Obre el menú principal

Canvis

28.585 bytes afegits, fa 8 mesos
m
Revertides les edicions de 185.90.210.24. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
{{Infotaula de polític
justinia ES FALS NO VA EXISTIR
| a <!-- Per a mostrar la plantilla en femení, si no és el cas esborreu-la -->
| tipus_infotaula = sant
| icona_esquerra =
| nom = sant Justinià I
| nom_original = {{mida|1=Φλάβιος Πέτρος Σαββάτιος Ιουστινιανός (grec)<br>Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus (llatí)}}
| nom_naixement =
| data_naixement = ca. [[482]]
| lloc_naixement = [[Tauresium]], prop de [[Justiniana Prima]]<br>(avui Taor, República de Macedònia)
| data_defuncio = [[13 de novembre|13]] o [[14 de novembre]] del [[565]]
| lloc_defuncio = [[Constantinoble]]
| causa_defuncio =
| sepultura = Església dels Sants Apòstols (desapareguda)
| nacionalitat =
| imatge = Justinian mosaik ravenna.jpg
| peu = Mosaic amb Justinià i el seu seguici ([[Sant Vidal de Ravenna]])
| conjuge = [[Teodora (esposa de Justinià I)|Teodora]]
| pares =
| fills =
| prefix_honorific =
| alies =
| partit_politic =
| ocupacio =
| alma_mater =
| religio =
| residencia =
| signatura =
| mida_signatura = <!-- ample de signatura, si es vol diferent de 125px -->
| notes =
<!-- Per compatibilitat amb "Infotaula Monarca", -->
| etiqueta_dinastia = Dinastia
| dinastia = [[Dinastia Justinianea|Justinisnea]]
| titol_personal =
| carrec = [[Llista d'emperadors bizantins|Emperador bizantí]]
| escut_carrec =
| inici = [[527]]
| final = [[565]]
| predecessor = [[Justí I]]
| successor = [[Justí II]]
| junt_a =
| nominat =
| designat =
| oponents =
 
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta = Veneració
| k_nom =
| l_etiqueta =
| l_nom =
| carrec2 = [[Església Ortodoxa|Sant de l'Església Ortodoxa]]
| inici2 = [[14 de novembre]] ([[calendari julià]]) o
| final2 = [[27 de novembre]] ([[calendari gregorià]])
| predecessor2 =
| successor2 =
| junt_a2 =
| nominat2 =
| designat2 =
| oponents2 =
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| carrec3 = [[Luteranisme|Sant de l'Església Luterana]]
| inici3 = [[14 de novembre|14 de]]
| final3 = [[14 de novembre|novembre]]
| predecessor3 =
| successor3 =
| junt_a3 =
| nominat3 =
| designat3 =
| oponents3 =
}}
'''Justinià I el Gran''' (en [[llatí]]: '''''{{lang|grc|Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus}}'''''; en [[Grec antic|grec]]: {{lang|grc|Ιουστινιανός}}) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'[[Imperi Bizantí]] des de l'any [[527]] fins al [[565]]. Va ser el segon membre de la [[Dinastia Justinianea]] tot succeint el seu oncle [[Justí I]].
 
El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de renovació de l'Imperi Romà.<ref>J. F. Haldon: ''Byzantium in the seventh century'' (Cambridge, 2003), 17-19.</ref> Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà Occidental, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el ''Corpus Iuris Civilis'', que és encara la base de dret civil en molts estats moderns.
 
== Biografia ==
[[Fitxer:Meister von San Vitale in Ravenna 004.jpg|250px|left|thumb|Justinià I el Gran representat en un mosaic de [[Sant Vidal de Ravenna]].]]
Justinià va néixer en el si d'una família camperola de parla llatina en un petit poble anomenat [[Tauresium]], prop de [[Justiniana Prima]], cap a l'any 482.<ref>M. Meier, ''Justinian'', 29: "el 481 o el 482"; Moorhead (1994), p. 17: "al voltant del 482"; Maas (2005), p. 5: "cap a l'any 483".</ref> La seva mare va ser Vigilantia, la germana del general més apreciat per [[Justí I]], que era de la guàrdia imperial. Justí adoptà Justinià, el va acollir a [[Constantinoble]], i li donà una bona educació en jurisprudència, teologia i història. Se sap que Justinià serví una temporada en la guàrdia imperial però els detalls dels inicis de la seva carrera són desconeguts.<ref name="Robert">Robert Browning. "Justinian I" en el ''Dictionary of the Middle Ages'', volum VII (1986).</ref>
 
