Diferència entre revisions de la pàgina «Baix elèctric»

1.397 octets eliminats ,  fa 1 any
algo millor
(es algo)
(algo millor)
 
== Funcionament :v patri ==
la patri nasio el 12 de disiembre en barselona tiene 12 años actualmente y es la mejor tiene un canal de yutub fin.
El disseny clàssic de baix elèctric té quatre cordes, afinades en mi, la, re i sol, amb la més greu (el mi) vibrant a 41,3 Hz. Existeixen moltes variants: models de cinc cordes (que normalment afegeixen un si més greu que el mi, tot i que també és possible afegir un do per damunt del sol); models de sis cordes (si-mi-la-re-sol-do); i fins i tot instruments amb més de d'onze cordes. A més a més, des dels anys setanta es fabriquen baixos sense trasts.
 
La manera de produir el so és la mateixa que en la guitarra elèctrica: les vibracions de les cordes alteren el camp magnètic d'unes pastilles electromagnètiques que converteixen aquesta alteració en un corrent elèctric. Aquest corrent s'amplifica i s'emet per un altaveu. Evidentment, variant els components electrònics i la configuració de l'amplificador i de l'altaveu s'obtenen timbres diferents.
 
Una tècnica peculiar d'aquest instrument és l'anomenat ''slap'', que consisteix a colpejar les cordes amb el polze de la mà dreta (l'esquerra per als esquerrans) i estirar-les violentament amb l'índex. L'inventor d'aquesta manera de tocar va ser Larry Graham, el baixista del grup [[Sly and the Family Stone]] durant els darrers anys seixanta. [[Stanley Clarke]], als anys 70, va portar aquesta tècnica al virtuosisme. Actualment molts baixistes de renom fan servir l'''slap'' com a recurs identificatiu, com ara Flea (del grup [[Red Hot Chili Peppers]]), [[Les Claypool]] (del grup [[Primus]]), [[Marcus Miller]] o [[Victor Wooten]].
 
== Història ==
3

modificacions