Napoleó Bonaparte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.35.254.117. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{redirecció|Napoleó|Napoleó (desambiguació)}}
{{Infotaula de polític
| tipus_infotaula = monarca| nom = Napoleó I
| imatge = Napoleon in His Study.jpg
| carrec = [[Llista de reis de França|Emperador dels francesos]]<br />(Primer mandat)
| inici = [[18 de maig]] de [[1804]]
| final = [[11 d'abril]] de [[1814]]
| k_etiqueta = Coronació
| k_nom = [[2 de desembre]] de [[1804]]
| predecessor = [[Consolat francès|Consolat]], del qual fou ''Primer Cònsol''
| successor = [[Lluís XVIII]]
| carrec2 = [[Llista de reis de França|Emperador dels francesos]]<br />(Segon mandat)
| inici2 = [[20 de març]] de [[1815]]
| final2 = [[22 de juny]] de [[1815]]
| k_etiqueta2 = Coronació
| k_nom2 =
| predecessor2 = [[Lluís XVIII]]
| successor2 = [[Napoleó II]]<ref name=napoleon2>{{ref-web|url= http://books.google.cat/books?id=mM0_AAAAYAAJ&lr=&as_brr=3&pg=PA992|títol=Histoire de la République et de l&#39;Empire, 1789-1815 - Felix Wouters - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->}} {{ref-web|url= http://books.google.cat/books?id=KVdIAAAAYAAJ&lr=&as_brr=3&pg=PA599|títol=Histoire de Napoléon - Jacques Marquet de Norvins (baron de Montbreton)), M. de Norvins - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
| carrec3 = Rei d'Itàlia
| inici3 = [[17 de març]] de [[1805]]
| final3 = [[11 d'abril]] de [[1814]]
| k_etiqueta3 = Coronació
| k_nom3 = [[26 de maig]] de [[1805]]
| predecessor3 =
| successor3 =
| titol_personal = [[Copríncep d'Andorra]]
| data_naixement = {{data naixement|1769|8|15}}
| lloc_naixement = [[Ajaccio]], [[Còrsega]]
| data_defuncio = {{data defunció i edat|1821|5|5|1769|8|15}}
| lloc_defuncio = [[Santa Helena]], [[Imperi britànic]]
| l_etiqueta = Hereu
| l_nom =
|conjuge = [[Josefina de Beauharnais]] <br/> [[Maria Lluïsa d'Àustria]]
| fills = [[Napoleó II]]
| casa_reial =
| etiqueta_dinastia = Dinastia
| dinastia = [[Dinastia Bonaparte]]
|pares = [[Carlo Buonaparte]]<br/> [[Maria Letizia Ramolino]]
| signatura =
| escutpeu = Imperial Coat of Arms of France (1804-1815).svg
}}
'''Napoleó Bonaparte''' ([[Ajaccio]], [[Còrsega]], [[15 d'agost]] de [[1769]] – [[Santa Helena]], [[5 de maig]] de [[1821]]) fou un militar i home d'estat [[França|francès]].
 
Fou general de l'exèrcit durant la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], alt dirigent de [[França]] com a [[Primer Cònsol|primer cònsol]] de la [[Primera República Francesa]] ([[11 de novembre]] de [[1799]]-[[18 de maig]] de [[1804]]), i [[Llista de reis de França|emperador dels francesos]], amb el nom de '''Napoleó I''' del [[Primer Imperi Francès|Primer Imperi francès]], ([[18 de maig]] de [[1804]]-[[6 d'abril]] de [[1814]]), i posteriorment i de forma breu des del [[20 de març]] al [[22 de juny]] de [[1815]]. Va ser també [[rei d'Itàlia]], mediador de la [[Confederació Suïssa]] i protector de la [[Confederació del Rin]]. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra.
 
Va començar a destacar arran de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la [[Primera Coalició]] i la [[Segona Coalició]]. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.
 
La desastrosa invasió de [[Imperi Rus|Rússia]] l'any [[1812]] va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la [[Batalla de Leipzig]], a l'octubre de [[1813]], la [[Sisena Coalició]] va envair [[França]], forçant Napoleó a abdicar a l'abril de [[1814]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wilkinson-Latham |nom=Christopher |títol=The Royal Green Jackets |url= https://books.google.es/books?id=rJX0eOsyLFYC&pg=PA11 |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=1975 |pàgines=11 |isbn=085045249X}}</ref> Es va exiliar a l'[[illa d'Elba]]. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el ''[[Govern dels cent dies]]'', però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la [[Batalla de Waterloo]], el [[18 de juny]] de [[1815]]. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de [[Santa Helena]], a l'[[oceà Atlàntic]] sud, sota supervisió britànica.
 
Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del [[codi Napoleònic]].
 
== Els primers anys ==
Nascut ''Napoleone di Buonaparte'' (''Nabolione'' o ''Nabulione'' en [[cors]]), només un any després que França comprés l'illa a la [[República de Gènova]]. ''Napoleone'' anys després va canviar el seu nom per l'afrancesat ''Napoléon Bonaparte''. El registre més antic d'aquest nom apareix en un informe oficial datat del 28 de març de 1796.
 
