Celtibèric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
format bibliografia
Línia 20:
 
[[Fitxer:Mapa_llengües_paleohispàniques.jpg|thumb|Llengües paleohispàniques]]
El '''celtibèric''' és una [[llengua paleohispànica]] coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la [[península Ibèrica]] abans que la [[llengua llatina]] hi esdevingués la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos. La llengua celtibèrica està documentada per escrit fonamentalment en [[signari celtibèric]] i en [[alfabet llatí]]. Tot i que la cronologia precisa de la majoria de les inscripcions celtibèriques és desconeguda, les més antigues es documenten a la primera meitat del [[{{segle |II aC]]|-}} i les més modernes a finalsfinal del [[{{segle |I aC]]|-}} o potser principisprincipi del [[{{segle |I]]}}.
 
Aquesta llengua pertany al grup de [[llengües cèltiques]] de la [[família indoeuropea]]. Tot i presentar una filiació clara que la relaciona amb multitud de llengües ben conegudes, la interpretació dels textos en aquesta llengua és encara controvertida.
Línia 32:
A l'oest de la zona celtibèrica, el [[lusità]] es parlava en el que ara és part de [[Portugal]] i part d'Extremadura. És molt possible que el lusità fos una altra [[llengua celta]], encara que altres creuen que les poques restes de l'idioma suggereixen que el lusità era una [[llengua indoeuropea]] diferent, potser precèltica.
 
El celtibèric es parlava a partir del {{segle |IV aC|-}} quan [[Herodot]] va esmentar que els Keltoi vivien a l'altre costat de les Columnes d'Hèrcules, i els celtibers s'esmentaven en documents [[romans]] i [[grecs]] a partir del {{segle |III aC|-}}. Els celtibers per fi van ser dominats pels romans després del 49 aC, i per descomptat el seu idioma va cedir ràpidament al [[llatí]]. No obstant això, sobreviuria fins als començaments de l'era cristiana.
 
L'[[euskera]] és l'únic idioma preromà d'[[Ibèria]] que ha sobreviscut. Com a curiositat, l'actual [[Comunitat Autònoma Basca]], arqueològicament, és una zona cèltica o indoeuropea, mentre que [[Navarra]] seria la zona eusquera més antiga. Hi ha moltes paraules celtes en el [[basc]], que demostren una coexistència amb el celta des dels temps més reculats. Algunes paraules celtes també van ser adoptades pel [[llatí]], i encara sobreviuen en les llengües romàniques modernes, com per exemple, el mot ''camanom'' que va passar ([[irlandès]] ''céimm'', [[gal·lès]] ''cam'', "pas") al llatí com ''camminum'', donant "camí" en [[català]] i "chemin" en [[francès]].
Línia 40:
El celtibèric es va escriure en un alfabet que també es va usar per escriure els altres idiomes preromans de la península. L'alfabet s'utilitzava en primer lloc per escriure l'idioma dels [[ibers]], que no el coneixem bé. L'alfabet no combina bé amb la fonologia d'una [[llengua indoeuropea]], i això fa encara més difícil la interpretació de les inscripcions celtiberes. Hi ha un gran nombre d'inscripcions celtiberes, la majoria d'elles paraules o noms simples escrits en ceràmica. També hi ha dues curtes inscripcions, més probablement dedicacions, de Peñalba de Villastar i de Luzaga. La inscripció més important, sens dubte, és la inscripció llarga de Botorrita, a prop de [[Saragossa]].
 
L'extinció del celtibèric no va posar fi a la història de les [[llengües celtes]] a la [[península Ibèrica]]. En elsAels segles V i VI{{versaleta|v-vi}}, després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], alguns parlants del [[Llengua celta|celta]] britànic van fugir des del sud de la [[Gran Bretanya]] per escapar dels invasors [[anglosaxons]]. La majoria d'aquests es van instal·lar a l'[[Armòrica]] de la [[Gàl·lia]] (a la [[Bretanya]] moderna), i alguns van arribar a [[Galícia]], on el seu idioma va sobreviure durant diverses generacions.
 
