Maxil·lar inferior: diferència entre les revisions

 

== Cos ==

 

== Branques ==

Apareixen durant la setena setmana de desenvolupament [[embrionari]] en forma de làmines d'ossificació intramembranosa que sorgeixen de la làmina externa del cos mandibular. Els cartílags condilis comencen a formar-se cap a la novena setmana.<ref>{{ref-publicació|cognom= Palomo Gutiérrez, MP |títol= Morfogénesis de la rama ascendente de la mandíbula -Tesi doctoral- |publicació= UCM. Facultad de Medicina, Dpto. de Ciencias Morfológicas |pàgines=pàgs: 154 {{ISBN|84-669-2074-9}} |volum=2001|doi=|url= https://eprints.ucm.es/7325/1/T25065.pdf | llengua=castellà| consulta= 19 setembre 2018|}}</ref> Les dues branques de la mandíbula humana parteixen de les extremitats posteriors del cos cap a la zona superior, formant un angle d'uns 15º, denominat angle mandibular o '''gonion''' i que es relaciona amb la inserció dels músculs [[masseter]] i [[Múscul pterigoïdal medial|pterigoïdal medial]]. A la zona medial de la cara interna de les branques es troba un orifici (forat mandibular) per on penetra dins l'os el paquet vasculonerviós dentari inferior (artèria, vena i nervi), el qual passa pel canal o conducte mandibular a través de la part esponjosa de la branca i en direcció ventral fins l'orifici mentonià del cos.<ref>{{ref-publicació|cognom= Di Muzio, B |títol= Mandibular canal |publicació= Radiopaedia Cases|pàgines=pàgs: 7|volum= 2015 Set 10; 31655 |url= https://radiopaedia.org/cases/mandibular-canal-1 | llengua=anglès| consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> Pot existir, com a variant anatòmica, un altre canal mandibular accessori.<ref>{{ref-publicació|cognom= Suazo Galdames I, Zavando Matamala D, Cantín López M |títol= Canal mandibular accesorio: análisis de su prevalencia y aspecto imagenológico |publicació= Av Odontoestomatol |pàgines=pp: 85-90|volum= 2011 Mar-Abr; 27 (2) |doi=|issn= 0213-1285 |url= http://scielo.isciii.es/pdf/odonto/v27n2/original3.pdf | llengua=castellà| consulta= 2 octubre 2018|}}</ref> Davant del forat mandibular existeix una petita estructura triangular, anomenada espina de Spix, en la qual s'inserta el [[lligament]] esfenomandibular.<ref>{{ref-publicació|cognom= Boche López, EP |títol= Localización de la espina de Spix mediante mediciones en tomografías axiales computarizadas (TACs) -Tesi doctoral- |publicació= USCG. Facultad de Odontologia |pàgines=pàgs: 54 |volum= 2016; Set |doi=|url= http://www.repositorio.usac.edu.gt/5707/1/T_2669.pdf | llengua=castellà| consulta= 20 setembre 2018|}}</ref>

 

 

