Revisió del 16:49, 29 maig 2018 modifica Docosong (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Buròcrates, Reversors, Administradors 79.250 edits m Revertides les edicions de 88.25.180.36. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 14:44, 8 nov 2018 modifica desfés 185.77.185.55 (discussió) tot Etiquetes: Substitució editor visual Edició següent →
Línia 1: {{FR\|data=desembre de 2017}}[[Fitxer:Battesimi0113.jpg\|dreta\|thumb\|200px\|Un sacerdot catòlic durant un baptisme]] ~~{{polisèmia\|Sacerdot (desambiguació)}}~~ ~~[[Fitxer:Battesimi0113.jpg\|dreta\|thumb\|200px\|Un sacerdot catòlic durant un baptisme]]~~ ~~'''Sacerdot''' és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la [[divinitat]].<ref>{{GEC\|0140530}}</ref>~~ En el [[catolicisme]] també s'anomena '''capellà''', '''prevere''', pel seu tractament de '''[[mossèn]]''', '''rector''' i, col·loquialment, '''retor'''.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Retor\|títol="Retor", variant col·loquial de "rector" segons l'AVL\|consulta=26 abril 2018\|llengua=\|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua\|data=}}</ref> El terme pot variar, però en general el sacerdot és la persona que exerceix com a intermediari entre l'ésser humà i la divinitat. En moltes cultures del món la [[casta sacerdotal]] constituïx una veritable classe social. El cos de sacerdots rep altres noms com '''[[clergat]]''' en les esglésies cristianes, i els sacerdots es designen també com '''clergues'''. ~~== El sacerdot en les religions naturals ==~~ Les religions naturals que adoren esperits i divinitats de la naturalesa, practicades fins al dia de hui per nombrosos pobles, consagren al sacerdot com la persona que s'encarrega de mantindre un equilibri entre eixes forces misterioses i les persones. En vista a això, naix el concepte del sacrifici ritual i altres formes litúrgiques en les quals s'establix un diàleg entre el poble i els esperits. En molts pobles antics el sacrifici podia ser fins i tot humà, i era realitzat al mig d'una festivitat popular dirigida a complaure i mantindre en harmonia les forces de la naturalesa. D'estes manifestacions primigènies de la humanitat, es troben restes en les mateixes [[Bíblia\|Escriptures]] judeocristianes i es pot evidenciar en ella una lluita constant entre el [[politeisme]], aspecte elaborat de les religions naturals i el [[monoteisme]] que conquistava.{{CC\|data=novembre de 2016}} ~~== El sacerdot en les religions politeistes ==~~ Durant la prevalença de les religions politeistes, de les quals es poden posar com a exemples destacats la dels antics [[grecs]], els [[romans]], els [[asteques]], els antics [[antic Egipte\|egipcis]] i altres, el sacerdoci es diversifica i cada divinitat té la seua pròpia casta. D'això trobem rastre en les [[Bíblia\|Escriptures]] quan per exemple en el Llibre dels Reis es parla dels "sacerdots de [[Baal]]". Així mateix en la cultura grecoromana es podien trobar sacerdots dedicats al culte de [[Zeus]] i en les civilitzacions indoamericanes els sacerdots del culte solar, com els [[Txibtxes]]. La casta sacerdotal que es dedicava al culte d'un déu en particular, s'encarregava del temple, dels sacrificis i l'administració de les ofrenes dedicades al mateix. S'ha de destacar el culte romà a la deessa [[Vesta (mitologia)\|Vesta]], que s'encomanava a sacerdotesses molt apreciades pel poble romà, les [[vestals]], que gaudien de nombrosos privilegis.{{CC\|data=novembre de 2016}} ~~== La dona en el sacerdoci ==~~ La consideració de la dona ha estat un tema discutit des d'antic. Vista en el rol d'ama de la casa, els pobles d'estil patriarcal, han cregut que els assumptes religiosos corresponen també al baró. En la història de la humanitat, això no obstant, es poden trobar exemples de "sacerdotesses" com en alguns cultes grecoromans i egipcis, entre ells el de les [[vestals]], ja citat. Les religions monoteistes van excloure definitivament el paper de la dona com a intercessora entre el poble i la divinitat i el tema només ha estat rebatut a partir del {{segle\|XX}} amb l'ordenació de dones en esglésies com l'[[Església Anglicana\|anglicana]].