La seva família formava part de la noblesa local. El seu pare, [[Carlo Buonaparte]], advocat, va ser nomenat el 1778 representant de Còrsega a la cort de [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]], lloc on va romandre per diversos anys, per la qual cosa va ser la seva mare, [[Maria Letizia Ramolino]], la figura fonamental de la seva infantesa. Avançada a la seva època, exigia que els seus vuit fills es banyaren diàriament, quan el comú era banyar-se, arribat el cas, una vegada al mes. Napoleó, de caràcter reservat i taciturn, es va mantenir apartat dels seus companys. Li agradava estar sol per meditar i sentia profunda aversió cap als francesos, a qui acusava de ser els opressors dels corsos. No era massa bon estudiant i només es preocupava per les matemàtiques, ciència en què progressava sorprenentment. També es va dedicar a la lectura d'obres de la literatura clàssica, com ''Història universal'' de [[Polibi]], ''Vides paral·leles'' de [[Plutarc]] o ''Expedició d'Alexandre'' d'[[Arrià de Nicomèdia]], obres que van tenir una profunda influència en el seu esperit.
 
El seu pare va aconseguir que Napoleó i el seu germà [[Josep I Bonaparte|Josep]] es traslladessin a la França continental, per estudiar a l'escola militar francesa de [[Brienne-le-Château]] a l'edat de 10&nbsp;anys. Abans d'entrar havia d'aprendre francès, llengua que va parlar amb un marcat accent [[italià]] per la resta de la seva vida. Va obtenir notes destacades en [[matemàtiques]] i [[geografia]], aconseguint també les necessàries per aprovar les altres matèries. Després de la seva graduació el 1784, va ser admès a l'[[École Royale Militaire á Paris]]. Tot i que havia buscat en un principi una formació naval, va acabar estudiant artilleria a l'''École Militaire''. Després de la seva graduació el setembre de 1785, va ser comissionat com a tinent segon d'artilleria. Va prendre les seves noves obligacions el gener de 1786, a l'edat de 16 anys.
 
Napoleó va servir a la guarnició de [[Valença]] i de l'[[Auxonne]] fins a l'esclat de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]] (encara que es va prendre gairebé dos anys de llicència a Còrsega i París durant aquest lapse). Poc després de començar la revolució, Napoleó es trobava a Còrsega. Va donar suport a la facció [[Jacobinisme|jacobina]] i va obtenir el rang de comandant segon de la Guàrdia Nacional de Voluntaris de l'illa. Després d'entrar en conflicte amb el líder nacionalista [[Pasquale Paoli]] (antic heroi de Napoleó), Bonaparte i la seva família van ser obligats a fugir a França, on van arribar el juny del 1793.
 
== Les primeres campanyes ==
Napoleó va ser nomenat comandant de l'[[exèrcit]] [[França|francès]] a [[Itàlia]] l'any 1796. Va derrotar successivament quatre generals [[Imperi Austríac|austríacs]], les tropes dels quals eren superiors en nombre, i va obligar Àustria i els seus aliats a signar la [[pau]]. El [[tractat de Campo Formio]] estipulava que França podia conservar els territoris conquerits,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Esdaile |nom=Charles J. |títol=Las guerras de Napoleón: Una historia internacional, 1803-1815 |url= http://books.google.cat/books?id=_DFe9p5m3isC&pg=PA57 |llengua= castellà | editorial=Editorial Critica |data=2009 |pàgines=57 |isbn=847423753X}}</ref> en què Bonaparte va fundar, el [[1797]], la [[República Cisalpina]] ([[Venècia]]), la [[República Lígur]] ([[Gènova]]) i la [[República Transpadana]] ([[Llombardia]]), i va enfortir la seua posició a França enviant al tresor milions de [[Franc francès|francs]].
 
El [[1798]] va dirigir una expedició a [[Egipte]], que es trobava sota domini de l'[[imperi Otomà|Imperi otomà]], per tallar la ruta [[Gran Bretanya|britànica]] cap a l'[[Índia]]. Encara que va conquerir aquest país, la seua flota va ser destruïda per l'almirall britànic [[Horatio Nelson]] en la [[Batalla del Nil]], i el militar francès va quedar aïllat al [[nord]] d'[[Àfrica]]. Bonaparte no es va desanimar davant d'aquest contratemps i es va dedicar a la reforma de l'administració i legislació egípcies: la [[servitud]] i el [[feudalisme]] van ser abolits i els [[dret]]s bàsics dels ciutadans garantits. Els erudits francesos que l'havien acompanyat en el viatge van començar a estudiar la [[història]] de l'antic Egipte i a realitzar diverses excavacions [[arqueologia|arqueològiques]]. No va aconseguir conquerir [[Regió de Síria|Síria]] el [[1799]], però va assolir una victòria indiscutible sobre els otomans a [[Abukir]]. Mentrestant, França feia front a una nova situació internacional: l'[[Arxiducat d'Àustria]], [[Imperi Rus|Rússia]], el [[Regne de Nàpols]] i [[Portugal]] s'havien aliat amb Gran Bretanya, configurant la [[Segona Coalició]].