|
els jans son els mes tontos dels mon
[[Fitxer:McKittrick Tar Seep North of Highway 58.jpg|thumb|Petroli]]
El '''petroli''' és una barreja complexa no homogènia d'[[hidrocarbur]]s, composts/formats per [[hidrogen]] i [[carboni]]. Els petrolis es diferencien molt entre si, poden ser des de groguencs i líquids a negres i viscosos. Aquestes diferències són degudes a les relacions entre els tipus d'hidrocarburs. És un [[recurs natural]] [[energia no renovable|no renovable]], [[primeres matèries|primera matèria]] de nombrosos [[material]]s i [[Producte (màrqueting)|productes]] i, com a [[combustible fòssil]], la principal font d'[[Energia (societat)|energia]] [[energia primària|primària]] al món.<ref name=eia>{{ref-web|url=http://www.eia.doe.gov/iea/overview.html|títol=International Energy Annual 2006|consulta=17-12-2010}}</ref>
Els components químics del petroli se separen i obtenen per [[destil·lació]] mitjançant un procés de [[refineria]]. D'ell s'extrauen diferents productes, entre altres: [[propà]] i [[butà]], [[gasolina]], [[querosè]], [[gasoli|gasoil]], [[fueloil]], [[lubricant|olis lubricants]], [[asfalt]]s, [[carbó de coc]]...
Aquesta mescla d'[[hidrocarbur]]s apareix generalment associada a grans dipòsits de [[gas natural]], en [[Jaciment geològic|jaciments]] tancats durant milers d'anys sota terra, coberts pels [[estrat]]s superiors de l'[[escorça terrestre]].
== Origen ==
[[Fitxer:Fuel_Barrels.JPG|thumb|esquerra|Bidons de petroli]]
El petroli s'origina a les conques marines poc profundes on proliferen grans quantitats de [[plàncton]]. Quan moren, el plàncton s'acumula juntament amb una gran quantitat de [[matèria orgànica]] que queda entre el fang del fons de la [[conca sedimentària]]. Si aquests organismes estan massa temps sobre el fons marí, sofriran un procés d'[[oxidació]]. També, si queden fora del contacte amb l'[[oxigen]] dissolt a l'aigua marina en quedar soterrats per un sediment inorgànic impermeable, patirà un procés diagenètic en condicions d'[[anaerobiosi]], on participa l'augment de [[pressió]] i [[temperatura]] juntament amb l'acció de [[bacteris]] anaerobis que transformen la [[matèria orgànica]] en hidrocarburs. En una primera fase, té lloc alhora la compactació i la litificació del sediment: els bacteris degraden els organismes vius amb els quals s'alimenten, i transformen els residus en una substància insoluble orgànica amb estructures cícliques que s'anomena querogen i que constitueix la primera matèria del petroli.
El petroli es produeix per la transformació dels àcids grassos del [[querogen]] que es transformen en hidrocarburs pesants i que després d'un procés de maduració es trenquen i originen hidrocarburs líquids i gasosos.
Una vegada formats els hidrocarburs a l'interior del sediment, en la seva transformació poden passar dues coses:
# Que el petroli es quedi a l'interior de la roca on es va formar, que normalment és impermeable i de textura fina. Aquestes roques s'anomenen pissarres bituminoses, i la seva explotació comercial no és gaire rendible, ja que cal realitzar processos d'excavació, trituració i destil·lació de grans quantitats de roques fins a poder obtenir petroli líquid. Es tracta de processos que requereixen una gran quantitat d'aigua i generen una gran quantitat de residus rocosos (gran impacte ecològic). Els jaciments més importants d'Espanya es troben a Puertollano (Ciudad Real)
# Migració del petroli. Si la roca ha quedat soterrada a gran profunditat, és molt possible que el petroli s'escapi cap a zones superiors fins a un altre material de major porositat i permeabilitat, per causa de la forta compactació.
El petroli no es troba en un determinat tipus de roca sinó que impregna qualsevol roca que sigui prou porosa (que tingui força forats). A més del petroli, en aquestes roques també s'hi troba [[metà]] i [[aigua]] salada, provinents del seu procés de formació.
=== Teoria abiogènica ===
Una antiga teoria sobre la formació del petroli, proposada per Nikolai Kudrselazan, deia que de fet grans quantitats de [[carboni]] existeixen de forma natural a l'interior del planeta, algunes en forma d'[[hidrocarburs]]. Els proponents d'aquesta teoria creuen que les reserves mai s'exhaureixen perquè es reomplen per la part inferior, però la veritat és que manca de suport científic i s'ha anat aparcant progressivament a mesura que ha evolucionat la comprensió dels fenòmens geològics.
