Gnosticisme: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Simple crossed circle.svg|dreta|thumb|Emblema Gnòsticgnòstic]]

El '''gnosticisme''' (del [[grec antic]] Γνωστικισμóς: ''gnostikismós''; de Γνωσις: ''[[gnosi]]s'', «'coneixement»') és un conjunt de corrents [[sincretisme|sincrètics]] filosòficoreligiososfilosoficoreligiosos que imità el [[cristianisme]] en els tres primers segles de la nostra era, convertint-se finalment en un pensament declarat [[heretgia|herètic]] després d'una etapa ded'un cert prestigi entre els intel·lectuals cristians, el pare de l'esglésiaEsglésia que es va encarregar d'argumentar-ne la refutació va ser [[Ireneu de Lió]], destacant el fet que l'essència de la gnosisgnosi es la mateixa que l'acció de rebel·lia [[supèrbia]] d'ende [[Llucifer]], que volia ser com Déu i per això va caure als inferns, convertint-sei es convertí en Satanàs.<ref>{{Ref-web|url=http://www.clerus.org/clerus/dati/2004-06/23-15/patconh5.html|títol=Contra los Herejes|consulta=2018-04-12}}</ref> Es pot parlar d'un gnosticisme pagà i d'un gnosticisme cristià, encara que el més significatiu pensament gnòstic s'assolís com una branca [[heterodòxia|heterodoxa]] del [[cristianisme]] primitiu. Està relacionat amb la [[maçoneria]], que el va rescatar del passat.

És una doctrina elitista, onen què els iniciats no se salven per la fe en el perdó gràcies al [[Jesús de Natzaret#Crucifixió|sacrifici de Jesucrist]], sinó per mitjà de la [[gnosi]], o coneixement [[introspectiu]] delde la divídivinitat, que és un coneixement superior a la fe. Amb la fe no n'hi ha prou, l'homeésser humà és autònom per salvar-se a si mateix. El gnosticisme és una [[mística]] secreta de la salvació, onen què es fonen creences orientalistes i idees de la filosofia grega, principalment [[Plató|platòniques]]. És una creença [[dualisme|dualista]]: el bé frontenfront eldel mal, l'esperit front la matèria, l'ànima front al cos.

L'any [[1945]] fou descoberta una biblioteca de [[manuscrit]]s gnòstics a [[Nag Hammadi]] ([[Egipte]]), que ha permès un millor coneixement de les seves doctrines, anteriorment tan sols conegudes a través deper cites, refutacions i [[Apologistes|apologies]] realitzades pels [[Parespares de l'Església]].

Alguns diuen que el gnosticisme fou fundat per [[Simó Mag]], nom que apareix en el [[Nou Testament]]. El personatge més important en fou [[Valentí Gnòstic|Valentí]] d'[[Alexandria|d'Alexandria]], que portà a [[Roma]] una doctrina gnòstica intel·lectual. A Roma tingué un paper actiu en la vida pública de l'esglésiaEsglésia i el seu prestigi fou tal que se'l tingué en consideració com a possible [[bisbe de Roma]].

* [[Filó d'Alexandria]]: inicis del [[segle I]], considerat com elun Proto-Gnòsticprotognòstic.

* [[Cerintos]]: {{segle|I}}, per a alguns l'autor autèntic de l'[[Apocalipsi]] de Joan.

* [[Marció]]: autor de l'[[Evangeli de Marció]], [[segle II]].

* [[Basilides d'Alexandria|Basilides]]: grec d'[[Alexandria]] vols (120-140) .

* [[Carpócrates|Carpòcrates]], que va concebre la idea de la llibertat moral dels perfectes, en la pràctica, la manca total de regles morals.

Finalment, l'ampli rang moral del gnosticisme fou vist amb recel i el bisbe [[Sant Ireneu|Ireneu]] de Lió el declarà una [[heretgia]] en el [[180]] dC., parer que comparteix l'[[Església Catòlica|Església catòlica]].

[[Fitxer:Universum.jpg|thumb|300px|''Universum'', [[Camille Flammarion|Flammarion]], Holzschnitt (París, 1888).]]

S'identifiquen dues estructures bàsiques del pensament gnòstic.: Lesles dues són estructures mitològiques que intenten explicar el problema del mal relacionat amb el procés de la creació.

Es desenvolupà a [[Mesopotàmia]], reflecteix un dualisme horitzontal associat al culte de [[Zoroastrisme|Zoroastre]] i posteriorment acabà en la forma gnòstica del maniqueisme. En aquest model la llum i l'obscuritat, els dos primers principis o deïtats, estan embolicats en una lluita decisiva. La llum brilla més enllà del seu propi àmbit, les partícules de llum foren capturades pel seu enemic, l'obscuritat. Per recuperar les seves partícules perdudes, la llum origina una sèrie de deïtats subordinades amb lael fi de presentar batalla. De la mateixa manera, l'obscuritat es defensa amb la creació de deïtats inferiors. L'objectiu de la lluita és guanyar els éssers humans que porten les partícules de llum i alliberar-los de la presó d'aquest món, de manera que puguin tornar a l'esfera de la llum celestial.

Sorgí a l'àrea de [[Síria]], [[Palestina]] i [[Egipte]]. Reflecteix un dualisme vertical molt més complex. En aquest sistema el principi fonamental és el bé, i la tasca dels pensadors gnòstics és explicar com emergeix el mal del principi singular del bé. El mètode emprat és la identificació de certa deficiència o error en el bé. La solució [[Valentí Gnòstic|valentiniana]] al problema del mal és que el déu bo i el seu consort (el silenci) inicia el procés del naixement (o "emanen") d'una sèrie de deïtats en parella. L'última de les deïtats subordinades, generalment denominada [[Sofia (saviesa)|Sofia]] o saviesa, és infeliç amb la seva consort i desitja una relació amb la profunditat fonamental. Per a la deïtat aquest desig és inacceptable; [[Sofia (saviesa)|Sofia]] és exclosa del regne diví ([[pleroma]]). Amb la seva ajuda, la humanitat pot recuperar la pèrdua de coneixement dels orígens divins i d'aquesta manera poder ser retornats a la unitat amb el [[Pleromapleroma]]. La fita, serà la recuperació de la llum caiguda.

No hi ha una classificació unànime de les doctrines gnòstiques. Una possible classificació en seria:

* El gnosticisme màgic-vulgarmagicovulgar: de [[Simó Mag]].

* El gnosticisme mitològic, integradaintegrat per una sèrie de sectes que incorporaven a la seva doctrina una col·lecció de mites apropiats de diverses creences. Aquí hi enclouríem alsels [[Ofitesofites]], els barbelognòstics i alsels mandeus.

* El gnosticisme especulatiu, onen què destacarien les grans figures del moviment: [[Basílides]], [[Carpócrates|Carpòcrates]], [[Marció]] i [[Valentí Gnòstic|Valentí]], aquest últim considerat com el més rellevant quant a especulació intel·lectual.

* [[Manuscrits de Nag Hammadi]].

* [[Gnosi]].

* [[Wolfgang Kosack]]: ''Geschichte der Gnosis in Antike, Urchristentum und Islam.'' Texte, Bilder, Dokumente. 525 Seiten. Verlag Christoph Brunner, Basel 2014. {{ISBN|978-3-906206-06-6}} ([http://d-nb.info/1052235077 Fitxa]).

* [http://solotxt.brinkster.net/csn/12gnostic.htm Gnosticisme] {{es}}.