Corrent circumpolar antàrtic: diferència entre les revisions

He inserit dues cites. He eliminat la frase que atribueix 2000 km de llargària al corrent. És impossible una xifra tan petita, ja que el continent ja fa uns 4000 km de diàmetre.
(Canvi de tipus d'imatge per fer llegible el peu d'imatge)
(He inserit dues cites. He eliminat la frase que atribueix 2000 km de llargària al corrent. És impossible una xifra tan petita, ja que el continent ja fa uns 4000 km de diàmetre.)
[[Fitxer:Antarctic Circumpolar Current.jpg|288x288px|El Corrent Circumpolar Antàrtic és el sistema actual més fort en els oceans del món i l'únic corrent oceànic que connecta els principals oceans: l[[Oceà Atlàntic|'Atlàntic]], [[Oceà Índic|Índic]] i [[Oceà Pacífic|Pacífic]]. A la imatge hi apareixen fronts de densitat d'aigua que determinen el trajecte dels corrents.|alt=|miniatura]]
El '''corrent circumpolar antàrtic''' (CCA) és el [[corrent oceànic|corrent]] principal de l'[[oceà Antàrtic]] i l'únic que dóna la volta al món sencer.
 
El corrent envolta completament l'[[Antàrtida]] i flueix en direcció est, travessant les parts meridionals de l'[[oceà Atlàntic]], el [[oceà Pacífic|Pacífic]] i l'[[oceà Índic|Índic]].
Fou observada per primer cop el [[1699]]-[[1700]] per l'astrònom britànic [[Edmond Halley]] mentre explorava la regió a bord de la nau ''HMS Paramore''. Posteriorment fou descrita als diaris de bord d'altres exploradors cèlebres com [[James Cook]] ([[1772]]-[[1775]]), [[Fabian Gottlieb von Bellinghausen|Thaddeus Bellinghausen]] ([[1819]]-[[1821]]) i [[James Clark Ross]] ([[1839]]-[[1843]]).
 
El CCA és al circulació dominant i característica de l'Oceà del Sud i té un transport mitjà estimat en 100-150 [[Sverdrup|Sverdrups]] (Sv, milions de m³ / s),<ref>{{Ref-web|url=https://oceancurrents.rsmas.miami.edu/southern/antarctic-cp.html|títol=The Antarctic CP Current|consulta=11/11/2018|coautors=Ryan Smith; Melicie Desflots; Sean White; Arthur J. Mariano; Edward H. Ryan|llengua=anglès|editor=Gulf of Mexico Research Initiative (GoMRI), Consortium for Advanced Research on Transport of Hydrocarbon in the Environment (CARTHE) at the University of Miami Rosenstiel School of Marine and Atmoshperic Science (RSMAS). National Oceanographic Partnership Program (NOPP); HYCOM Consortium for Data Assimilative Modeling program.|data=2013}}</ref> o potser encara més elevat, <ref>{{Ref-publicació|cognom=Donohue|nom=K. A.|cognom2=Watts|nom2=D. R.|cognom3=Chidichimo|nom3=M. P.|cognom4=Chereskin|nom4=T. K.|cognom5=Tracey|nom5=K. L|article=Mean Antarctic Circumpolar Current transport measured in Drake Passage|publicació=Geophysical Research Letters|llengua=anglès|url=|volum=44|exemplar=22|data=01/11/2016|editorial=American Geophysical Union|pàgines=11.760-11.767|bibcode=http://adsabs.harvard.edu/abs/2016GeoRL..4311760D|doi=10.1002/2016GL070319}}</ref> convertint-lo en el corrent oceànic més gran. El corrent és circumpolar degut a la manca de terra que connecta amb l'Antàrtida. Aquest corrent fred manté les aigües càlides de l'oceà lluny de l'Antàrtida, permetent que aquest continent mantingui la seva gran capa de gel.
Malgrat el seu flux relativament lent, és el corrent que mou la major massa d'aigua del planeta, té una profunditat d'entre dos i quatre mil metres i una longitud d'uns dos mil quilòmetres.
 
Malgrat el seu flux relativament lent, és el corrent que mou la major massa d'aigua del planeta, té una profunditat d'entre dos i quatre mil metres i una longitud d'uns dos mil quilòmetres.
 
{{esborrany de geografia}}
11.756

modificacions