La hiperplàsia bilateral de les apòfisis coronoides és una entitat poc habitual i que limita progressivament l'obertura de la boca, sovint sense dolor però ocasionant molèsties molt importants tributàries d'[[Cirurgia oral i maxil·lofacial|intervenció quirúrgica maxil·lofacial]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Ghazizadeh M, Sheikhi M, Salehi MM, Khaleghi A |títol= Bilateral coronoid hyperplasia causing painless limitation of mandibular moviment |publicació= Radiol Case Rep |pàgines=pp: 112-117|volum= 2017 Des 29; 13 (1) |doi= 10.1016/j.radcr.2017.11.001 |pmid= 29487645 |pmc= 5826470 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5826470/ | llengua=anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> Les fractures aïllades de l'apòfisi coronoide són inusuals, ja dita estructura està anatòmicament protegida per l'[[arc zigomàtic]] i els músculs associats. La major part d'elles són conseqüència de cops indirectes o de traumatismes penetrants causats per accidents de [[trànsit]], agressions o caigudes.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zhou HH, Lv K, Yang RT, Li Z, Li ZB |títol= Risk factor analysis and idiographic features of mandibular coronoid fractures: A retrospective case-control study |publicació= Sci Rep |pàgines=pp: 2208|volum= 2017 Maig 19; 7 (1) |doi= 10.1038/s41598-017-02335-6 |pmid= 28526860 |pmc= 5438346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5438346/ | llengua=anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> Les fractures solitàries bilaterals no traumàtiques d'aquestes apòfisis són excepcionals i no tenen una etiologia definida, si bé es creu que la contracció reflexa dels músculs, anomalies de l'[[articulació temporomandibular|ATM]], una baixa [[densitat mineral òssia]] o l'ús perllongat d'[[Inhibidor de la bomba de protons|inhibidors de la bomba de protons]] són factors implicats en la gènesi del trastorn, el qual requereix cirurgia i l'aplicació de fèrules odontològiques específiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Al-Khalisi N, Kumar K1, Acosta N |títol= Isolated Non-Traumatic Bilateral Coronoid Process Fracture of the Mandible |publicació= Cureus |pàgines=pp: e829|volum= 2016 Oct 13; 8 (10) |doi= 10.7759/cureus.829 |pmid= 27882276 |pmc= 5106346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5106346/ | llengua=anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> L'[[aplàsia]] condilar pot ser congènita o adquirida. La forma no sindròmica és una patologia infreqüent,<ref>{{ref-publicació|cognom= Shivhare P, Lata S, Balaji P, Gupta A |títol= Non-syndromic bilateral condylar aplasia: A rare case |publicació= Indian J Dent Res |pàgines=pp: 210-213|volum= 2015 Mar-Abr; 26 (2) |doi= 10.4103/0970-9290.159173 |pmid= 26096120 |issn= 1998-3603 |url= http://www.ijdr.in/article.asp?issn=0970-9290;year=2015;volume=26;issue=2;spage=210;epage=213;aulast=Shivhare | llengua=anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> que pot anar acompanyada ocasionalment per alteracions ortopèdiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Canger EM, Celenk P |títol= Aplasia of the mandibular condyle associated with some orthopaedic abnormalities |publicació= Dentomaxillofac Radiol |pàgines=pp: 259-263|volum= 2012 Mar; 41 (3) |doi= 10.1259/dmfr/93380292 |pmid= 22116127 |pmc= 3520292 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3520292/ | llengua=anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> La [[hiperplàsia]] condilar és rara, quasi sempre unilateral i provoca maloclusió (alineament incorrecte de les dents) i asimetria de la cara amb desviació mentoniana cap el costat contrari.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ibrahim, D |títol= Unilateral condylar hyperplasia - probable |publicació= Radiopaedia Cases |pàgines=pàgs: 6|volum= 2017 Oct 25; 31778 |url= https://radiopaedia.org/cases/unilateral-condylar-hyperplasia-probable-1 | llengua=anglès| consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> En escasses ocasions es veuen còndils bífids o trífids, unilaterals o bilaterals, consegüents a anomalies del desenvolupament o a un [[Traumatisme físic|traumatisme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= López-López J, Ayuso-Montero R, Salas EJ, Roselló-Llabrés X |títol= Bifid condyle: review of the literature of the last 10 years and report of two cases |publicació= Cranio |pàgines=pp: 136-140|volum= 2010 Abr; 28 (2) |doi= 10.1179/crn.2010.019 |pmid= 20491236 |issn= 0886-9634 |url= https://www.researchgate.net/publication/44619518_Bifid_Condyle_Review_of_the_Literature_of_the_Last_10_Years_and_Report_of_Two_Cases | llengua=anglès| consulta= 29 setembre 2018|}}</ref>