{{CC\|data=novembre de 2016}} ~~== El sacerdot en el judaisme ==~~ ~~[[Fitxer:Rabbi Michael Melchior.jpg\|dreta\|thumb\|150px\|El rabí és més una funció magisterial i no és entesa pròpiament com un "sacerdot"]]~~ El sacerdoci en el judaisme naix de l'experiència del poble d'[[Israel]] i el seu alliberament d'[[Egipte]] per institució divina tal com ve relatat en el [[Pentateuc]]. [[Déu]] triaria a una de les dotze tribus, la de [[Leví]], representada per [[Aaron]], germà de [[Moisès]], per a dedicar-se a cuidar de l'[[Arca de l'Aliança]] i del culte a la divinitat, encara que sorgix també el concepte de tota l'Assemblea d'Israel com a poble sacerdotal, l'única nació mediadora entre tota la humanitat i [[Déu]], la nació santa i triada. El mateix Aaron seria el primer sacerdot hebreu. La dita responsabilitat seria hereditària i passaria de generació en generació. D'entre els sacerdots, el cap de la casa d'Aaron (el seu primogènit, a qui seguiria el seu primogènit) seria el Summe Sacerdot, és a dir, el màxim representant de la tribu de Leví per a conduir el culte. Esta nova organització sacerdotal que ve de la primera religió monoteista del món, aconseguiria la seua esplendor durant els regnats de [[David]] i [[rei Salomó\|Salomó]] els quals construirien el [[temple de Jerusalem]]. Esta organització influiria posteriorment el naixement del [[cristianisme]]. La ruptura de la successió levítica, especialment de l'elecció del Summe Sacerdot, el qual tindria una figura política tan fort com la del rei d'Israel, portaria seriosos conflictes. Cap al {{segle\|II}} aC (any 152 aC), per exemple, l'elecció de Jonatan del llinatge Macabeu, però no levític, com a Summe Sacerdot, crearia la secessió de la comunitat [[Esenos\|esenia]] de Qumrán i la completa enemistat del partit dels [[Fariseus]]. La desaparició del [[temple de Jerusalem]] destruït pels [[Imperi Romà\|romans]] durant la caiguda de [[Jerusalem]] de l'any [[70]], va donar com a conseqüència el final del culte monoteista judaic i la [[diàspora]] jueva. La religió es desenvoluparia al que hui coneixem com el [[rabí\|rabinisme]] que, entre altres coses, no és pròpiament el sacerdoci tal com s'entén modernament. El [[rabí]] és l'home dedicat a la ciència de les [[Bíblia\|Escriptures]] (la [[Torah]]), però no complix funcions culturals. El judaisme contemporani encara respecta la disposició divina de l'elecció levítica com l'única autoritzada per a la celebració del culte i l'esperança és que amb la reconstrucció del temple de Jerusalem, només els levites, de la tribu de Leví, continuaran la labor interrompuda fa dos mil anys. ~~== El sacerdot en el cristianisme ==~~ La religió cristiana, que es considera hereva del [[judaisme]], concep el sacerdoci des d'una perspectiva també bíblica que, de totes les maneres, arriba a ser una altra interpretació de la doctrina levítica. Abans que res, des de la perspectiva jueva, [[Jesucrist]] no era un sacerdot perquè no pertanyia a la tribu de Leví, sinó que era fill de [[David]] de la [[Tribus d'Israel#tribu de Judà\|tribu de Judà]]. El judaisme en conciliació amb el [[cristianisme]] reconeix en canvi en Jesús a un [[rabí]], és a dir, un mestre, més que qualsevol altra cosa. Els cristians creuen en canvi que [[Jesús]] es va oferir en sacrifici pels pecats de la humanitat per la seua mort en la [[creu]] i, per tant és l'únic mediador entre Déu i les persones. Però la visió de la participació del poble en este sacrifici varia entre les distintes branques del [[cristianisme]]. Si bé Jesús és dins de la lògica i la [[teologia]] cristiana l'únic sacerdot, ell mateix instituïx als apòstols com els anunciadors de la fe a les nacions i en el dit magisteri es construïx la nova lògica levítica. El cristianisme hereta llavors de l'antiga tradició jueva el concepte de "Poble de Déu", "nació Santa" i "Poble Sacerdotal" i este s'estendria a tots aquells que entren dins de la dinàmica del "Nou Poble de Déu".