Revisió del 08:18, 2 juny 2018 modifica Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.278 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 13:05, 12 nov 2018 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.094 edits format bibliografia Edició següent →
Línia 20: [[Fitxer:Mapa_llengües_paleohispàniques.jpg\|thumb\|Llengües paleohispàniques]] El '''celtibèric''' és una [[llengua paleohispànica]] coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la [[península Ibèrica]] abans que la [[llengua llatina]] hi esdevingués la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos. La llengua celtibèrica està documentada per escrit fonamentalment en [[signari celtibèric]] i en [[alfabet llatí]]. Tot i que la cronologia precisa de la majoria de les inscripcions celtibèriques és desconeguda, les més antigues es documenten a la primera meitat del [[{{segle \|II ~~aC]]~~\|-}} i les més modernes a ~~finals~~final del [[{{segle \|I ~~aC]]~~\|-}} o potser ~~principis~~principi del [[{{segle \|I]]}}. Aquesta llengua pertany al grup de [[llengües cèltiques]] de la [[família indoeuropea]]. Tot i presentar una filiació clara que la relaciona amb multitud de llengües ben conegudes, la interpretació dels textos en aquesta llengua és encara controvertida. Línia 32: A l'oest de la zona celtibèrica, el [[lusità]] es parlava en el que ara és part de [[Portugal]] i part d'Extremadura. És molt possible que el lusità fos una altra [[llengua celta]], encara que altres creuen que les poques restes de l'idioma suggereixen que el lusità era una [[llengua indoeuropea]] diferent, potser precèltica. El celtibèric es parlava a partir del {{segle \|IV aC\|-}} quan [[Herodot]] va esmentar que els Keltoi vivien a l'altre costat de les Columnes d'Hèrcules, i els celtibers s'esmentaven en documents [[romans]] i [[grecs]] a partir del {{segle \|III aC\|-}}. Els celtibers per fi van ser dominats pels romans després del 49 aC, i per descomptat el seu idioma va cedir ràpidament al [[llatí]]. No obstant això, sobreviuria fins als començaments de l'era cristiana. L'[[euskera]] és l'únic idioma preromà d'[[Ibèria]] que ha sobreviscut. Com a curiositat, l'actual [[Comunitat Autònoma Basca]], arqueològicament, és una zona cèltica o indoeuropea, mentre que [[Navarra]] seria la zona eusquera més antiga. Hi ha moltes paraules celtes en el [[basc]], que demostren una coexistència amb el celta des dels temps més reculats. Algunes paraules celtes també van ser adoptades pel [[llatí]], i encara sobreviuen en les llengües romàniques modernes, com per exemple, el mot ''camanom'' que va passar ([[irlandès]] ''céimm'', [[gal·lès]] ''cam'', "pas") al llatí com ''camminum'', donant "camí" en [[català]] i "chemin" en [[francès]]. Línia 40: El celtibèric es va escriure en un alfabet que també es va usar per escriure els altres idiomes preromans de la península. L'alfabet s'utilitzava en primer lloc per escriure l'idioma dels [[ibers]], que no el coneixem bé. L'alfabet no combina bé amb la fonologia d'una [[llengua indoeuropea]], i això fa encara més difícil la interpretació de les inscripcions celtiberes. Hi ha un gran nombre d'inscripcions celtiberes, la majoria d'elles paraules o noms simples escrits en ceràmica. També hi ha dues curtes inscripcions, més probablement dedicacions, de Peñalba de Villastar i de Luzaga. La inscripció més important, sens dubte, és la inscripció llarga de Botorrita, a prop de [[Saragossa]]. L'extinció del celtibèric no va posar fi a la història de les [[llengües celtes]] a la [[península Ibèrica]]. ~~En els~~Aels segles ~~V i VI~~{{versaleta\|v-vi}}, després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], alguns parlants del [[Llengua celta\|celta]] britànic van fugir des del sud de la [[Gran Bretanya]] per escapar dels invasors [[anglosaxons]]. La majoria d'aquests es van