Castell d'Amposta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Descripció ==
El recinte s'emplaça en un estrenyiment del marge dret del riu [[Ebre]] dintre el nucli urbà d'Amposta, sobre una petita [[Terrassa marina|elevació]] de roca conglomerada [[Quaternari|quaternària]]
El portal cec ogival, que integrava la muralla fluvial i tenia funció purament estètica, és d'estil gòtic, presenta un bon nombre de dovelles irregulars a l'arc, i està voltat per restes dels primitius murs de paredat.<ref name="patmapa"/>
Línia 18:
Després de la conquesta, el 1148, del terme d'Amposta, [[Ramon Berenguer IV]] el cedeix a [[Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem|l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]] l'any 1149, que es convertirà en la comanda d'Amposta i seu del priorat de l'orde a la [[Corona d'Aragó]]. El castell d'Amposta doncs, donà nom al priorat com a [[Castellania d'Amposta]] <ref>Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".</ref> i allí residí el [[Castellà d'Amposta|castellà]] fins a l'any 1280 en què [[Pere el Gran]], volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'[[Onda]] i [[Gallur]]. La seu de la Castellania d'Amposta, que mantindria el nom, passà a ser itinerant fins establir-se finalment a [[San Juan de los Panetes]], a Saragossa.<ref>Fuguet, 1998, p. 27-28.</ref> L’any 1384, el castell passa a mans de l’orde de [[Orde de Sant Jordi d’Alfama|Sant Jordi d’Alfama]], per concessió del rei Pere III.
Durant la [[guerra civil catalana]], el castell es posicionà contra [[Joan II d'Aragó]]
Successives [[Pirateria berberesca|ràtzies piràtiques]], els anys 1518, 1520, 1530 i 1540, resulten en la completa ruïna del castell, i es
== Referències ==
| |||