Diferència entre revisions de la pàgina «Lucrècia Borja»

(→‎Duquessa consort: posar enllaç)
Durant els primers anys a [[Ferrara]], un nucli important del [[Renaixement italià]] impulsat pel duc Hèrcules, Lucrècia s'envoltà d'un petit grup de familiars i d'algun servidor borgià, d'[[Humanisme|humanistes]] locals com els Strozzi, Celio Calcagnini i Antonio Tebaldeo, i entrà en contacte amb [[Pietro Bembo]], secretari papal, que li va dedicar Gli Asolani; la relació de la duquessa tant amb aquest com amb el menor dels Strozzi, mort en tràgiques circumstàncies, alimentarà la llegenda sobre el personatge.
 
[[Fitxer:Grave02 ofCorpus DukeDomini AlfonsoFerrara I- d'Este,Sala Lucretiadel Borgia,Coro etc.o sala delle Clarisse - Ferrara,Tombe Italyestensi.JPGjpg|thumb|Tomba d'[[Alfons I d'Este]] i de la seva esposa, Lucrècia Borja, a [[Ferrara]]]]
Lucrècia havia sortit de Roma el [[1502]] per instal·lar-se a la cort ducal dels Este i ja no va tornar mai més a la ciutat. La historiografia d'arrel romàntica ha interpretat els anys a Ferrara com un retir [[burgesia|aburgesat]] que la salva de la caiguda dels Borja. La mort d'Alexandre deixa Lucrècia en una situació delicada, davant de la campanya de descrèdit contra la família, tot i que la relació amb els [[Este]] la manté relativament al marge. Un cop Cèsar iniciï el període que el durà de presó en presó a [[Península Itàlica|Itàlia]] i a la [[península Ibèrica]], Lucrècia intercedirà a favor seu davant de diverses autoritats, entre les quals hi ha el seu sogre, que considera la possibilitat d'una tornada de Cèsar a la [[Romanya]].
 
5

modificacions