Obre el menú principal

Canvis

Creació de biografia
'''Vicente Aranda Ezquerra''' ([[Barcelona]], [[9 de novembre]] de [[1926]] - [[Madrid]], [[26 de maig]] de [[2015]])<ref name=ara>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/cultura/Mor-cineasta-Vicente-Aranda_0_1364263682.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara|consulta=26 maig 2015|títol=Mor el cineasta Vicente Aranda|editor=''[[Diari Ara]]''}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/mor-als-88-anys-el-director-de-cinema-vicente-aranda/noticia/2667551/|consulta=27 maig 2015|títol=Mor als 88 anys el director de cinema Vicente Aranda|editor=[[324.cat]]}}</ref> va ésser un [[director de cinema|director]] de [[cinema català]].
 
== Biografia ==
Va estar lligat a l'anomenada [[Escola de Barcelona (cinema)|Escola de Barcelona]], la refinada estètica de la qual fou una novetat en el cinema peninsular dels [[dècada de 1960|anys 60]]. ''[[Fata Morgana]]'' (1966) és una de les seves obres més representatives i enquadrades en aquest corrent. Va abordar després gèneres més comercials, [[cinema fantàstic]] i [[cinema eròtic]]: ''[[Les cruels]]'' (1969), ''[[La núvia ensangonada]]'' (1972), ''[[Clara és el preu]]'' (1974).
Vicente Aranda va néixer a Barcelona al si d’una família d’idees llibertàries, que provenia d’[[Aragó]]. Mare i pare treballaven: la mare a una fàbrica tèxtil i el pare de [[fotògraf]] ambulant. El futur director de cinema i la seva família residien a [[El Carmel]]. En aquest barri Aranda va tenir el primer contacte amb el [[Setè Art|setè art]]. Ell i els seus amics no anaven classe per anar a mirar les [[Pel·lícula|pel·lícules]] que passaven a un cine del barri a través d’uns forats que hi havia a la porta. En estellar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil Espanyola]], quan tenia onze anys Aranda va marxar amb la seva família a [[Osca]]. De seguida van tornar a Barcelona. En finalitzar el conflicte, Aranda va deixar els estudis per posar-se a treballar. Va treballar en diferents empreses: un taller de bicicletes, una empresa de maquetació d’anuncis, una fàbrica de productes alimentaris, un anuari, una fàbrica de pintures.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=1965-|nom=Alvares, Rosa,|títol=Vicente Aranda, Victoria Abril : el cine como pasión|url=https://www.worldcat.org/oclc/28098072|data=1991|editorial=Semana Internacional de Cine|lloc=Valladolid|isbn=8487737048}}</ref>
 
El [[1949]]<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Antonio.|nom=Gregori,|títol=El cine español según sus directores|url=https://www.worldcat.org/oclc/466338289|data=2009|editorial=Ediciones Catedra|lloc=Madrid|isbn=9788437626147}}</ref> es mudà amb el seu germà a [[Veneçuela]] per motius polítics i econòmics. Uns anys més tard, el [[1956]]<ref name=":1" /> Aranda va tornar a [[Espanya]] amb la seva esposa María Luisa i uns bons estalvis, aconseguits pel seu treball en l’empresa [[NCR Corporation|NCR]]. En el seu retorn a la capital catalana coneix a diferents personalitats del món cultural de l’època com [[Ricard Bofill i Leví|Ricard Bofill]], [[Romà Gubern Garriga-Nogués|Román Gubern]], els germans Goytisolo, [[Juan Marsé]] i [[Joaquim Jordà i Català|Joaquín Jordà]]. Tot i que no li van permetre entrar a l’[[Escola Oficial de Cinematografia]] a [[Madrid]], Aranda no va tardar a realitzar la seva primera pel·lícula. L'any [[1964]] va rodar ''[[Brillante porvenir]]''. A caura dels seus contactes amb el món cultural va estar lligat a l'anomenada [[Escola de Barcelona (cinema)|Escola de Barcelona]], la refinada estètica de la qual fou una novetat en el cinema peninsular dels [[dècada de 1960|anys 60]].<ref name=":0" /> ''[[Fata Morgana]]'' ([[1966]]) és una de les seves obres més representatives i enquadrades en aquest corrent. Va abordar després gèneres més comercials, [[cinema fantàstic]] i [[cinema eròtic]]: ''[[Les cruels]]'' ([[1969]]), ''[[La núvia ensangonada]]'' ([[1972]]), ''[[Clara és el preu]]'' ([[1974]]).
Després, amb més rigor, va tractar la [[transexualitat]] en ''Canvi de sexe'' (1977). Va dur a la pantalla ''[[La noia de les calces d'or]]'' (1980), adaptació de l'obra de [[Juan Marsé]], ''[[Assassinat en el Comitè Central]]'' (1982) basada en la novel·la de [[Manuel Vázquez Montalbán]], pel·lícula policíaca, irònicament tenyida de política i ''[[Fanny Pelopaja]]'' (1983), retrat sense concessions d'una jove de suburbi i d'un policia corromput.
 
Després, amb més rigor, va tractar la [[transexualitat]] en ''[[Canvi de sexe]]'' ([[1977]]). Va dur a la pantalla ''[[La noia de les calces d'or]]'' ([[1980]]), adaptació de l'obra de [[Juan Marsé]], ''[[Assassinat en el Comitè Central]]'' (1982) basada en la novel·la de [[Manuel Vázquez Montalbán]], pel·lícula policíaca, irònicament tenyida de política i ''[[Fanny Pelopaja]]'' ([[1983]]), retrat sense concessions d'una jove de suburbi i d'un policia corromput.
 
El [[2001]] va dur a la fama [[Pilar López de Ayala]] en el paper de [[Juana la Loca]] ([[Premis Goya|Premi Goya a la millor interpretació femenina protagonista]])
{{final columnes}}
;Com a actor
*''[[BiBiCi Story]] (''1969,curtmetratge)
;Com a productor
*[[Luna caliente]] (2009)
 
=== Televisió ===
233

modificacions