VHS: diferència entre les revisions

558 octets eliminats ,  fa 4 anys
(Ampliació de l'apartat Història i creació de l'apartat Variacions a partir de la pàgina anglesa)
Les ventes inicials del VHS van ser bastant bones tot i que van retrocedir substancialment en pocs mesos. De totes formes, es va decidir llançar el producte l’any 1977 als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units,]] el que va donar-li l’impuls suficient a JVC per entrar en el mercat europeu. La característica més important del mercat de Regne Unit va ser una aliança entre JVC i Thorn, que posseïa la marca Ferguson i diverses cadenes de lloguer de televisió de carrer.  El mercat de lloguer de VCR va prosperar, motivat per l'aparició de cintes pre-gravades. VHS també es va convertir en el format d'elecció per als primers consumidors de vídeos pornogràfics. De fet, la disponibilitat de films i pel·lícules pirates en VHS va servir per augmentar la popularitat del format en aquells primers dies. A més a més, varen concretar-se aliances entre les distribuidores cinematogràfiques més importants, com ara [[Paramount Pictures|Paramount]] o [[Disney]], que varen anar llançant gradualment films en format VHS.
 
L'any 1981, VHS ja havia començat a establir una avantatge per davant de les altres companyies. Al camp [[Betamax]] hi havia [[Sony]], Sanyo, [[Toshiba]] i NEC. VHS, per contra, incloïa Akai, Ferguson, GEC Hitachi, JVC, Mitsubishi, Nordmende, Panasonic, Sharp i Telefunken. Per aquest moment, el sistema V2000 havia estat llançat i incloïa les empreses Philips, Pye, Grundig i ITT. Poc a poc, el mercat es va polaritzar cap al format VHS i fins i tot Phillips va començar a produir series de màquines VHS a principis del 1985. L’any 1988, Sony va admetre la seva derrota i va anuncià la producció d’una línia de gravadores VHS, les quals també varen demostrar una bona qualitat respecte a la competència. El VHS ocupava aleshores el 95% del mercat. El resultat fou que el format VHS va convertir-se en el format estàndard i va conviure amb aquest fet fins a la seva parcial desaparició  l’any 2005 després de la imponent arribada del DVD com a mitjà de gravació.<ref>{{Ref-web|url=https://entertainment-industry.knoji.com/the-history-of-the-vhs-movie-industry/|títol=The History Of The VHS Movie Industry|consulta=2016-12-14|editor=entertainment-industry.knoji.com}}</ref> 
 
=== Súper VHS ===
Encara que la qualitat tècnica del sistema VHS va ser millorada significativament des de la seva introducció, mai va arribar als estàndards professionals, especialment quan es necessitava d'edicions i d'efectes visuals. La qualitat tècnica va ser millorada amb el Súper VHS. Algunes noves operacions van començar a utilitzant-lo com a format de captura, que podia ser retornat a la oficina de producció, on era copiat immediatament a un format major de qualitat per a l'edició. Això va minimitzar la pèrdua de qualitat que implicava l'edició. El Súper VHS s'hauria convertit en el format més popular en l'elaboració de notícies si no fos de l'arribada d'altres formats digitals, ja que aquests tenien preus similars i oferien una major qualitat tècnica.
 
A finals dels anys 1980 i a principis dels 90 va començar a popularitzar-se el [[Laserdisc]], que va aparèixer després com un sistema de major qualitat de vídeo i àudio, però degut a factors com ara l'alt cost econòmic del disc i del seu reproductor, la impossibilitat de còpia o el límit de títols disponibles féu que no s'imposés aquest format sobre el VHS, que es podia copiar i regravar.
 
== Detalls tècnics ==
=== Mecanismes de lectura de cinta ===
 
=== Super-VHS / ADAT / SVHS-ET ===
Encara que la qualitat tècnica del sistema VHS va ser millorada significativament des de la seva introducció, mai va arribar als estàndards professionals, especialment quan es necessitava d'edicions i d'efectes visuals. Existeixen diverses versions millorades de VHS, en especial Super-VHS (S-VHS), un estàndard de vídeo analògic amb un ample de banda de vídeo millorat. S-VHS va millorar la resolució de la luminància horitzontal a 400 línies (versus 250 per a VHS / Beta i 500 per a DVD). El sistema d'àudio (tant lineal com AFM) és el mateix. S-VHS va tenir poc impacte en el mercat nacional, però va obtenir una posició dominant en el mercat de la càmera de vídeo a causa de la seva qualitat d'imatge superior. Algunes noves operacions van començar a utilitzant-lo com a format de captura, que podia ser retornat a la oficina de producció, on era copiat immediatament a un format major de qualitat per a l'edició. Això va minimitzar la pèrdua de qualitat que implicava l'edició. El Súper VHS s'hauria convertit en el format més popular en l'elaboració de notícies si no fos de l'arribada d'altres formats digitals, ja que aquests tenien preus similars i oferien una major qualitat tècnica.
 
A finals dels anys 1980 i a principis dels 90 va començar a popularitzar-se el [[Laserdisc]], que va aparèixer després com un sistema de major qualitat de vídeo i àudio, però degut a factors com ara l'alt cost econòmic del disc i del seu reproductor, la impossibilitat de còpia o el límit de títols disponibles féu que no s'imposés aquest format sobre el VHS, que es podia copiar i regravar.
El format ADAT proporciona la possibilitat de gravar múltiples pistes d'àudio digital per mitjà del S-VHS. JVC també va desenvolupar la tecnologia SVHS-ET per a les seves càmeres de vídeo Super VHS i VCR, que simplement els permet gravar senyals Super VHS en cintes VHS de menor preu, tot i que amb un lleuger desenfocament de la imatge. Gairebé totes les càmeres de vídeo Super VHS i videocasetes posteriorment tenen capacitat SVHS-ET.
 
=== VHS-C / Super VHS-C ===
41

modificacions