Telèfon mòbil: diferència entre les revisions

El '''telèfon mòbil''' és un dispositiu electrònic amb ràdio de curt abast usat per a comunicacions mòbils de veu i dades. Funciona sobre una xarxa d'estacions de base especialitzades i distribuïda pel territori, conegudes com a «cel·les». A més de la funció de veu estàndard d'un telèfon, els mòbils actuals poden suportar molts serveis addicionals, com els [[SMS]] per a missatges de text, [[correu electrònic]], commutació de paquets per a l'accés a [[Internet]], jocs, [[bluetooth]], infrarojos (IRDA), càmera amb gravador de vídeo, i [[MMS]] per enviar missatges amb fotos i vídeo. La majoria dels telèfons mòbils es connecten a una xarxa d'estacions de base (cel·les), que al seu temps estan interconnectades amb la [[Xarxa Telefònica Commutada|xarxa telefònica commutada]] (amb l'excepció de telèfons mòbils per satèl·lit).

El concepte d'una xarxa de ràdio cel·lular es va inventar l'any [[1947]] als Laboratoris Bell. L'any 1957 l'enginyer soviètic [[Leonid Kuprianóvitx]] creà el primer telèfon mòbil experimental, i es desenvolupà el primer sistema de telefonia mòbil a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]], usat, inicialment, per metges, serveis d'emergència i hospitals, i posteriorment de forma general. Fins a l'any [[1983]] no es van fabricar els primers equips als [[Estats Units]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Naha |nom=Abhi |cognom2=Whale |nom2=Peter |títol=Essentials of Mobile Handset Design |url=http://books.google.cat/books?id=s9gt46lujVcC&pg=PA7&dq=Motorola+DynaTAC+first+cell+1983&hl=ca&sa=X&ei=XKlaUpewDfGg7Ab1uICIDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Motorola%20DynaTAC%20first%20cell%201983&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2012 |pàgines=7 |isbn=1107010047}}</ref> La ràdio cel·lular consisteix en una tècnica que ofereix telefonia mòbil en utilitzar un [[espectre electromagnètic]].

L'ús de la paraula cel·lular per a la telefonia mòbil deriva de les estacions base, que enllacen, via ràdio, els telèfons mòbils amb els controladors d'estacions base, estan disposades en forma de malla, formant cèl·lules o cel·les (com un rusc d'abelles). D'aquesta manera, cada estació base està situada en un nus d'aquestes cel·les i hi té assignada un grup de freqüències de transmissió i recepció pròpies. Atès que el nombre de freqüències és limitat, amb aquesta disposició es pot reutilitzar les mateixes freqüències en altres cel·les (sempre que no sigui adjacents) per tal d'evitar interferències entre elles.

La xarxa de '''telefonia mòbil analògica''' (TMA), com el seu nom indica, realitza la comunicació mitjançant senyals de veu [[Senyal analògic|analògiques]], tant en el tram radioelèctric com en el terrestre. En la seva primera versió va funcionar en la banda radioelèctrica dels 450 [[MHz]], treballant posteriorment en la banda dels 900 MHz. A [[Espanya]] la xarxa de telefonia mòbil analògica va ser desconnectada a partir del [[31 de desembre]] de [[2003]].

Amb l'arribada de la 3G i dels últims models de telèfons cel·lulars se'ls està dotant d'una gran capacitat de processament de dades i, per tant, també d'un sistema operatiu complex. Això ha propiciat l'aparició dels denominats [[telèfons intel·ligents]], que són una [[PDA]] amb funcions de mòbil.

Les [[Antena|antenes]] de telefonia mòbil reben i emeten les trucades dels telèfons mòbils que es troben en el seu radi d'acció, a través de l'emissió d'[[ones electromagnètiques]] d'una determinada [[freqüència]]. Tot i que no s'ha demostrat pas que l'exposició al camp electromagnètic emès per les antenes de telefonia mòbil causa problemes a la salut;<ref>[http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs304/es/index.html OMS ''Los campos electromagnéticos y la salud pública. Estaciones de base y tecnologías inalámbricas'']</ref> la Comissió Internacional per a la Protecció de les Radiacions No Ionitzants (ICNIRP) ha establert unes directrius internacionals sobre els límits d'exposició de la població a les radiacions emeses per les antenes. Es fixa, com a principi de protecció, que, per a freqüències d'entre 10 i 300 GHz, la densitat de potència podrà ser com a màxim de 61 V/m (10 W/m²); i per a telefonia mòbil en GSM 900 el nivell és de 41 V/m (4,5 W/m²).<ref>[http://www.icnirp.de/documents/emfgdl.pdf ICNIRP ''Guidelines for limiting exposure to time-varying electric, magnetic and electromagnetic fields (up to 300 GHz)]'']</ref> A Catalunya, aquest principi de precaució estableix la restricció en 27 V/m (4 W/m²)<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Atmosfera/Telefonia%20mobil/Informes%20i%20nivells%20maxims/docs/Decret_%20148_2001.pdf ''Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació'']</ref>.

A Catalunya existeix des de 2005 un sistema per a mesurar els nivells de les radiacions emeses per les diferents estacions de base de telefonia escampades pel territori, el Sistema de monitoratge en continu de les emissions de telefonia mòbil (SMRF). El 2018 hi havia més de 300 equips de monitoratge, , instal·lats a 185 municipis.<ref>{{ref-web|url = http://governancaradioelectrica.gencat.cat/web/guest/projecte#Xarxa%20SMRF |títol = Xarxa SMRF|editor = Generalitat de Catalunya |obra = Governança Radioelectrònica|consulta = 20-07-2018}}</ref>

* [[Intercomunicador]].

* [[Telèfon]].

* [[Telèfon intel·ligent]].

* [[VoIP Mòbil]].

* [[Nomofòbia]].