La metàfora d'«edat d'or» apareix per primer cop al segle XIX en els textos orientalistes que parlen sobre l'la història de l'Islam. Qualsevol definició del terme és ambigua, i depenent si s'hi fa èmfasi en les gestes culturals o militars, es pot fer referència a intervals de temps molt diferents. Per aquesta raó, un autor pot afirmar que l'Edat d'Or de l'Islam coincideix amb la durada del califat, o "fins a sis segles i mig",<ref>"For six centuries and a half, through the golden age of Islam, lasted this Caliphate, till extinguished by the Osmanli sultans and in the death of the last of the blood of the house of Mahomet. The true Caliphate ended with the fall of Bagdad". ''New Outlook'', Volume 45, 1892, p. 370.</ref> mentre un altre diria que la seva fi té lloc no més tard que unes dècades després de les conquestes de [[Primer califat|raixidun]], amb la mort [[Úmar ibn al-Khattab|d'Úmar]] i la [[Primera fitna|Primera Fitna.]]<ref>"the golden age of Islam, as Mr. Gilman points out, ended with Omar, the second of the Kalifs." ''The Literary World'', Volume 36, 1887, p. 308.</ref>
