Tecnologies de la informació i la comunicació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Molta informació és obsoleta, s'hauria d'actualitzar o treure "article de qualitat"
mCap resum de modificació
Línia 262:
* La televisió per Internet tradueix els continguts en un format que pot ser transportat per xarxes IP, per això també és coneguda com a [[Televisió IP]].
{{obsolet|data = novembre de 2008}}
Pel que fa a la televisió de pagament, el primer trimestre de 2008 mostra un estancament en les modalitats cable i satèl·lit mentre que la [[televisió IP|IPTV]] creix considerablement respecte a les dades d'un any abans assolint a l'Estat espanyol els 636.000 usuaris a finalsla fi de l'any 2007. Els països amb un nombre més important de subscriptors són França (4 milions) i Corea del Sud (1,8 milions). L'any 2008 és l'any de la introducció de la [[Televisió mòbil|TV sobre el terminal mòbil]], que en el primer trimestre de 2008 aconsegueix milers de clients.<ref>{{en}} [http://biz.yahoo.com/nytimes/080506/1194771946810.html?.v=18 Mobile TV Spreading in Europe and to the U.S.]</ref> Sota aquesta modalitat s'ofereix un ampli catàleg de canals de televisió i de vídeos i es preveuen diverses opcions de comercialització, com el pagament per accés a un paquet de canals o pagament per consum.
 
En l'actualitat{{quan}} les xarxes de televisió que ofereixen programació en obert es troben en un procés de transició cap a la tecnologia digital ([[TDT]]). Aquesta nova tecnologia suposa una millora en la qualitat d'imatge, alhora que permetrà nous serveis. A l'Estat espanyol, durant un temps conviuran ambdós sistemes fins que el dia [[3 d'abril]] de [[2010]] les emissores de televisió deixin de prestar els seus serveis mitjançant la tecnologia analògica per oferir-se únicament en forma digital.
Línia 312:
La majoria dels ordinadors es troben actualment connectats a la xarxa. El PC ha deixat de ser un dispositiu aïllat per convertir-se en la porta d'entrada més habitual a Internet. En aquest context el [[navegador]] té una importància rellevant, ja que és l'aplicació des de la qual s'accedeix als serveis de la Societat de la Informació i s'està convertint en la plataforma principal per a la realització d'activitats informàtiques.
 
El mercat dels navegadors continua estant dominat per [[Internet Explorer]] de [[Microsoft]] tot i que ha baixat la seva quota de penetració a favor de [[Firefox]] i de [[Safari]]. Apple ha realitzat grans esforços per col·locar Safari en un lloc rellevant al mercat, i de fet, ha fet servir la seva plataforma [[iTunes]] per difondre'l, cosa que ha estat qualificat de pràctica il·lícita per la resta de navegadors. No obstant això, malgrat que ha pujat la seva quota de mercat i en l'actualitat compta amb un 8,23% de penetració encara es troba a molta distància dels seus dos competidors principals.<ref>{{en}} [http://marketshare.hitslink.com/browser-market-share.aspx?qprid=0 Percentatge penetració actual dels navegadors]</ref> Sembla d'aquesta manera trencar-se l'hegemonia completa que Microsoft exerceix al sector des que aal finalsfinal de la dècada dels 90 s'imposés sobre el seu rival [[Netscape]].
La funció tradicional d'un navegador era la de presentar informació emmagatzemada en servidors. Amb el temps, es van anar incorporant capacitats cada vegada més complexes. El que en principi eren simplement petites millores en l'ús, amb el temps s'han anat convertint en autèntics programes que en molts casos fan la competència a les seves alternatives tradicionals.
En l'actualitat existeixen aplicacions ofimàtiques molt completes que poden executar-se dins d'un navegador: Processadors de text, fulls de càlcul, bases de dades que cada vegada incorporen més i més funcionalitats, i que per a molts usos són prou capaces de reemplaçar a les seves alternatives d'escriptori. I existeixen també aplicacions tan complexes com el retoc fotogràfic o l'edició de vídeo, de forma que el navegador, unit a la disponibilitat cada cop més gran de la banda ampla, s'està convertint en la plataforma de referència per a les activitats informàtiques.
Línia 325:
 
===== Microprocessadors =====
El [[microprocessador]] ha estat el motor del procés innovador de la informàtica d'aquests anys, i fins a l'any 2000 s'havia complit la [[llei de Moore]] que suposava que cada any la velocitat dels microprocessadors es duplicava; en l'actualitat, però, la tendència a incrementar la velocitat no és deguda tant a l'augment de capacitats del microprocessador de forma aïllada, sinó a la inclusió de diversos nuclis en el mateix micro. Així, a finalsla darreria del 2004, tant [[AMD]] com [[Intel]] introdueixen el seu primer micro «[[Dual core]]».<ref>[ http://www.cnet.com/4520-6022_1-6079031-1.html Intel fabrica el dual-core]{{en}}</ref> Dos anys més tard més del 40% dels processadors que es venen són «multicore», i l'any 2007 Intel aconsegueix realitzar un microprocessador amb 80 nuclis que assoleix una velocitat de 2 teraflops.<ref>[ http://www.frihost.com/forums/vt-66619.html Intel presenta un microprocessador amb 80 nuclis ]{{es}}</ref>
[[Fitxer:Intel E2140 IMGP9235.jpg|250 px|Dual core|thumb]]
En uns anys, la velocitat ha deixat de ser la mètrica principal per comparar diferents microprocessadors, i ara es consideren més importants altres prestacions, com les capacitats multimèdia, l'optimització d'operacions internes, els busos interns, etc.