com esquema d'[[inferència]] és una [[Tautologia (lògica)]], una veritat formal, la taula de valors de veritat és sempre V i mai F, evitant d'aquesta manera la línia 2 de la taula.▼
▲Consideració important
Si es donés el cas que alguna premissa fos falsa, el valor de veritat del producte seria també fals. No obstant això, l'argument seria vàlid, amb independència de la veritat o falsedat de la conclusió. (Línies 3-8). Això resulta a primera vista xocant, però, segons la definició del functors com [[condició|condicional]] quan el valor de l'antecedent és fals, la funció fa veritable a la proposició amb independència del valor de veritat del conseqüent, segons el seu [[taula de veritat]] que el defineix. La paradoxa no és tal, ja que, quan s'argumenta, es parteix de la base de la consideració que totes les premisses són vàlides, [[epistemologia|epistemològicament]] veritables, en altre cas, l'argumentació no té sentit. Això explica com, sovint, fem servir la segona línia de la taula de definició del functors implicat en expressions com: "si això que dius és veritat, jo soc el Papa de Roma", en què es dona a entendre que, en no donar validesa a la premissa, la conclusió pot ser qualsevol com a argument vàlid, però epistemològicament fals.
En la lògica clàssica, es deia
=== Prova de validesa d'un argument ===
:p → (q/\r); p; p → (s/\t)|- q/\s
Linha 120 ⟶ 97:
:[P → (q/\r)/\p/\p → (s/\t)] → (q/\s)
=== Per taules de veritat ===
a) En fer la taula
b) Al mateix temps
L'inconvenient és que amb 5 variables
=== Per demostració o derivació segons les regles d'un càlcul lògic===
Aplicant les regles derivaria la conclusió a partir de les premisses. Si és possible, llavors
=== Per la prova de validesa ===
Sigui l'argument: p → (q/\r); p; p → (s/\t)|- (q/\s),
{|Border = "1" cellpadding = "2"
| |||