Segons la teoria, els hidrocarburs serien menys densos que altres fluids aquosos, i migrarien ascendentment cap a la superfície terrestre a través de grans xarxes de fractures. Els organismes microbials [[extremofils]] serien en part la causa dels marcadors biològics trobats al petroli, però la teoria no explicava el seu rol en la formació, alteració o contaminació dels diversos dipòsits d'hidrocarburs.<ref>{{ref-publicació
|cognom= Kenney
|nom= J.
|coautors= Shnyukov, A.; Krayushkin, V.; Karpov, I.; Kutchelazan, V.; Plotnikova, I
|article= Dismissal of the claims of a biological connection for natural petroleum
|llengua= anglès
|publicació= Energia
|volum= vol. 22
|exemplar= núm. 3
|data= 2001
|pàgines= p. 26-34
}}</ref> La teoria suggereix que aquests hidrocarburs, incloent-hi el petroli i el gas metà, migraria cap a la superfície, de vegades arrossegant [[heli]], [[nitrogen]] i [[metalls pesants]], però no explica perquè un líquid com el petroli pujaria espontàniament en sentit contrari a la [[gravetat]].
Els càlculs termodinàmics<ref>{{ref-publicació
|cognom= Kenney
|nom= J.
|coautors= Kutcherov, V.; Bendeliani, N.; Alekseev, V
|article= The evolution of multicomponent systems at high pressures: VI. The thermodynamic stability of the hydrogen–carbon system: The genesis of hydrocarbons and the origin of petroleum
|url= http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/17/10976
|llengua= anglès
|publicació= Proceedings of the National Academy of Sciences of the U.S.A.
|volum= vol. 99
|data= 2002
|pàgines= p. 10976-10981
}}</ref> i els estudis experimentals confirmen que els [[alcà|n-alcans]] (hidrocarburs components del petroli) no evolucionen espontàniament del [[metà]] a les pressions típiques de les basses sedimentàries, sinó quecalen altes temperatures i pressions, que a la Terra es troben a almenys dos-cents quilòmetres de profunditat.
Tampoc no es coneix cap explotació que hagi sigut descoberta utilitzant les prediccions de la teoria abiogenètica, i a més, el 99% dels jaciments es localitzen en roques permeables descobertes gràcies a la predicció de les trampes de petroli.
=== Teoria biogènica ===
Actualment se sap que el petroli es forma molt lentament a partir de l'acumulació d'enormes quantitats de restes [[prehistòria|prehistòriques]] d'animals marins i de vegetals terrestres. Durant milions d'anys, mesclats amb sediments, davall la intensa acció de la [[compressió]] i la [[calor]] generada, es transformen en petroli i en gas. Aquest petroli i gas, per desplaçament, passa a impregnar roques més poroses i [[permeabilitat|permeable]]s i s'acumula formant una bossa de cru, que sovint se situa entre una bossa de gas i una bossa d'aigua salada. D'allí, aquest petroli i gas es poden extraure mitjançant perforació i bombar-se fins al seu emmagatzemament previ al seu [[refineria|refinament]].
Històricament, en el passat, abans de ser demostrat, s'havia denominat aquesta teoria "teoria biogènica" (el petroli prové de restes d'éssers vius), en contraposició a la teoria dita "abiogènica", segons la qual el petroli es formava de manera continuada, ràpida i espontàniament a l'interior de la Terra.
== Composició ==
El petroli està compost d'[[hidrocarbur]]s, composts d'[[hidrogen]] i [[carboni]], en la seua majoria [[hidrocarbur]]s [[parafina|parafínics]] (C<sub>n</sub>H<sub>2n+2</sub>), [[naftè]]nics (C<sub>n</sub>H<sub>2n</sub>), [[aromàtic]]s(C<sub>n</sub>H<sub>2n-6</sub>), policíclics i [[olefina|olefínics]]; que caracteritzen aquest petroli. Junt amb quantitats variables de derivats [[hidrocarbonats]] de [[sofre]] ([[sulfur d'hidrogen]], [[tiofè]], [[mercaptans]] i altres [[sulfur]]s i compostos); compostos d'[[oxigen]] ([[alcohol]]s, [[fenol]]s resines i [[àcid]]s orgànics); compostos de [[nitrogen]] ([[piridines]], [[quinoleines]], [[indole]]s, [[pirrol]]s, etc.); compostos [[metall|metàl·lics]] (porfirianes de [[vanadi]], [[níquel]], etc.) i compostos inorgànics, que inclouen sals procedents de l'aigua salada, argiles, sorres i compostos similars. No hi ha pràcticament olefines ni compostos no saturats (amb només enllaços simples).
