Objectivitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 2A02:2E02:9712:2800:8B1:3CF0:E731:A8B0. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{FR|data=gener de 2017}}
Data de la creació de aquesta definició: 10 de novembre del 2018.
L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC|0095296}}</ref>
Fet per: Guillermo Castre
Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perquè els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ja constitueixen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'altres éssers vius). D'altres van més enllà i afirmen que, fins i tot, és dubtós que existeixi quelcom fora de la ment ([[solipsisme]]), ja que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans|romà]], és un dels primers autors que va preconitzar el principi necessari d'imparcialitat, amb la seva frase famosa que descriu la [[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref>[[Ferran Soldevila i Zubiburu|Ferran Soldevila]] a la seva introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Annals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, {{ISBN|9788472259249}}</ref>
L' objectivitat es la capacitat o l' ideal de percebre cosas del món o dels essèrs vius .
 
La casualitat capacitada de aquest món .
L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perquè permet que s'apliqui el criteri de [[veritat]] de correspondència (només es pot assegurar que un enunciat és veritable segons aquest criteri si existeixen oportunitats de comprovar la seva adequació a la realitat), i en la segona perquè assegura que hi ha [[Valor (axiologia)|valors]] universals i existents, allunyant-se així del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depèn del subjecte, cadascú pot decidir què és bo en cada ocasió).
 
El [[mètode científic]] suposa que existeix una mínima objectivitat i que, per tant, les lleis usades per a descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perquè es basen en patrons naturals comprovables amb la raó. També consideren que aquestes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], en què actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal com els perceben, sense afegir-hi la seva [[opinió]], i amb un llenguatge al més neutre possible.
 
== Referències ==