== Escriptura celtibèrica ==
{{AP|Escriptura celtibèrica}}
[[Fitxer:Botorrita 1.jpg|thumb|240px|right|Estil d''''escriptura celtibèrica'''.]]
La llengua dels [[celtibers]] està documentada per escrit fonamentalment en [[escriptura celtibèrica]], però també en [[llatí]]. Els textos en llengua celtibèrica es poden llegir sense dificultats i tot i que aquesta llengua pertany al grup de [[llengües cèltiques]] de la [[família indoeuropea]], la interpretació dels textos en aquesta llengua és encara controvertida. Uns exemples:
 
== Textos d'exemple ==
 
* Primer [[bronzes de Botorrita|bronze de Botorrita]], cara A ([[Saragossa]]): Probablement un text legal. [[Signari celtibèric]] oriental.
 
 
* Primer ;[[bronzes de Botorrita|bronzeBronze de Botorrita]], cara A ([[Saragossa]]): Probablement un text legal. [[Signari celtibèric]] oriental.
Probablement un text legal. [[Signari celtibèric]] oriental.
:A.1. tirikantam : berkunetakam : tokoitoskue : sarnikio (:) kue : sua : kombalkez : nelitom
:A.2. nekue [: to : u]ertaunei : litom : nekue : taunei : litom : nekue : masnai : tizaunei : litom : soz : auku
Linha 62 ⟶ 59:
:A.9. enitouzei : iste : ankios : iste : esankios : uze : areitena : sarnikiei : akainakubos
:A.10. nebintor : tokoitei : ios : uramtiomue : auzeti : aratimue : tekametam : tatuz : iom : tokoitoskue
:A.11. sarnikiokue : aiuizas : kombalkores : aleites : iste : ires : ruzimuz : abulu : ubokum{{sfn|Jordan Colera|2004}}
 
:(Transcripció Jordán 2004)
 
 
* Gran inscripció de Peñalba de Villastar ([[Terol]]). Probablement un text votiu. [[Alfabet llatí]].
 
 
:ENIOROSEI
 
:VTA TIGINO TIATVNEI
 
:TRECAIAS TO LVGVEI
 
:ARAIANOM COMEIMV
 
:ENIOROSEI EQVEISVIQVE
 
:OCRIS OLOCAS TOGIAS SISTAT LVGVEI TIASO
 
:TOGIAS
 
* ;Gran inscripció de Peñalba de Villastar ([[Terol]]). Probablement un text votiu. [[Alfabet llatí]].
:(Transcripció Meid 1994)
Probablement un text votiu en [[alfabet llatí]].<br>
:ENIOROSEI<br>
:VTA TIGINO TIATVNEI<br>
:TRECAIAS TO LVGVEI<br>
:ARAIANOM COMEIMV<br>
:ENIOROSEI EQVEISVIQVE<br>
:OCRIS OLOCAS TOGIAS SISTAT LVGVEI TIASO <br>
TOGIAS{{sfn|Meid|1994}}
 
<gallery>
Linha 98 ⟶ 83:
</gallery>
 
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
 
* [[{{ref-llibre|enllaçautor=Javier de Hoz|cognom=Hoz,|nom= Javier de]]|data (=2005): «|capítol=La lengua y la escritura celtibéricas», ''|títol=Celtiberos. Tras la estela de Numancia'', pp.|pàgines= 417-426.|llengua =castellà}}
* {{ref-llibre|nom=Carlos |cognom=Jordán Cólera|data=2004|títol=Celtibérico|lloc= Saragossa|editorial=Universitat de Saragossa|pàgines =476|isbn=9788496214385|llengua = castellà}}
* Jordán, Carlos. (2004): ''Celtibérico'', Zaragoza.
* {{ref-llibre|cognom=Meid,|nom= Wolfgang. (|data=1994). ''|títol=Celtiberian Inscriptions'',|lloc= Budapest.|editorial=Archaeological Institute, Hungarian Academy of Sciences|isbn =9789638046086|col·lecció= Archaeolingua: Series minor,núm5}}
* {{ref-llibre|cognom=Untermann, |nom=Jürgen.|data (=1997): ''|títol=Monumenta Linguarum Hispanicarum.|volum= IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften'',|lloc=Wiesbaden|llengua Wiesbaden.= alemany|isbn=3882268928|pàgines =758}}
* Velaza, Javier (1999): «Balance actual de la onomástica personal celtibérica», ''Pueblos, lenguas y escrituras en la Hispania Prerromana'', pp. 663-683.
* Villar, Francisco (1995): ''Estudios de celtibérico y de toponimia prerromana'', Salamanca.
Linha 113 ⟶ 100:
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Celtiberic}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Celtibèric| ]]