La composició elemental del petroli brut o cru és sempre única per a cada jaciment, però varia entre límits molt estrets, ja que al final la major part de tots els diferents petrolis són hidrocarburs que tenen una relació entre carboni i oxigen pràcticament constant. Tenen entre un 83% i un 87% de [[carboni]], un 11%-15% d'[[hidrogen]], un 0,1%-6,0% de [[sofre]], un 0,1%-1,5% de [[nitrogen]] i un 0,3%-1,2% d'[[oxigen]].<ref>{{ref-llibre|editor=Speight, James G; Ancheyta, Jorge|títol= Hydroprocessing of Heavy Oils and Residua|any= 2007|editorial= CRC Press| isbn = 0-8493-7419-7 |pàgines=543}}</ref>
També pot contenir quantitats variables de gas dissolt i aigua en [[Suspensió (mescla) |suspensió]] o en [[emulsió]]. Els seus components útils s'obtenen per [[destil·lació]] en les [[refineria|refineries]] de petroli. Els components no desitjats: [[sofre]], [[oxigen]], [[nitrogen]], [[metall]]s, [[aigua]], [[Sal (química)|sals]], etc. s'eliminen mitjançant processos fisicoquímics.
== Petroli brut o cru ==
El petroli brut, dit també, per [[castellanismes|castellanisme]], petroli cru, és el '''petroli''' tal com s'extreu, abans de passar per qualsevol tipus de procés. Està compost d'una barreja d'[[hidrocarbur parafínic|hidrocarburs parafínics]], [[hidrocarbur naftènic|naftènics]] i [[hidrocarbur aromàtic|aromàtics]] que s'extreu de [[Jaciment geològic |jaciments]] naturals de [[terra]] o [[mar]]. La seva composició varia a cada jaciment, i segons a quin, pot contenir també altres substàncies en petites quantitats, com compostos [[oxigen]]ats, compostos de [[sofre]] o [[metall]]s.<ref name=tarragona>[http://www10.gencat.net/int_pseqta/AppJava/CA/laIndustria/opc3/producte.jsp?onu=1267 Petroli cru] Fitxa de producte per a higiene i riscos laborals. Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona PLASEQTA.[[Generalitat de Catalunya]] {{ca}}</ref> El petroli cru té un elevat [[poder calorífic]], d'uns 43 mega[[joule]]s per a cada [[quilo]]gram, alguns dels elements que el componen, com per exemple la gasolina, el tenen més alt, i d'altres el tenen més baix.
El cru de petroli no s'utilitza directament. Serveix de primera matèria per a processos de refinatge per etapes, a cada una de les quals hom obté diversos productes, com [[gasolina]], [[gasoil]], [[fueloil]], [[oli]]s [[lubricant]]s, [[cera|ceres]], [[asfalt]]s, [[coc de petroli]], etc. En algunes etapes se n'obtenen primeres matèries usades a la indústria petroquímica per a la fabricació de nombrosos tipus de plàstic, com per exemple el [[polietilè]], el [[polipropilè]], el [[poliestirè]] o el [[PVC]].<ref name=tarragona/>
=== Tipus de petroli bruts ===
Es distingeix entre el [[petroli cru lleuger]], el [[petroli cru pesat]] i l'extra pesat. El primer té un baix contingut en ceres, cosa que fa que la seva densitat i viscositat siguin menys elevades que en altres tipus, cosa que fa que siguin més fàcils de transportar i bombar.
Un altre tipus pel que fa a la seva composició és el ''[[petroli cru dolç]]'', que pot ser lleuger o pesat i es caracteritza per tenir un baix (considerem que és baix si és menor del 0,5%) contingut en [[sofre]]. Els que tenen més sofre es diuen ''agres''.
== Extracció ==
{{article principal|Extracció del petroli}}
[[Fitxer:Gulf_Offshore_Platform.jpg|thumb|Plataforma petroliera]]
[[Fitxer:Oil_well3419.jpg|thumb|Pou de petroli]]
S'extreu mitjançant la [[Extracció del petroli|perforació]] d'un [[pou]] sobre el [[Jaciment geològic|jaciment]]. Si la pressió de la bossa de gas és prou, forçarà l'eixida natural del petroli a través del pou que es connecta mitjançant una xarxa d'[[oleoducte]]s cap al seu emmagatzemament, el seu transport mitjançant [[petrolier|vaixells petroliers]] i el seu [[refineria|refinament]]. Durant la vida del jaciment, la pressió descendirà i serà necessari usar altres tècniques per a l'extracció del petroli. Aquestes tècniques inclouen l'extracció mitjançant bombes, la injecció d'aigua o la injecció de gas, entre altres.
