Mzab: diferència entre les revisions

'''Mzab''' fou una antiga regió del [[Sàhara]] [[Algèria|algerià]], que correspon a la moderna [[província de Ghadaïa]]. Té una superfície de 800 km² i és una plana pedregosa amb una altura màxima de 700 metres a l'oest i de 300 a l'est, amb valls fondes anomenades ''chebka'' (''shabka'') del Mzab. Els establiments foren les cinc ciutats fundades pels ibadites a la vall del uadi Mzab ([[El Ateuf]], [[Bou Noura]], [[Beni Isguen]], [[Melika]] i la mateixa [[Ghardaïa]]), els ksars de Gerrara, Berriane i Metlili, Daya Ben Dahoua (fundada a l'inici del {{segle|XX}}) i l'oasi de [[Zelfana]]. La pluja hi és minsa (60 mm de mitjana, puntes a 1 i 1 123) i la temperatura mitjana és d'11 graus (puntes a l'estiu d'entre 34 i 50 graus; a l'hivern, pot glaçar). L'aigua es troba a uns 20/-30 metres de fondària.

[[Fitxer:Ghardaia.jpg|thumb|Ghardaïa.]]

La vall del Mzab està inscrita aen la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] des del [[1982]].<ref>http://whc.unesco.org/en/list/188</ref>

Mzab no s'esmenta abans de la conquesta àrab. Quan van arribar al Magrib, els [[ibadites]] i [[kharigites]] que fugien de les persecucions [[omeies]] es van establir al [[Djebel Nafusa|Djebal Nafusa]] i van convertir aviat a l'islam les tribus [[berber]]s de la vall del Mzab que nomaditzaveneren nòmades en una àmplia zona fins a [[Tahart]], on es va establir el regneRegne dels [[rustàmides]]. El [[909]], el darrer imam [[rustàmides|rustàmida]] es va haver de refugiar a [[Isedraten]] (Sedrata), una confederació de ksurs fundada al final del [[segle VII]] a la part sud de la regió de la moderna d'[[Ouargla]] (Wargla, abans Wargilan). El territori estava al límit entre el nord i el desert i s'hi comerciava en [[or]], [[esclau]]s, [[cereal]]s, [[cuiro|cuir]], [[dàtil]]s i altres productes. Els ibadites van acabar fundant, al segle següent, sobretot mercès als Banu Musab locals, un petit estat. L'Atef es va fundar el 1012, Bou Noura el 1046, Beni Isguen (Ar Tisjen) el 1048 o 1053 i Ghadaïa el 1053 o 1085. De Melika (At Amlisht), no es coneix la data, però fou vers la meitat del segle. El 1075, destruïda Isedraten, els habitants van poblar una part el Mzab i l'altra part Ouargla. Al {{segle|XIV}}, va passar a dependre dels [[abdalwadites]], fins al final de la dinastia al segle XVI.

Amb els segles, l'expansió demogràfica va obligar a fundar-hi nous establiments i, el 1630, es va fundar Lagrara (Guerrara) i el 1679 Barriane. El 1853, per un tractat, es va establir el protectorat francès que en garantia l'autonomia, però la regió fou annexionada el 1882; les normes administratives vigents no es van conservar, però bàsicament eren dues ''djamaa'' o assemblees per població, una per als afers administratius i una altra per a la justícia.

El 1896, la població de les cinc ciutats originalsoriginàries s'estimava en 18.892 habitants i, el 1954, en 25.541 habitants. Va pujar fins a 46.530 el 1966, quan a la resta de pobles hi vivien 40.975 habitants. La província de Ghardaïa tenia el 1987 216.140 habitants, i la població de Guerrarra era de 35.351 habitants i la de Berriane de 21.361. Les cinc ciutats (avui pràcticament unides, excepte El Ateuf, una mica separada) tenien la següentaquesta població:

* Delheure, Jean. Ağraw n Yiwalen Tumẓabt d-Tefṛansist = Dictionnaire Mozabite-Francais. SELAF: Paris, 1984.