== Estructura de la fullapatri == ▼[[Fitxer:Leaf 1 web.jpg|thumb|Fulla amb nervadura [[pinnada]] i marge [[sinuat]]]]
* nacio el 9 de dicimbre de 2005 es la mejor del mundo le gusta narnia.
Una '''fulla''' és un òrgan de les [[plantes]] de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits. Neix als nusos i es disposa lateralment sobre la [[tija]]. És habitualment verda amb simetria bilateral i especialitzat en la [[fotosíntesi]]. Per a aconseguir la seva funció, una fulla és típicament plana i fina, amb l'objectiu d'exposar els [[cloroplast]]s que contenen les [[cèl·lules]] ([[Teixit vegetal#Sistema fonamental|clorènquima]]) a la [[llum]] sobre la màxima superfície, i permetre que la llum penetri completament en els teixits fins. És a les fulles on, en la majoria de les plantes, té lloc la [[respiració]] i la [[transpiració]].
Les fulles poden emmagatzemar aliment i aigua, i en algunes plantes es troben modificades per a altres propòsits. Algunes plantes són mancades de fulles i s'anomenen '''afil·les'''.
Anatòmicament i segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat, hi ha cinc tipus bàsics de fulles:
* '''[[cotiledó|Cotilèdons]]:''' que es correspon amb la primera fulla, o fulles, de l'[[embrió]] de les fanerògames
* '''[[catafil·le|Catafil·les]]:''' o fulles esquamiformes situada per damunt dels cotilèdons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu
* '''Nomofil·les''' o fulles pròpiament dites: són les fulles normals, situades en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les
* '''[[Hipsofil·le]]s''' o bràctees: són òrgans foliacis situats entre els nomofil·les i els antofil·les
* '''Antofil·les:''' cadascuna de les fulles especialitzades modificades (peces florals) que integren la [[flor]]
== Origen ==
Els òrgans foliars s'originen a les [[gemma (botànica)|gemmes]] on són reconegudes en forma de '''primordis foliars'''. El creixement d'aquests primordis és sempre un creixement limitat i es localitza de bon començament a l'àpex i als marges i, posteriorment a la base i en zones intercalars. En les plantes, però, les primeres fulles no provenen d'aquestes gemmes, sinó que són originades dins l'[[embrió]] de la [[llavor]].
▲== Estructura de la fulla ==
Una fulla consta de les següents parts, algunes de les quals poden mancar:
* '''[[Limbe]]''': part laminar de la fulla, especialitzada en les funcions de fotosíntesi i intercanvi de gasos, on es diferencien l''''anvers''' (cara superior amb més exposició a la llum) i el '''revers''' (cara inferior on es marquen més els nervis), quan la posició de la fulla és horitzontal. Si la disposició és vertical no presenta cap diferència morfològica aparent.
* '''[[Pecíol]]''': peu que sosté la fulla. Pot tenir [[estípula|estípules]].
* '''Base''': part més eixamplada a l'extrem del pecíol oposat al limbe, on el pecíol s'uneix a la tija. Generalment coincideix amb la part final del pecíol, si aquest existeix, de tal manera que abraça la tija en la zona del nus foliar. És típic que en les gramínies on no es pot parlar de pecíol, la base que és extraordinàriament llarga rep el nom de '''beina''' i s'implanta directament amb el limbe. Aquesta beina tan ben desenvolupada i que envolta del tot a la tija, és freqüent també en altres famílies botàniques com les ciperàcies (per exemple en ''[[Cyperus rotundus]]'' i ''[[Cyperus esculentus]]'') talment com si fos la beina d'una espasa. Quan la base de la fulla envolta totalment la tija, es parla de '''fulla vaginada''' o '''vaginant'''.
== Morfologia de la fulla ==
| 