== Història del petroli ==
Des de l'antiguitat el petroli apareixia de forma natural en certes regions terrestres com són els països d'[[Orient Mitjà]].
Fa 6.000 anys els [[Asíria|asiris]] i [[Babilònia|babilonis]] l'usaven per a apegar rajoles i pedres; els [[antic Egipte|egipcis]], per a greixar pells; i les tribus precolombines de [[Mèxic]] van pintar escultures amb ell.
En [[1859]] Edwin L. Drake va perforar el primer [[pou de petroli]], prop de [[Titusville]], en [[Pennsilvània]], quedant-se aquesta com la data del "descobriment" del petroli.
El [[14 de setembre]] de [[1960]] a [[Bagdad]] ([[Iraq]]) es constitueix la [[OPEP]].
=== A Catalunya ===
A Catalunya es té constància per primera vegada del comerç amb petroli el 1849 al [[Port de Barcelona]], on van entrar "22 lliures de petroli per un valor de 176 rals".<ref>{{ref-llibre|cognom=Magriñà|nom=Anna-Priscila|títol=Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes |pàgines=27-30 |lloc=Barcelona|editorial=Angle|any=2012|isbn=9788415695042|edició=1a ed.}}</ref> La primera explotació dins del territori català fou la de la [[Mina de Riutort]], al municipi de [[Guardiola de Berguedà]], que va estar activa entre 1906 i 1916. Es van fer projectes similars a municipis com [[Sant Joan de les Abadesses]] o [[Puig-Reig]].
== Situació actual ==
[[Fitxer:Paysexportateursdepetrole.png|thumb|left|Països exportadors de petroli]]
Els principals productors de petroli són l'[[Aràbia Saudita]], [[Iraq]], [[Kuwait]], [[Veneçuela]], [[Mèxic]], [[Rússia]], els [[Estats Units]], el [[Canadà]] i el [[Regne Unit]], entre d'altres.
La combustió dels seus derivats produeix productes residuals: partícules, [[diòxid de carboni|CO<sub>2</sub>]], SO<sub>x</sub> (òxids de sofre), NO<sub>x</sub> (òxids nitrosos), etc. Els vessaments de petroli suposen una forta amenaça al [[medi ambient]] [[mar|marí]].
A causa de la importància fonamental per a la indústria manufacturera i el [[transport]], l'increment del preu del petroli pot ser responsable de grans variacions en les economies locals i provoca un fort impacte en l'economia global.
Com a substàncies alternatives als combustibles derivats del petroli hem de citar el "[[petroli blau]]"; el [[biodièsel]], un [[agrocombustible]] amb característiques comparables al dièsel que s'extrau principalment de les llavors oleaginoses; o el [[etanol|bioetanol]], alcohol procedent de restes vegetals, que es pot utilitzar mesclant-lo amb altres combustibles o per a la fabricació d'[[èter]]s. També es pot obtenir un combustible líquid semblant al petroli a partir del carbó.
=== A Espanya ===
En [[2014]], a [[Espanya]], diverses companyies privades han obtingut del Ministeri d'Indústria 139 permisos concedits o en tramitació per a prospectar i explotar reserves d'[[hidrocarbur]]s (petroli i gas natural, que solen trobar-se junts). La majoria afecten zones costaneres de les [[illes Canàries]] i els [[Països Catalans]]. Aquestes empreses, com Repsol o Cairn Energy, estan unides a l'[[Associació Espanyola de Companyies d'Exploració i Producció d'Hidrocarburs]] (ACIEP). El seu president afirma que des de [[1970]] no s'havien interessat tant per aquests petits jaciments de petroli.<ref name=theknos>''Explotacions de petroli a les zones costaneres'', de Joaquim Elcacho, publicat a ''Theknos'', número 185, juliol-agost de 2014, pàgs. 28 i 29. {{ca}}</ref>
El dia [[7 de juny]] de [[2014]] va haver-hi una sèrie de manifestacions contra les prospeccions a deu ciutats de Madrid, Canàries, País Valencià, Catalunya i Balears. Diverses entitats, entre les quals es troben els governs de les illes Canàries i Balears, argumenten que les explotacions només beneficiaríen l'economia de les empreses promotores, perjudicant la dels seus ciutadans, a més dels riscos i danys efectius sobre les persones i el medi ambient en general.<ref name=theknos/>
A Canàries, [[Repsol]] realitza actualment sondejos a 55 k[[metre|m]] de [[Lanzarote]], 50 km de [[Fuerteventura]] i 11 km una àrea marina en vies de ser declarada zona protegida pel programa ''Life+Indemares'' de la [[Unió Europea]].<ref name=theknos/>
===Als Països Catalans===
Als [[Països Catalans]], tot i no ésser una de les àrees productores més importants, hi ha diferents àrees d'extracció de petroli, especialment a la [[Mar Catalana]].<ref>[http://paper.avui.cat/economia/detail.php?id=161923 El petroli català], Avui.</ref> Tanmateix, es considera que també hi ha jaciments continentals situats a la [[Catalunya Central]].<ref>[http://www.naciodigital.cat/noticia/47311/busquen/jaciments/petroli/gas/catalunya/central Busquen jaciments de petroli i gas a la Catalunya Central], Nació Digital.</ref> A Catalunya hi va haver una plataforma petroliera, la Casablanca, a la costa de Tarragona.<ref name=theknos/>
