Sofista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Redirigeix cap a Sofística |
Creada per traducció de la pàgina «Sofista» Etiquetes: Redirecció suprimida traducció de contingut |
||
Línia 1:
El terme '''sofista''', del [[grec]] sophía (σοφία), «saviesa» i ''sophós'' (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la [[Grècia]] clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa. Sophós i ''Sophía'' en els seus orígens denotaven una especial capacitat per realitzar determinades tasques com es reflecteix a la ''[[Ilíada]]'' (XV, 412). Més tard s'atribuiria aquest nom a qui disposés d'«intel·ligència pràctica» i era un expert i savi en un sentit genèric. Seria [[Eurípides]] qui li afegiria un significat més precís com «l'art pràctic del bon govern» (Eur. I.Á.749) i que va ser usat per assenyalar les qualitats dels [[Set savis de Grècia|Set Savis de Grècia.]] No obstant això, en transcórrer el temps va haver-hi diferències respecte al significat de ''sophós'': d'una banda, [[Èsquil]] anomena així als qui donen utilitat al que se sap, mentre que per d'altres és al contrari, sent-ho qui coneix per naturalesa. A partir d'aquest moment es crearà un corrent, que s'aprecia ja en l'obra de [[Píndar|Píndaro]], que dóna un caire despectiu al terme ''sophós'' assimilant-ho a «xerraire».<ref>{{cita libro|nombre1=Píndaro|título=Olímpicas, II, 86}}</ref>
Ja en l'Odissea, [[Odisseu|Ulisses]] és qualificat de ''sophón'' com a «enginyós». Per contra, Eurípides anomena a la sophía «llestesa» i al ''sophón'' «saviesa», tractant amb això de diferenciar la intensitat i grau de coneixement de les coses que tenen respectivament els homes i els déus.
== Historicitat ==
Els sofistes eren pensadors que van desenvolupar la seva activitat a l'Atenes democràtica del segle V a. de C. Els filòsofs de la naturalesa, els [[presocràtics]], havien elaborat diferents teories per explicar el cosmos. Els sofistes i [[Sòcrates]] van a canviar l'objecte de la [[Filosofia|filosofia.]] Ara, el tema de reflexió és l'home i la societat. Com que els sofistes eren viatgers, coneixien diferents cultures, totalment diferents a la grega. Per això es van plantejar problemes referits als costums i les lleis. Són els costums i lleis un simple acord, una convenció, o són naturals? Així va sorgir la idea de [[relativisme]].
Els sofistes eren mestres que anaven de ciutat en ciutat ensenyant a ser bons ciutadans i a triomfar en la [[Política|política.]] L'art de parlar en públic, la [[retòrica]], era essencial en la [[democràcia]] grega, on els ciutadans hi participaven constantment. Els ensenyaments dels sofistes tenien una fi pràctica, saber fer en els assumptes públics. Van ser els primers pensadors que van rebre diners pels seus ensenyaments. Uns dels principals sofistes va ser [[Protàgores]] (480-410 a. de C.).<ref>González García, Juan Carlos; ''Diccionario de filosofía''; pp.357-358 </ref>
== Evolució del terme ==
El verb ''sophídsesthai'', «practicar la ''sophía»'', va sofrir una evolució similar a l'acabar per entendre's com «engalipar». La derivació ''sophistés''<ref>Aparece por vez primera escrita en una oda a Píndaro.</ref> es va donar als Set Savis en el sentit de «filòsofs» i així anomena [[Heròdot|Heródoto]] a [[Pitàgores]], a [[Soló|Solón]], i als qui van fundar el culte [[Dionís|dionisíac.]]<ref>[//es.wikipedia.org/wiki/Is%C3%B3crates Isócrates] y un breve fragmento de un escrito de [//es.wikipedia.org/wiki/Arist%C3%B3teles Aristóteles] son las únicas fuentes para esta afirmación.</ref> També s'anomenava així als ''mousike'' i als poetes i, en general, a tots els que exercien una funció educadora.<ref>Estos cumplían la función de maestros en la sociedad griega.</ref> L'ús pejoratiu va començar a prendre forma al segle V a. C., coincidint amb l'extensió de l'ús del terme als prosistes. El moment coincideix amb un increment de les suspicàcies dels atenencs cap als qui mostraven una major intel·ligència.<ref>[//es.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%B3stenes Demóstenes] se lamenta de haber sido llamado «embaucador y sofista».</ref> [[Isòcrates|Isócrates]] denigrava que el terme «hagués caigut en deshonor» i [[Sòfocles|Sófocles]] ho atribueix al fet que els educadors i mestres rebessin una remuneració pel seu treball.<ref>«Aquellos que venden su sabiduría por dinero a todo el que lo desea, son llamados sofistas», dirá Sócrates.</ref> Aquesta és la tesi més estesa actualment.
