Llenguadoc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m m |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Llenguadoc''' (en [[occità]]: ''Lengadòc'', en [[francès]]: ''Languedoc'') és una regió històrica
Ocupa una superfície d'uns 42.700 km² i té uns 3.650.000 habitants (cens de [[1999]]), dels quals 52% viuen a la regió de [[Llenguadoc-Rosselló]], 35% a [[Migdia-Pirineus]], 8% a [[Roine-Alps]], i 5% a [[Alvèrnia]]. Comprèn els departaments d'[[Aude]], [[Gard]], [[Erau]] i [[Losera]], i part del de l'[[Alta Garona]] (Tolosa). Llevat d'aquest territori forma, amb el [[Rosselló]] (departament dels [[Pirineus Orientals]]), una regió administrativa francesa.
Línia 8:
== Orografia ==
El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga (d'uns 200 km) i estreta, que s'eixampla per les valls de l'[[riu Aude|Aude]] i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris (garrigues) que pugen cap a terres altes (els Causses al centre, les Corberes al SW, les [[Cevenes]] a l'E). La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys. Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l'[[Aquitània]] (característiques atlàntiques), amb predomini
== Llengua d'oc ==
{{principal|occità}}
El nom fa referència a la [[occità|llengua occitana]] que es parla en aquesta regió i en altres veïnes. El nom de la llengua ve de la paraula ''oc'', que en occità [[edat mitjana|medieval]] i actual significa
El mot ''oc'' prové del [[llatí]] ''hoc'' (''això''), mentre que ''oïl'' es va derivar del llatí ''hoc ille''.
== Història ==
Des de l'antiguitat la regió fou colonitzada per diversos pobladors (grecs, [[iber]]s, [[lígur]]s i [[Gàl·lia|gal]]s). Els romans hi fundaren la ciutat de ''Narbo Martius'' ([[Narbona]]), que donà
En el [[segle V]] els [[visigot]]s feren de Tolosa una capital importantíssima, i conservaren l'essencial de la cultura antiga. A [[Arbuna]] els [[àrab]]s provaren d'establir un poder islamicocristià, però la invasió [[francs|franca]] de [[Carles Martell]] desbaratà aquesta possibilitat. A la fi del s. XII i a l'inici del XIII el [[comtat de Tolosa]] fou el centre d'una important renovació social. La [[Croada albigesa|croada contra els albigesos]] fou una guerra heroica i despietada: la civilització occitana fou anihilada, i [[Catalunya]] perdé els seus interessos polítics al nord de les Corberes. A partir del 1271, any
Després d'haver estat, a l'edat mitjana, la terra del [[catarisme]], fou, durant el [[segle XVI]], un lloc de presència protestant. La revolta del governador de [[Montmorency]] (1632) contra el poder central i la guerra religiosa i social dels [[camisard]]s el [[1702]] ensangonaren el país fins al s. XVIII. El 1907 també hi hagué una important revolta de viticultors.
Línia 25:
== Vegeu també ==
{{Commonscat}}
* [[Llista de parçans d'Occitània]].
{{Llenguadoc}}
|