Quan l'emperador [[Anastasi I de Bizanci]] va morir el [[518]], Justí va ser proclamat emperador, amb l'ajuda ja significativa de Justinià.<ref name="Robert"/> Durant el regnat del nou emperador (518-527), Justinià va ser el seu confident; a finals del regnat, quan Justí va començar a sentir-se vell, Justinià va assumir importants responsabilitats en el govern. Justinià va ser nomenat cònsol el [[521]], i posteriorment comandant de l'exèrcit de l'est.<ref>Probablement va ser més un càrrec titular ja que no hi ha evidència d'alguna activitat militar de Justinià, segons Lee (A. D. Lee: "The Empire at War", a Michael Maas (ed.) ''The Cambridge Companion to the Age of Justinian'' (Cambridge 2005), p. 113-133).</ref> Ell ja actuava com a regent virtual abans que Justí el nomenés emperador soci l'[[1 d'abril]] del 527. Quatre mesos després moria Justí, l'1 d'agost, i Justinià assumiria el control del govern ja formalment.
 
A causa dels seus hàbits de treball, un treballador incansable, se'l coneixia com a l'"Emperador que mai no dorm". Sembla que era de caràcter cordial i gens distant.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Història Secreta |capítol=cap.13}}</ref> S'envoltava d'homes i dones de gran talent, "homes nous", seleccionats no basant-se en l'origen aristocràtic, sinó d'acord amb els mèrits.
 
Cap al [[525]] es va casar amb [[Teodora (segle VI)|Teodora]], que era una cortesana d'uns 20 anys. Anys enrere no ho hauria pogut fer per llei, però l'emperador Justí I va aprovar una llei que permetia el matrimoni de consanguinis de diferents classes socials.{{sfn|M. Meier|2004|p=57}} Teodora es convertiria en una persona molt influent en la política de l'imperi, i els emperadors posteriors seguirien el precedent de Justinià i es casarien amb dones de fora de la classe aristocràtica. El matrimoni inicialment va provocar un fort escàndol, però Teodora demostraria ser molt intel·ligent i llesta, amb molt bon criteri i la seguidora més fervent de Justinià.
 
El [[13 de novembre]] del [[565]] Justinià va morir i, com que no havia tingut fills, va nomenar successor august al seu nebot [[Justí II]] i com a segon en la successió, amb el títol de cèsar, al general [[Justí (general)|Justí]].{{sfn|Evans|2000|p=264}}
 
== Obra política i cultural ==
[[Fitxer:Justinian Multiple Solidi.jpg|thumb|esquerra|Moneda (Multiple Solidi) de l'emperador Justinià]]
La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l'[[Imperi Romà]] amb una base ideològica vertebradora [[cristiana]]. A l'Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per [[Belisari]], [[Narsès]] i [[Joan Troglita]], [[Guerra dels vàndals|conquerí]] la [[Numídia]], [[Còrsega]], [[Sardenya]] i les [[Dominació bizantina de les Illes Balears|Balears]] als [[vàndals]] ([[533]]-[[534]]{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1934|p=23}}) i la [[Spania|regió del sud-est]] de [[Conquesta bizantina d'Hispània|la península Ibèrica]] als [[visigots]] ([[552]]).{{sfn|Pérez Martín|2004|p=38}}
 
[[Guerra gòtica d'Itàlia|Dominà tota Itàlia]], inclosa [[Sicília]], i prengué als [[ostrogots]] [[Setge de Roma (537-538)|Roma]] i llur capital, [[Setge de Ravenna|Ravenna]].{{sfn|Stewart Evans|2005|p=76}} Contingué per la força els [[eslaus]] i els [[huns]], i estengué el regne, per tota la [[Tràcia]] i la [[Il·líria]], fins al [[Danubi]]. El [[562]] Justinià hagué de signar un compromís amb [[Cosroes I]], el qual, aprofitant les lluites a Occident, havia envaït [[Antioquia de l'Orontes]], trencant així l'acord de pau perpètua, i va haver de pagar tribut als [[perses]].
Justinià també destacà per la seva obra jurídica, que constituí la base del [[dret romà]] i que marcà tota la legislació [[medieval]] i fins als temps moderns: el [[Codi Justinià|Codi]], el [[Digesta|Digest o Pandectes]], les Institucions i les [[novellae|Novel·les]]; la compilació de totes aquestes obres o reculls és coneguda amb el nom de ''[[Corpus Iuris Civilis]]''.
 