instal·lar a l'[[Armòrica]] de la [[Gàl·lia]] (a la [[Bretanya]] moderna), i alguns van arribar a [[Galícia]], on el seu idioma va sobreviure durant diverses generacions. == Escriptura celtibèrica == {{AP\|Escriptura celtibèrica}} [[Fitxer:Botorrita 1.jpg\|thumb\|240px\|right\|Estil d''''escriptura celtibèrica'''.]] La llengua dels [[celtibers]] està documentada per escrit fonamentalment en [[escriptura celtibèrica]], però també en [[llatí]]. Els textos en llengua celtibèrica es poden llegir sense dificultats i tot i que aquesta llengua pertany al grup de [[llengües cèltiques]] de la [[família indoeuropea]], la interpretació ~~dels textos en aquesta llengua~~ és encara controvertida. Uns exemples: ~~== Textos d'exemple ==~~ * Primer [[bronzes de Botorrita\|bronze de Botorrita]], cara A ([[Saragossa]]): Probablement un text legal. [[Signari celtibèric]] oriental.▼ ▲* Primer ;[[bronzes de Botorrita\|~~bronze~~Bronze de Botorrita]], cara A ([[Saragossa]])~~: Probablement un text legal. [[Signari celtibèric]] oriental.~~ Probablement un text legal. [[Signari celtibèric]] oriental. :A.1. tirikantam : berkunetakam : tokoitoskue : sarnikio (:) kue : sua : kombalkez : nelitom :A.2. nekue [: to : u]ertaunei : litom : nekue : taunei : litom : nekue : masnai : tizaunei : litom : soz : auku Linha 62 ⟶ 59: :A.9. enitouzei : iste : ankios : iste : esankios : uze : areitena : sarnikiei : akainakubos :A.10. nebintor : tokoitei : ios : uramtiomue : auzeti : aratimue : tekametam : tatuz : iom : tokoitoskue :A.11. sarnikiokue : aiuizas : kombalkores : aleites : iste : ires : ruzimuz : abulu : ubokum{{sfn\|Jordan Colera\|2004}} ~~:(Transcripció Jordán 2004)~~ * Gran inscripció de Peñalba de Villastar ([[Terol]]). Probablement un text votiu. [[Alfabet llatí]].▼ :ENIOROSEI▼ :VTA TIGINO TIATVNEI▼ :TRECAIAS TO LVGVEI▼ :ARAIANOM COMEIMV▼ :ENIOROSEI EQVEISVIQVE▼ :OCRIS OLOCAS TOGIAS SISTAT LVGVEI TIASO ▼ ~~:TOGIAS~~ ▲* ;Gran inscripció de Peñalba de Villastar ([[Terol]])~~. Probablement un text votiu. [[Alfabet llatí]]~~. ~~:(Transcripció Meid 1994)~~ Probablement un text votiu en [[alfabet llatí]].<br> ▲:ENIOROSEI<br> ▲:VTA TIGINO TIATVNEI<br> ▲:TRECAIAS TO LVGVEI<br> ▲:ARAIANOM COMEIMV<br> ▲:ENIOROSEI EQVEISVIQVE<br> ▲:OCRIS OLOCAS TOGIAS SISTAT LVGVEI TIASO <br> TOGIAS{{sfn\|Meid\|1994}} <gallery> Linha 98 ⟶ 83: </gallery> == Referències == {{referències}} == Bibliografia == {{commonscat}} * [[{{ref-llibre\|enllaçautor=Javier de Hoz\|cognom=Hoz,\|nom= Javier de]]\|data (=2005~~): «~~\|capítol=La lengua y la escritura celtibéricas~~», ''~~\|títol=Celtiberos. Tras la estela de Numancia~~'', pp.~~\|pàgines= 417-426.\|llengua =castellà}} * {{ref-llibre\|nom=Carlos \|cognom=Jordán Cólera\|data=2004\|títol=Celtibérico\|lloc= Saragossa\|editorial=Universitat de Saragossa\|pàgines =476\|isbn=9788496214385\|llengua = castellà}} * Jordán, Carlos. (2004): ''Celtibérico'', Zaragoza. * {{ref-llibre\|cognom=Meid,\|nom= Wolfgang~~. (~~\|data=1994)~~. ''~~\|títol=Celtiberian Inscriptions~~'',~~\|lloc= Budapest.\|editorial=Archaeological Institute, Hungarian Academy of Sciences\|isbn =9789638046086\|col·lecció= Archaeolingua: Series minor,núm5}} * {{ref-llibre\|cognom=Untermann, \|nom=Jürgen.\|data (=1997~~): ''~~\|títol=Monumenta Linguarum Hispanicarum.\|volum= IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften~~'',~~\|lloc=Wiesbaden\|llengua ~~Wiesbaden.~~= alemany\|isbn=3882268928\|pàgines =758}} * Velaza, Javier (1999): «Balance actual de la onomástica personal celtibérica», ''Pueblos, lenguas y escrituras en la Hispania Prerromana'', pp. 663-683. * Villar, Francisco (1995): ''Estudios de celtibérico y de toponimia prerromana'', Salamanca. Linha 113 ⟶ 100: {{Autoritat}} {{ORDENA:Celtiberic}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Celtibèric\| ]]

Celtibèric: diferència entre les revisions