|
'''Marie Gouze''', més coneguda com a '''Olympe de Gouges''', ([[Montalban]], [[7 de maig]] del [[1748]] - [[París]], [[3 de novembre]] del [[1793]]) fou una [[literatura francesa|escriptora francesa]], activista política, [[Feminisme|feminista]] i [[Abolicionisme|abolicionista]]. Va escriure l'any [[1791]] la ''[[Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana]]''.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Muñoz Páez|nom=Adela|títol=Sabias. La cara oculta de la ciencia|url=|edició=|llengua=espanyol|data=1/3/2017|editorial=Penguin Random House|lloc=|pàgines=223-225|isbn=9788499927022}}</ref>
Para de canviar
== Biografia ==
Nascuda a [[Montalban]] en una família [[menestral]], es casà molt jove i quedà vídua en poc de temps amb un fill a càrrec seu. El [[1788|1770]] es traslladà a [[París]], on es canvià el nom i emprengué una carrera literària escrivint obres de teatre. Va ser una articulista i [[Orador|oradora]] brillant tot i que va tenir una educació molt deficient i ni tan sols va aprendre a escriure bé.<ref name=":0" />
El seu primer treball, emmarcat a la [[Comédie-Française|Comédie Française]] el 1785, va ser l'obra de teatre titulada ''Zamore et Mirza, ou l’heureux naufrage (Zamore i Mirza, o el feliç naufragi)'', que gairebé la porta a presó per criticar el [[comerç d'esclaus]] que representava el 50 per cent del comerç exterior de França i que enriquia a la noblesa.<ref name=":0" />
Una altra injustícia que indignava Olympe era l'explotació de les classes més desfavorides per els membres del Primer i el Segon Estat ([[clergat]] i [[noblesa]]) que va deixar per escrit a la seva ''Carta al poble'', publicada el 1788.<ref name=":0" /> El [[1789]], s'abocà a la [[Revolució Francesa]] defensant una [[monarquia]] moderada. Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre de cartes, [[pamflets]], manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament, propi de la [[Il·lustració]], ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com ''[[L'esclavitud dels negres]]'', en què criticava amb duresa l'[[esclavitud]].
Admirava [[Honoré Gabriel Riqueti|Mirabeau]] i [[Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier|La Fayette]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cazés |nom=Daniel |títol=Obras feministas de François Poulain de la Barre (1647-1723): estudio preliminar |url=http://books.google.cat/books?id=XX-LAa3pZpYC&pg=PA36&dq=Olympe+de+Gouges+Mirabeau++La+Fayette&hl=ca&sa=X&ei=5pcQT-_pCom5hAeL7dSUAg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=Olympe%20de%20Gouges%20Mirabeau%20%20La%20Fayette&f=false |llengua=castellà |editorial=UNAM |data=2007 |pàgines=p.36 |isbn=9703246133 }}</ref> El [[1791]], escrigué la seva famosa ''[[Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana]]'', titulada originalment en francès ''Les droits de la femme'', com a reacció a la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]], que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d'inferioritat. L'obra començava amb les paraules següents:
{{cita|Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta.|Olympe de Gouges|Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana<ref>{{ref-web |url=http://www.urv.cat/media/upload/arxius/igualtat/pdf/17_olympe_de_gouges.pdf |títol=Olympe de Gouges|consulta=28 febrer 2016 |obra=Universitat Rovira i Virgili (URV) |editor=Universitat Rovira i Virgili i l'Observatori de la Igualtat|format={{PDF}}}}</ref>}}
Seguint la línia de [[Montesquieu]], defensà la separació de poders sense contradir-se amb el fet que, el [[1793]], iniciés la defensa de [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] i s'oposés a [[Maximilien de Robespierre|Robespierre]] i [[Jean-Paul Marat|Marat]].
Per les seves idees polítiques, fou [[guillotina|guillotinada]] el [[3 de novembre]] del [[1793]], acusada de ser l'autora d'un cartell [[girondí]].<ref name=":0" />
== Referències ==
| 