En el camp de l'art cal destacar sobretot les construccions i decoracions amb mosaics fetes a la capital bizantina, especialment [[Santa Sofia (Istambul)|Santa Sofia]], que va reconstruir, ja que s'havia cremat durant els [[disturbis de Nika]] i les esglésies de [[Basílica de Sant Vidal de Ravenna|Sant Vidal]] i [[Basílica de Sant Apol·linar in Classe|Sant Apol·linar in Classe]], a [[Ravenna]]. També durant el seu regnat es van fer treballs al gran palau imperial i se li va dedicar una columna amb una estàtua eqüestre que el representava amb vestimenta de guerrer.{{sfn|Michael Maas|2005|p=60–86}}
 
Justinià es va preocupar de fortificar les ciutats frontereres de l'imperi des d'Àfrica fins a l'Orient i va assegurar el subministrament d'aigua a la capital amb la construcció de [[Cisterna de Yerebatan|cisternes]] subterrànies en forma de basílica. A la ciutat fronterera de [[Dara]], va fer construir un [[Presa d'aigua|mur de contenció]] en forma arquejada amb la finalitat de salvar els ciutadans en cas de desbordament del riu que per allí passa.<ref>[[Procopi (historiador)|Procopi]], ''De Aedificiis'' II.3</ref> A [[Regió de Bitínia|Bitínia]] es va construir un llarg pont sobre el riu [[Sakarya|Sangarius]] per assegurar un millor desplaçament de les tropes. Encara més, Justinià va restaurar ciutats que havien quedat malmeses pel terratrèmol de l'any [[551]] o per les guerres{{sfn|Michael Maas|2005|p=99–100}} i en va crear una de nova a prop del seu lloc de naixement la qual va anomenar ''Justiniana Prima'', que s'esperava substituiria [[Tessalònica]] com a centre polític i religiós a Illyricum.{{sfn|Evans|2002|p=227}}
 
== Política religiosa ==
En el camp religiós, seguí una línia neocalcedoniana, intentant l'entesa entre [[Concili de Calcedònia|calcedonians]] i [[monofisites]]. Amb un edicte de [[543]]-[[544]] condemnà els Tres Capítols, condemna que aconseguí de fer ratificar pel [[Concili II de Constantinoble]] ([[533]]; cinquè ecumènic), que el papa [[Vigili I]], emmenat i empresonat a Constantinoble, acabà per acceptar. El [[529]] l'emperador havia tancat l'escola d'[[Atenes]], que considerava un focus de [[paganisme]].
 
[[Fitxer:Diptych_Barberini_Louvre_OA3850.JPG|thumb|left|upright=0.8|[[Ivori Barberini]] que representa l’emperador Justinià triomfant, probablement al voltant de [[540]]-[[550]], [[Museu del Louvre]]]]
Justinià creia que la religió ortodoxa del seu imperi es veia amenaçada pels diversos corrents religiosos amb els quals compartia temps i espai, especialment pels [[monofisisme|heretges monofisites]], que tenien molts seguidors a les províncies orientals de [[Síria]] i [[Egipte]]. La doctrina monofisita havia estat condemnada com a [[heretgia]] al [[Concili de Calcedònia]] del [[451]], i les polítiques de tolerància davant el monofisisme de [[Zenó (emperador)|Zenó]] i d'[[Anastasi I de Bizanci]] havien estat una font de tensió en les relacions amb els bisbes de [[Roma]]. L'emperador va invertir aquesta tendència i es confirma en la doctrina de Calcedònia, condemnant obertament els monofisites. Justinià va continuar amb aquesta política, va intentar imposar la unitat religiosa als seus súbdits forçant-los a acceptar compromisos doctrinals que atraguessin a totes les parts, una política que es demostrà poc reeixida, ja que no la complí ningú.
 
L'emperadriu [[Teodora (esposa de Justinià I)|Teodora]] simpatitzava amb el monofisites, i es diu que això fou una font constant d'intrigues a la cort de [[Constantinoble]] en els seus primers anys. Durant tot el seu regnat Justinià, que tenia un interès genuí en les matèries de [[teologia]], fou autor d'un petit nombre de tractats teològics.<ref>Els tractats escrits per Justinià es poden trobar a la [[Patrologia Graeca]] publicada per [[Jacques Paul Migne|Migne]], volum 86.</ref>
 
=== Persecució de pagans i heretges ===
La política religiosa de Justinià reflectia la convicció imperial basada en la idea que la unitat de l'Imperi pressuposava necessàriament la unitat de la fe; i això comportava indubtablement que aquesta fe tan sols podia ser l'[[Església Ortodoxa|ortodoxa]]. Aquells que professessin una fe diferent, sofririen directament el procés iniciat en la legislació imperial, que des de [[Constanci II]] continuava fins aquells moments amb vigor. El [[Corpus Juris Civilis|Còdex]] recollia dues lleis<ref>''Codex'', I., XI. 9 i 10</ref> que decretaven la destrucció total del [[paganisme]], fins i tot a la vida civil, i les seves disposicions serien aplicades amb virulència. Les fonts contemporànies ([[Joan Malales]], [[Teòfanes el Confessor|Teòfanes]] i Joan d'Efes) deixen constància de grans persecucions contra els no cristians, fins i tot contra gent de les altes esferes.
 
