Sofista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Sofista»
Cap resum de modificació
Línia 9:
 
== Evolució del terme ==
El verb ''sophídsesthai'', «practicar la ''sophía»'', va sofrir una evolució similar a l'acabar per entendre's com «engalipar». La derivació ''sophistés''<ref>ApareceApareix por vezper primera vegada escrita en una oda a Píndaro.</ref> es va donar als Set Savis en el sentit de «filòsofs» i així anomena [[Heròdot|Heródoto]] a [[Pitàgores]], a [[Soló|Solón]], i als qui van fundar el culte [[Dionís|dionisíac.]]<ref>[//es.wikipedia.org/wiki/Is%C3%B3crates Isócrates] yi un brevebreu fragmento defragment d'un escritoescrit de [//es.wikipedia.org/wiki/Arist%C3%B3teles Aristóteles] son lasles únicasúniques fuentesfonts paraper a estaaquesta afirmaciónafirmació.</ref> També s'anomenava així als ''mousike'' i als poetes i, en general, a tots els que exercien una funció educadora.<ref>EstosAquests cumplíancomplíen la funciónfunció de maestrosmestres ena la sociedadsocietat griega.</ref> L'ús pejoratiu va començar a prendre forma al segle V a. C., coincidint amb l'extensió de l'ús del terme als prosistes. El moment coincideix amb un increment de les suspicàcies dels atenencs cap als qui mostraven una major intel·ligència.<ref>[//es.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%B3stenes Demóstenes] se lamenta de haber sido llamado «embaucador y sofista».</ref> [[Isòcrates|Isócrates]] denigrava que el terme «hagués caigut en deshonor» i [[Sòfocles|Sófocles]] ho atribueix al fet que els educadors i mestres rebessin una remuneració pel seu treball.<ref>«AquellosAquells que vendenvenen sula sabiduríaseva porsabiduria dineroper diners a todotot el que loho deseadesitji, son llamadosanomenats sofistassofistes», dirádirà Sócrates.</ref> Aquesta és la tesi més estesa actualment.
 
No obstant això, a la Grècia Antiga era acceptat  que els poetes cobressin pels seus serveis. El menyspreu amb el qual els sofistes eren tractats en ocasions no naixia del fet mateix de rebre remuneració, sinó de fer-ho, sobretot, per la formació en l'anomenada ''[[areté]]'', l'art de la política i la ciutadania, que incloïa totes les tècniques persuasives per fer-se un lloc en l'administració de la ''polis''.<ref>AunqueEncara Platónque citóPlató va citar en másmés de treintatrenta ocasionesocasions estaaquesta circunstanciacircumstància económicaeconòmica de modomanera irónicoirònica en susles seves obrasobres.</ref>
 
== Crítiques ==