No obstant això, a la Grècia Antiga era acceptat que els poetes cobressin pels seus serveis. El menyspreu amb el qual els sofistes eren tractats en ocasions no naixia del fet mateix de rebre remuneració, sinó de fer-ho, sobretot, per la formació en l'anomenada ''[[areté]]'', l'art de la política i la ciutadania, que incloïa totes les tècniques persuasives per fer-se un lloc en l'administració de la ''polis''.<ref>Aunque Platón citó en más de treinta ocasiones esta circunstancia económica de modo irónico en sus obras.</ref>
== Crítiques ==
[[Plató]] criticava als sofistes pel seu formalisme i els seus paranys dialèctics, pretenent ensenyar la virtut i a ser home, quan ningú des d'un saber purament sectorial, com el del discurs retòric, pugues atribuir-se tal dret.
La primera exigència d'aquesta ''areté'' era el domini de les paraules per ser capaç de persuadir als altres. «Poder convertir en sòlids i forts els arguments més febles», diu Protàgores. Gòrgies diu que amb les paraules es pot enverinar i embaladir. Es tracta, doncs, d'adquirir el domini de raonaments enganyosos. L'art de la persuasió no està al servei de la veritat sinó dels interessos del que parla. Anomenaven a aquest art «conducció d'ànimes». Plató dirà més tard que era «captura» d'ànimes.
Segons alguns autors, no eren, doncs, pròpiament filòsofs. Pels qui són d'aquesta opinió, tenien no obstant això en comú amb els filòsofs una actitud que si que podia anomenar-se filosòfica: l'escepticisme i relativisme. No creien que l'ésser humà fos capaç de conèixer una veritat vàlida per a tots. Cada un té «la seva» veritat.
Per contra, hi ha qui sosté que sí que ho eren, i que les àcides crítiques de [[Plató]] corresponen a una disputa per un mateix grup de potencials deixebles i a les seves diferències polítiques i filosòfiques.
D'Aristòtil ve també el sentit pejoratiu: sofista és qui utilitza el [[Fal·làcia|sofisme]] per raonar. Els més destacats membres de la sofística van ser: [[Protàgores]], [[Gòrgies de Leontins|Gòrgies]], [[Hípies d'Elis|Hipias]], [[Pròdic de Queos|Pródico]], [[Trasímac de Calcedó|Trasímaco]], [[Críties|Critias]] i [[Càl·licles|Calicles]].
== Reivindicació en l'actualitat ==
Enfront de la tradició filosòfica, alguns autors a partir del [[segle XX]] han tractat de reivindicar la importància filosòfica dels sofistes. Per exemple, [[Giorgio Colli]] ha destacat que no és menor el rigor lògic de [[Gòrgies de Leontins|Gòrgies de Leontinos]] que el de Plató. A més, planteja la hipòtesi que potser el sofista fos el creador de la refutació per [[Reducció a l'absurd|reducció a l'absurd.]]<ref>Colli, G. (2009), ''El nacimiento de la filosofía'', Barcelona Tusquets.</ref> També [[Michel Onfray]] ha tractat de destacar el paper dels sofistes en la filosofia grega.<ref>Onfray, M. (2007), ''Las sabidurías de la antigüedad. Contrahistoria de la Filosofía I'', Barcelona, Anagrama.</ref>
== Notes i referències ==
{{listaref}}
== Bibliografia ==
* Intr., trad. y notas de A. Melero Bellido. Rev.: A. A. González Terriza y R. Herrera Montero. ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.  Madrid: [[Editorial Gredos]]. ISBN 978-84-249-1806-4.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.au=Intr.%2C+trad.+y+notas+de+A.+Melero+Bellido.+Rev.%3A+A.+A.+Gonz%C3%A1lez+Terriza+y+R.+Herrera+Montero&rft.pub=Madrid%3A+%5B%5BEditorial+Gredos%5D%5D" id="cxCITAREFIntr.,_trad._y_notas_de_A._Melero_Bellido._Rev.:_A._A._González_Terriza_y_R._Herrera_Montero1996" tabindex="0"> </span>
