Llenguadoc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Llenguadoc''' (en [[occità]]: ''Lengadòc'', en [[francès]]: ''Languedoc'') és una regió històrica d'[[Occitània|occitana]], i que actualment es troba a la [[Regió d'Occitània]].
 
Actualment, elEl seu territori tradicional està dividit entre quatre regions francesesestatals: [[Llenguadoc-Rosselló]] (55,5%), [[Migdia-Pirineus]] (24,8%), [[Roine-Alps]] (13%) i [[Alvèrnia]] (6,7%). Limita al N amb el [[Lionès]], a l'E amb el [[Delfinat]] i [[Provença]], al S amb els [[Països Catalans]], al SW amb el [[País de Foix]], a l'W amb [[Guiena]] i [[Gascunya]] i al NW amb [[Alvèrnia]], i s'estén des del [[massís de les Corberes]], al SW, fins al [[riu Roine|Roine]], a l'E, i des de la [[mar Mediterrània]] fins al [[Massísmassís Central]].
 
Ocupa una superfície d'uns 42.700 km² i té uns 3.650.000 habitants (cens de [[1999]]), dels quals 52% viuen a la regió de [[Llenguadoc-Rosselló]], 35% a [[Migdia-Pirineus]], 8% a [[Roine-Alps]], i 5% a [[Alvèrnia]]. Comprèn els departaments d'[[Aude]], [[Gard]], [[Erau]] i [[Losera]], i part del de l'[[Alta Garona]] (Tolosa). Llevat d'aquest territori forma, amb el [[Rosselló]] (departament dels [[Pirineus Orientals]]), una regió administrativa francesa.
Línia 8:
 
== Orografia ==
El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga (d'uns 200 km) i estreta, que s'eixampla per les valls de l'[[riu Aude|Aude]] i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris (garrigues) que pugen cap a terres altes (els Causses al centre, les Corberes al SW, les [[Cevenes]] a l'E). La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys. Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l'[[Aquitània]] (característiques atlàntiques), amb predomini dedel clima mediterrani; els estius són molt secs (amb temperatures que arriben a 40°C) i els vents són forts (tramuntana). Els rius principals són l'[[Riu Aude|Aude]], l'[[Riu Orb|Orb]], l'Erau, el [[Vidorle|Vidourle]], l'[[riu Arieja|l'Arieja]], lael [[Garona]], el Gard i el [[Roine]].
 
== Llengua d'oc ==
{{principal|occità}}
 
El nom fa referència a la [[occità|llengua occitana]] que es parla en aquesta regió i en altres veïnes. El nom de la llengua ve de la paraula ''oc'', que en occità [[edat mitjana|medieval]] i actual significa ''sí'', en contrast amb la llengua parlada més al nord o ''[[llengua d'oïl]]'' (pronunciat ''uí'', ancestre del francès modern ''oui'').
El mot ''oc'' prové del [[llatí]] ''hoc'' (''això''), mentre que ''oïl'' es va derivar del llatí ''hoc ille''.
 
== Història ==
Des de l'antiguitat la regió fou colonitzada per diversos pobladors (grecs, [[iber]]s, [[lígur]]s i [[Gàl·lia|gal]]s). Els romans hi fundaren la ciutat de ''Narbo Martius'' ([[Narbona]]), que donà el seu nom a la [[província narbonesa]].
 
En el [[segle V]] els [[visigot]]s feren de Tolosa una capital importantíssima, i conservaren l'essencial de la cultura antiga. A [[Arbuna]] els [[àrab]]s provaren d'establir un poder islamicocristià, però la invasió [[francs|franca]] de [[Carles Martell]] desbaratà aquesta possibilitat. A la fi del s. XII i a l'inici del XIII el [[comtat de Tolosa]] fou el centre d'una important renovació social. La [[Croada albigesa|croada contra els albigesos]] fou una guerra heroica i despietada: la civilització occitana fou anihilada, i [[Catalunya]] perdé els seus interessos polítics al nord de les Corberes. A partir del 1271, any queen què les terres de la regió foren annexades a la corona de [[França]], el Llenguadoc visqué una vida provinciana especial i gaudí d'un estatut benèfic. Durant la [[Guerra dels Cent Anys|Guerra dels Cent anys]], la [[revolta dels tuchins]] es va alçar contra les guarnicions d'anglesos i gascons que els atacaven.
 
Després d'haver estat, a l'edat mitjana, la terra del [[catarisme]], fou, durant el [[segle XVI]], un lloc de presència protestant. La revolta del governador de [[Montmorency]] (1632) contra el poder central i la guerra religiosa i social dels [[camisard]]s el [[1702]] ensangonaren el país fins al s. XVIII. El 1907 també hi hagué una important revolta de viticultors.
Línia 25:
== Vegeu també ==
{{Commonscat}}
* [[Llista de parçans d'Occitània]].
 
{{Llenguadoc}}