Fernão de Magalhães: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 62.81.72.250. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{vegeu lliure|'''Magallanes''' redirigeix aquí. Per a altres significats vegeu '''[[Magalhães (desambiguació)]]'''.}}
{{Infotaula persona}}
'''Fernão de
És conegut pel fet d'haver iniciat la primera [[circumnavegació]] de la història, que va concloure el setembre de 1522,<ref name="HendersonDelpar2000">{{ref-llibre|cognom1=Henderson|nom1=James D.|cognom2=Delpar|nom2=Helen|cognom3=Brungardt|nom3=Maurice Philip|títol=A Reference Guide to Latin American History|url= http://books.google.com/books?id=e2F7c0wW7g4C&pg=PA27|any=2000| editorial=M.E. Sharpe|isbn=978-1-56324-744-6|pàgines=p. 27}}</ref> sota el comandament de [[Juan Sebastián Elcano]], després de [[Expedició de Magalhães-Elcano|tres anys de viatge]], en què Magalhães va navegar cap a l'oest per arribar a les [[Moluques]] i, tot passant-hi, va descobrir l'[[Estret de Magallanes|estret]] que porta el seu nom, que separa els oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]].
Al [[segle XV]], contràriament a la creença popular, la rodonesa de la Terra va ser una idea provinent de l'antiguitat.<ref>Peter van der Krogt, ''El mite de la terra plana''; Edward H. Dahl i Jean-François Gauvin, ''El descobriment del món: Una història de globus terrestres i celestes'', Privat, 2001.</ref><ref>Randles William,''De la Terra a la terra plana: Un ràpid canvi epistemològic, 1480-1520'', Armand Colin, 1980.</ref> Al {{segle|III|-|s}}, [[Eratòstenes]] n'havia mesurat la circumferència amb una notable exactitud. Encara que els escrits dels grecs, especialment d'[[Aristòtil]], van perdre la seva autoritat, aquesta idea es va estendre durant l'[[edat mitjana]]. El ''Tractat de l'esfera'' de Joannes Sacrobosco, escrit a París el 1224, va ser àmpliament publicat en tots els cercles acadèmics, sense que l'Església pogués posar-hi inconvenients. El primer globus conegut, és a dir, el més antic que es conserva, el va fer [[Martin Behaim]] a [[Nuremberg]] el 1492
En aquella època, [[Europa]] havia desenvolupat un gust per les [[espècia|espècies]] exòtiques que va impulsar encara més els interessos de [[Geografia|geògrafs]], exploradors i comerciants.{{efn|«És difícil ara imaginar la importància econòmica de les espècies al principi dels temps moderns. [...] No obstant això, hem de donar al luxe un paper preponderant en l'expansió occidental.»{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 15 }}}}{{efn|[[Stefan Zweig]] va escriure al començament de la seva biografia sobre Magalhães: «Al principi eren les espècies. Des del dia en què els romans durant les seves expedicions i les seves guerres varen provar els ingredients picants o els estupafaents, picants o excitants d'Orient, Occident ja no ha volgut ni ha pogut ignorar les "espiceries" o els condiments indis a la cuina.»{{Harvnb|Ref = Zweig|Stefan Zweig|1938|p = 17}} }} Magalhães estava convençut que les [[Moluques]] eren a la meitat del globus que havia de passar al tron d'Espanya segons el [[Tractat de Tordesillas]], que dividia el món entre castellans i portuguesos des de 1494. Va pensar que podria arribar per l'oest a les illes de les Espècies, que havia abordat durant la seva visita a [[Malacca]], el 1511-1512. Fins i tot abans d'endinsar-se en el seu viatge a les Moluques, d'on era originari el [[clau d'espècia]], Magalhães havia rebut cartes exclusives d'un dels seus amics personals, el portuguès [[Francisco Serrão]], que hi era des del 1512. Seria aquest projecte d'unir les illes occidentals de les espècies, finalment amb el suport de la Corona espanyola, el que va portar la seva flota a fer la volta al món, tot i no ser aquest el projecte original. L'esdeveniment va tenir un impacte considerable a Europa. Després de poc més d'un quart de segle, es va dur a terme el projecte original de [[Cristòfor Colom]] i, com ha assenyalat [[Pierre Chaunu]], «el món mai ha estat tan gran com després del viatge de Magalhães».<ref>Pierre Chaunu, ''Conquesta i explotació dels nous mons'', PUF, Nouvelle Clio, 1969, p. 267</ref>
| |||