* [[Filóstrato]]. ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.  Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-0854-6.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.au=%5B%5BFil%C3%B3strato%5D%5D&rft.pub=Madrid%3A+Editorial+Gredos" id="cxCITAREFFilóstrato1998" tabindex="0"> </span>
* González García, Juan Carlos. ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.  Madrid: [[Editorial Edaf]]. ISBN 84-414-0790-8.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.au=Gonz%C3%A1lez+Garc%C3%ADa%2C+Juan+Carlos&rft.pub=Madrid%3A+%5B%5BEditorial+Edaf%5D%5D" id="cxCITAREFGonzález_García,_Juan_Carlos2000" tabindex="0"> </span>
* Colli, Giorgio. ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.  Barcelona: [[Tusquets Editores]]. ISBN 9788483107027.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.au=Colli%2C+Giorgio&rft.pub=Barcelona%3A+%5B%5BTusquets+Editores%5D%5D" id="cxCITAREFColli,_Giorgio2009" tabindex="0"> </span>
* Onfray, Michel. ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.  Barcelona: [[Anagrama]]. ISBN 9788433977212.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.au=Onfray%2C+Michel&rft.pub=Barcelona%3A+%5B%5BAnagrama%5D%5D" id="cxCITAREFOnfray,_Michel2007" tabindex="0"> </span>
== Enllaços externs ==
* ''Els Sofistes i'' ''[[Sòcrates]]'': [http://www.liceodigital.com/filosofia/socrates.htm text] en el [http://www.liceodigital.com/ lloc] ''Liceu'' ''digital''.
* [https://web.archive.org/web/20090525223959/http://www.filosofia.com.mx/index.php?%2Fperse%2Farchivos%2Flos_sofistas%2F ''Els sofistes''], al [https://web.archive.org/web/20080201175832/http://www.filosofia.com.mx/ lloc] de Mèxic ''Filosofia''.
* [http://www.alcoberro.info/web/planes/sofistes01.html ''Diferències entre Sòcrates i els Sofístes''], a ''alcoberro.info''
* [[Eunapi|Eunapio]]: ''Vides'' dels ''[[Filosofia grega|filòsofs]]'' ''i dels sofistes.''
** [http://remacle.org/bloodwolf/philosophes/eunape/index.htm Text] [[francès]], amb introducció i anotacions en aquest idioma, al [http://remacle.org/ lloc] de Philippe Remacle (1944 - 2011)
** [http://www.tertullian.org/fathers/eunapius_02_text.htm Text] [[anglès]], amb anotacions en aquest idioma, al [http://www.tertullian.org/fathers lloc] Tertullian Project; ed. de 1921.
* [[Hermann Alexander Diels]]: Fragments dels ''[[presocràtics]]'' (Die ''Fragmenti'' der Vorsokratiker). La primera edició es va fer el 1903 a Berlín, i va ser dirigida pel propi Diels. A partir de la 5ª, substituiria a Diels [[Walther Kranz|Walther Kranz.]]
** IV: ''Ältere Sophistik'' (Els sofistes antics).
*** [http://www.archive.org/stream/diefragmenteder00krangoog#page/n526/mode/2up Text] [[Grec antic|grec]]: 1ª ed., de 1903, en [[facsímil]] electrònic en [[Internet Archive|Internet Arxivi]].
*** [http://remacle.org/bloodwolf/philosophes/sophistiqueancienne/diels.htm Text] grec de la 2ª ed., de 1906, en el lloc de Philippe Remacle.
* Thomas R. Martin: ''An Overview of Classical Greek History from Mycenae to Alexander'' (''Panorama de la història de la Grècia Antiga des de'' l'època micènica ''fins a la'' d'Alejandro); text anglès, amb índex electrònic, al ''[[Projecte Perseus|Projecte Perseus.]]''
** Vegin-se aquest apartat i els següents: Protagoras ([http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0009%3Achapter%3D11%3Asection%3D2%3Asubsection%3D4%3Asubsubsection%3D1 ''Protàgores'']).
[[Categoria:Filòsofs de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Sofistes]]
| |||