Panteisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 16:
Aquest déu-tot d'Heràclit congrega en si mateix la totalitat de les coses i és, d'alguna manera, una realitat de caràcter etern. La seva [[cosmologia]] sembla, també, referir-se a la teoria d'un món de moviment cíclic, en virtut de la qual el tot s'assembla a un conjunt de fases alternades: una mena de cicle destructiu i productiu, que més endavant ha de ser reprès i desenvolupat pels [[estoics]].
== Plotí ==
S'ha parlat freqüentment del panteisme de [[Plotí]]. En realitat, per a ell la divinitat conserva per a si els dos caràcters, la [[immanència]] i la [[transcendència]]. El déu plotinià, penetrant totes les realitats, es troba per damunt de totes elles. Així doncs, el filòsof sosté amb claredat que l'U, en tant que principi del tot, no és el tot. Una tal afirmació semblaria oposar-se a les apreciacions o interpretacions immanentistes i panteistes del seu pensament.
== Giordano Bruno ==
La [[cosmovisió]] de [[Giordano Bruno]] bé pot ser entesa com un "panteisme ateu", amb certs trets específics de pan-psiquisme. A la seva obra ''De la causa, el principi i l'U'' és on es troben les seves idees fonamentals sobre la realitat natural.
Una forma o esquema general de l'univers és la denominada "ànima del món", la facultat preponderant de la qual és un intel·lecte complet i universal, que tot ho omple i tot ho il·lumina.
La [[matèria]] constitueix el segon principi de la [[natura]], per la qual la totalitat de les coses es troben conformades. Els aspectes dels [[ens]] poden variar o divergir, però és sempre la mateixa matèria la que es sosté i perdura per sota de les transformacions exteriors.
== Spinoza ==
Ha estat normal a l'època moderna considerar la filosofia de [[Baruch Spinoza]] com la més eminent i radical exemple de panteisme, constituint d'aquesta manera el model de tots els panteismes que el seguiran. Això es deu principalment a les seves afirmacions sobre el monisme de la substància i de l'estatut modal dels individus finits, en especial l'home: «Tot el que és, és en Déu, i sense Déu res no pot ser ni concebre's» (''Ètica'' I, XV). L'spinozisme, tanmateix, ha de ser considerat més aviat com un [[panenteisme]], perquè per al filòsof neerlandès tot està en Déu i l'Ésser Suprem no es confon ni amb el món ni amb la totalitat dels seus modes, en conservar Spinoza la distinció d'ordre escolàstic entre ''natura naturans'' (Déu com a principi d'ésser i de la seva vida irreductible a tot ésser vivent particular) i la ''natura naturata'', conjunt de maneres infinites i finites. Estant constituït Déu per una infinitat d'atributs dels quals només en coneixem dos (el pensament i l'extensió), la metafísica spinoziana no pot interpretar-se ni com un panteisme materialista ni com un panteisme espiritualista, atès que s'hi diu tant ''res extensa'' com ''res cogitans''. El panteisme d'Spinoza ha estat objecte de nombroses crítiques; una de les més destacades és la de [[Schelling]] que, segons algun especialista del tema, considera que Spinoza «anul·la la llibertat i la personalitat de Déu reduint-lo a un mer objecte incapaç de relacionar-se amb el món».<ref>Roberto Augusto, «[https://web.archive.org/web/20121114215302/http://www.robertoaugusto.com/articulos/La_critica_de_Schelling_a_la_filosofia_de_Spinoza.pdf La crítica de Schelling a la filosofía de Spinoza]», en: Estudios Filosóficos, Instituto Superior de Filosofía de Valladolid, vol. LVIII, n.º 168, mayo-agosto de 2009, p. 310.</ref>
== Altres pensadors panteistes ==
És cert que han sorgit panteistes amb freqüència al llarg de la història del pensament filosòfic i teològic, potser per l'atractiu metafísic que allò diví exerceix en l'home. Entre els antics pensadors amb apunts panteistes hi ha també el jueu [[Filó d'Alexandria]] (24 aC - 50 dC) i [[Ammoni Saccas]] (175 - 242 dC).
Ja a l'[[edat mitjana]] hi ha figures com [[Joan Escot Eriúgena]] (810-877), [[Bernard Silvestre]] (†1150) i sobretot el [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Mestre Eckhart]] (1260-1327). També cal destacar el místic il·luminista [[Antonio Rosmini]] (1797-1855) i l'antropòleg [[Companyia de Jesús|jesuïta]] [[Pierre Teilhard de Chardin]] (1881-1955).
{{Commonscat}}
| |||