A les illes Balears el govern mateix s'oposa als sondejos i prospeccions. També s'hi ha constituït la plataforma unitària [[Aliança Mar Blava]], que inclou més de cent entitats i institucios que s'oposen activament als projectes de prospeccions en aigües de les illes.<ref name=theknos/>
En [[2008]] el govern estatal va concedir a empresa [[Cairn Energy]], a través de la filial [[Capricorn Spain Limited]], les concessions de reserva d'una gran zona del [[golf de València]], tot i que encara no han aconseguit els permisos que calen per a iniciar les prospeccions. En desembre de [[2013]] va sortir a exposició pública un projecte que ha iniciat els tràmits per a demanar poder realitzar prospeccions al golf de valència, en una àrea situada a uns 50 km del port de València, uns 50 km d'Eïvissa i 28 km de les [[illes Columbretes]], que són [[reserva natural]] del País Valencià.<ref name=theknos/>
== Reserves ==
Si l'extracció continua al mateix ritme que en el [[2002]], llevat que es trobaren nous jaciments, les reserves mundials durarien aproximadament 42 anys. Es calcula que queden uns 143.000 milions de tones (1,05 bilions de barrils) o sigui que s'ha d'estalviar més petroli perquè moltes coses del món van amb petroli.
{| cellpadding="10" cellspacing="2" border="1" style="text-align: left; font-family: helvetica,arial,sans-serif; width: 80%;"
|-----
| valign="top" colspan="3" | <span style="font-weight: bold;">Reserves de Petroli en el món<ref>{{format ref}} http://www.sindominio.net/singuerra/reserves_petroli.html</ref></span><br />
| valign="top" style="text-align: center;" | Distribució i anys de reserva (2001)<br />
|-----
| valign="top" style="text-align: center;" | Regió<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | Producció<ref>Producció en milers de milions de barrils any 2001</ref><br />
| valign="top" style="text-align: center;" | Percentatge <br />
| valign="top" style="text-align: center;" | Reserva en anys<br />
|-----
| valign="top" | [[Europa]]<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 18,7<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 1,8%<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 7-8<br />
|-----
| valign="top" | [[Àsia]]-Pacífic<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 43,8<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 4,2%<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 15,5<br />
|-----
| valign="top" | [[Amèrica del Nord]]<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 63,9<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 6,1%<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 13,5<br />
|-----
| valign="top" | Ex-[[Unió Soviètica]]<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 65,4<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 6,2%<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 21<br />
|-----
| valign="top" | [[Àfrica]]<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 75,7<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 7,3%<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 27,5<br />
|-----
| valign="top" | [[Amèrica del Sud]]/[[Amèrica Central|Central]]<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 96<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 9,1%<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 39<br />
|-----
| valign="top" | [[Orient Mitjà]]<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 685,6<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 65,3%<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 87<br />
|-----
| valign="top" style="text-align: left;" | Total<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 1050<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 100%<br />
| valign="top" style="text-align: center;" | 43,5<br />
|}
== Vegeu també ==
* [[Tona equivalent de petroli]]
* [[Petroli Brent]]
* [[Gas Natural]]
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.etseq.urv.es/assignatures/pge/apuntes/ICAEN_Energie/energia_icaen.pdf L'Energia] [[Generalitat de Catalunya]]: Departament d'Ensenyament i [[ICAEN]]. Edicions i Serveis Escolars Domènech SA, [[1999]] {{ca}}
* [http://www.mnactec.cat/~factoria/cat/index.html L'energia dels fòssils] [[Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya]] [[2008]] {{ca}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|petroli}}
[[Categoria:Petroli| ]]
| 