{{CC\|data=novembre de 2016}} Per a les ensenyances cristianes, és important la doctrina continguda en l'[[Epístola als Hebreus]], que justifica la major perfecció del sacerdoci de Jesucrist sobre l'antic sacerdoci d'[[Aaron]]. En està Epístola s'anomena al nou sacerdoci ''el sacerdoci de [[Melquisedec]]'', per a indicar que és un sacerdoci no vinculat a l'herència levítica. ~~=== En el catolicisme ===~~ ~~[[Fitxer:Clerical clothing.jpg\|thumb\|200px\|Sacerdots catòlics]]~~ Per als cristians [[catòlic]]s i [[ortodox]]s tots els [[baptisme\|batejats]] participen del sacrifici de [[Crist]] (corredempció) en oferir els seus dolors i patiments per a la remissió dels pecats seus i dels altres, atès que són part de l'[[església universal\|església]], Cos de [[Crist]]. Aquesta participació és coneguda com a sacerdoci comú dels fidels. A més a més, Jesús va instituir un sacerdoci ministerial com a successió dels [[apòstol]]s per a la celebració dels [[sagrament]]s, especialment l'[[Eucaristia]], i realitzar altres tasques pastorals. Als que participen d'aquest ministeri se'ls denomina [[clergat\|clergues]]. Aquest sacerdoci es rep sacramentalment ([[orde sacerdotal]]) en tres graus: el [[diaca\|diaconat]] (els '''diaques'''), el [[prevere\|presbiterat]] (els '''capellans''' o '''preveres''') i l'episcopat (els '''[[bisbe]]s'''), que es considera el sacerdoci ple. Són ordenats sacerdots només els homes batejats que, a més a més, en el [[ritu llatí]], adquireixen el compromís del [[celibat]]. Històricament en el [[ritu llatí]] s'han distingit entre Ordes menors (ostiariat, acolitat, lectorat i [[exorcisme\|exorcistat]]), i Ordes majors (subdiaca, [[diaca\|diaconat]] i presbiterat), a més de la [[tonsura]] (ritu pel qual s'ingressava en el clero; es conferia abans dels ordes menors) i episcopat, si bé ni els ordes menors ni el subdiaconat es conferixen per mitjà del sagrament de l'Orde, sinó simplement per un acte de potestat eclesiàstica. El papa Pau VI va abolir els ordes menors, reemplaçant-les per diversos ministeris, i deixant entre les ordes només els tres graus del sagrament (diaconat, presbiterat i episcopat) com s'ha descrit més amunt. Actualment s'ingressa en el clero per mitjà de l'ordenació diaconal. Com ja s'ha indicat, els sacerdots de l'Església Catòlica es trien entre barons fadrins; en les Esglésies Catòliques orientals, igual que en les ortodoxes, s'admet al sacerdoci a barons casats. Els sacerdots catòlics en general dediquen el seu ministeri a la celebració de l'[[Eucaristia]], l'administració de sagraments (especialment la [[Penitència]]), predicació, vida d'oració, visites de malalts i organització d'obres de caritat en el seu àmbit, etc. A més, s'ha restaurat en l'Església Catòlica el [[diaca\|diaconat]] permanent. A ell accedixen generalment barons casats, i exercixen una funció de col·laboració amb els preveres, especialment a través de l'organització de les obres de caritat, visites a malalts i la predicació. També administren el sagrament del [[baptisme]] i del [[matrimoni]]. L'Església Catòlica considera el sacerdoci com una [[vocació]] o crida de Déu. El candidat al sacerdoci ingressa en un [[seminari]], institució educativa reservada a esta finalitat. Per a ingressar en el seminari se solen exigir els mateixos requisits que per a accedir a estudis superiors en cada país. La formació en el seminari té una funció de discerniment vocacional (el candidat ha de comprovar durant els anys de seminari si té veritable vocació) i de formació acadèmica i pastoral. El pla d'estudis és distint en cada país, però solen ser dos cursos de [[Filosofia]] i quatre de [[Teologia]]. ~~{{Graus tradicionals de l'orde sagramental}}~~ ~~=== En el cristianisme oriental ===~~ ~~[[Fitxer:Ethiopian_Religious.jpg\|dreta\|thumb\|150px\|Sacerdot de l'[[Església Ortodoxa Etíop\|Església etiòpica]]]]~~ Superposable en el catolicisme, si bé els homes casats poden ser sacerdots en l'ortodòxia oriental i les [[Esglésies Catòliques Orientals]], però en cap cas poden casar-se després de l'ordenació, fins i tot si esdevenen vidus. Els candidats a bisbe es trien només d'entre els [[celibat\|cèlibes]].{{-}} ~~=== En l'anglicanisme ===~~ ~~[[Fitxer:Chasublepurple.jpg\|dreta\|thumb\|200px\|Un sacerdot anglicà]]~~ El paper d'un sacerdot a la [[Comunió Anglicana]] és en gran mesura el mateix que dins de l'[[Església Catòlica Romana]] i el [[cristianisme oriental]], excepte que la llei canònica en gairebé totes les províncies anglicanes restringeix l'administració de la [[confirmació]] al [[bisbe]], igual que amb l'[[ordenació]]. Mentre que els sacerdots anglicans que són membres d'[[orde religiosa anglicana\|ordes religiosos]] han de romandre [[celibat\|cèlibes]] (encara que hi ha excepcions, com sacerdots en l'Ordre Anglicana dels Cistercencs), els [[clergat secular]]: bisbes, sacerdots i diaques que no són membres d'ordes religiosos, se'ls permet casar-se abans o després de l'ordenació. Les esglésies anglicanes, a diferència de les tradicions catòlica o cristianes orientals, han permès l'ordenació de dones com a sacerdotesses en algunes províncies des de 1971.<ref>{{ref-notícia\|obra=The Observer\|url= http://www.guardian.co.uk/world/2010/jul/04/should-women-ever-be-made-bishops \|títol=Should women ever be bishops? \|autor= Emma John \|data= 4 juliol 2010\|lloc=Londres}}</ref> No obstant això, aquesta pràctica continua sent controvertida; una minoria de províncies (10 de les 38 en tot el món) mantenen un sacerdoci exclusivament masculí.<ref>{{ref-web\|títol=Male bishops speak out on female priests \|autor=Sulaiman Kakaire \|url= http://www.observer.ug/index.php?option=com_content&task=view&id=9899&Itemid=59}}</ref> La majoria de les esglésies anglicanes segueixen sense ordenar dones al sacerdoci.{{-}} ~~=== En el protestantisme ===~~ El [[protestantisme]] denega un sacerdoci diferent del del comú dels fidels (en diuen ''Sacerdoci Universal'', doctrina que va defendre [[Martí Luter]]) i més aïna desvirtua la successió apostòlica. ~~=== En l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (Mormons) ===~~ Per a l'[[Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]], també coneguda com a [[Església mormona]], el sacerdoci es considera com una autoritat especial per a administrar certs ritus (com el baptisme mormó) que va ser restaurat durant una visió que el fundador d'eixa religió, Joseph Smith, va dir haver tingut, per mitjà de la imposició de mans de Joan el Baptista i de Pere, Jaume, i Joan l'any 1829. En eixa comunitat, el sacerdoci es transmet generalment a tots els barons a partir dels 12 anys per mitjà d'un ritu d'imposició de mans. ~~{{-}}~~ ~~== El sacerdoci en l'islam ==~~ ~~[[Fitxer:Speakers_corner_-_Muslim_preacher_-_2005-01-30.jpg\|dreta\|thumb\|200px\|Predicador musulmà]]~~ L'[[islam]] reconeix com a únic mediador al Profeta, [[Mahoma]], el qual va rebre el Sant [[Alcorà]] de les mans de [[Déu]] i ho va delegar com a responsable d'anunciar l'autèntic culte diví a tots els pobles. Tot home és responsable de la seua pròpia disciplina interior pel que fa a les seues relacions amb Déu i les funcions de l'[[Imam]] no són altres que les de custodiar la disciplina religiosa i l'estudi dels textos sagrats. ~~== El sacerdoci en l'hinduisme ==~~ ~~En l'[[hinduisme]] hi ha una casta sacerdotal dedicada a un determinat déu, com succeïx ara com ara en un país com L'[[Índia]].~~ ~~== El sacerdoci en el budisme ==~~ En el [[budisme]] no es reconeix un sacerdoci de manera doctrinal, sinó un magisteri exercit pels monjos com guies cap a la veritat. Però no hi ha un intermediari per al budisme entre l'home i el seu propi destí. ~~== Vegeu també ==~~ * [[Sacerdot romà]] * [[Summe Sacerdot d'Israel]] * [[Ministre]] * [[eclesiàstic (persona)\|eclesiàstic]] * [[Papa\|Pontífex]] * [[Serf]] * [[Capa pluvial]] * [[Bàcul pastoral]] ~~== Enllaços externs ==~~ ~~{{Projectes germans \|q=Sacerdot}}~~ * [http://www.vidasacerdotal.org/ Vida Sacerdotal - Informació per a sacerdots catòlics] ~~== Referències ==~~ ~~{{Referències}}~~ ~~{{Autoritat}}~~ ~~{{Viccionari-lateral\|sacerdot}}~~ [[Categoria:Clergues]]

Sacerdot: diferència entre les revisions