Tal vegada el fet més lamentable va succeir al [[529]] quan l'[[Acadèmia|Acadèmia Platònica]] d'[[Atenes]], fundada al ca. [[387]] aC per [[Plató]], va passar a mans de l'Estat per ordre de Justinià, aconseguint així l'extinció real d'aquesta escola de pensament hel·lenista. El paganisme fou activament reprimit. Tan sols a [[Àsia Menor]], Joan d'Efes afirmava haver convertit 70.000 pagans.<ref>F. Nau, ''Revue de l'orient chretien'', II., 1897, 482</ref> També a altres pobles se'ls imposà el cristianisme, com ara: els [[hèruls]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=II.14}}</ref><ref>[[Evagri d'Epifania]], ''Història eclesiàstica'', IV. 20</ref> els [[huns]] de les vores del [[Riu Don]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=IV.4}}</ref><ref>[[Evagri d'Epifania]], ''Història eclesiàstica'', IV. 23</ref> els [[abasigis]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=IV.3}}</ref><ref>[[Evagri d'Epifania]], ''Història eclesiàstica'', IV. 22</ref> i els [[tzani]] del [[Caucas]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Persicum |capítol=I.15}}</ref>
 
El culte d'[[Ammon]] a [[Awdjila]] al desert de [[Líbia]], fou prohibit,<ref>[[Procopi (historiador)|Procopi]], ''De Aedificiis'', VI. 2</ref> d'igual manera que les restes del culte a [[Isis]] a l'illa de Philae, a la primera cataracta del Nil.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Persicum |capítol=I.19}}</ref> El prevere Julià<ref>Dictionary of Canadian Biography, volum III, p. 482</ref> i el bisbe Longí dirigiren una missió cap a la terra dels [[nabateus]],<ref>Joan d'Efes, ''Història Eclesiàstica'', IV. 5 i seg.</ref> i Justinià tractà de reforçar el cristianisme al [[Iemen]], enviant-hi a un eclesiàstic egipci.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Persicum |capítol=I.20}}</ref>
 
També els [[jueus]] sofriren aquestes mesures; varen veure restringits els seus drets civils,<ref name="Cod">''Codex'', I., v. 12</ref> foren amenaçats els seus privilegis religiosos,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Història Secreta |capítol=cap.28}}</ref> l'emperador interferí en els assumptes interns de les [[sinagoga|sinagogues]]<ref>''Novellae'', CXLVI., 8 feb. 553</ref> i fou prohibit l'ús de l'[[hebreu]] en el culte diví. A aquells que s'oposessin a aquestes mesures se'ls amenaçava amb càstigs físics, l'exili o la pèrdua de les seves propietats. Els jueus de Borium, a prop de la [[Golf de Sidra|Gran Sirte]] (que ara és el Golf de Sidra a [[Tunísia]]), que havien oposat resistència a [[Belisari]] durant la campanya contra els [[vàndals]], es varen veure forçats a convertir-se al cristianisme i la seva sinagoga esdevingué una església.
 
Els [[samaritans]] donaren molts problemes a Justinià, ja que resultaren més refractaris davant la imposició del cristianisme i se sublevaren diversos cops. L'emperador s'hi enfrontà amb una sèrie de rigorosos edictes, però no va poder evitar que a finals del seu regnat es produïssin hostilitats contra els cristians a [[Samària]]. La política de Justinià també condemnava els [[maniqueisme|maniqueus]] a una dura persecució, se'ls amenaçava amb l'exili o la pena de mort.<ref name="Cod"/> Una vegada, a [[Constantinoble]], un nombre no precisament petit de maniqueus fou executat en presència de l'emperador, a alguns els ofegaren i d'altres foren cremats.<ref>F. Nau, ''Revue de l'orient'', II., 1897, p. 481</ref>
 
==Economia i administració==
Igual que en èpoques passades la riquesa de l'imperi residia principalment en l'agricultura, però en l'època de Justinià va tenir un especial desenvolupament el comerç a llarga distància, per exemple s'intercanviava mineral d'[[estany (element)|estany]] de [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]] per blat del territori imperial{{sfn|Michael Maas|2005|p=35}} o s'importava [[seda]] de l'Índia que després es processava en factories autòctones.{{sfn|Peter Brown|1971|p=157–158}}
Per tal de facilitar les transaccions comercials, Justinià va establir relacions d'amistat amb els [[Regne d'Aksum|abisinis]], que feien de mediadors en el transport de la seda. A començaments de l'any 550 dos monjos van reeixir en portar amb vida capolls del cuc de la seda des de la Xina i així aquest va esdevenir un producte autòcton.{{sfn|Norwich|1988|p=266}}
 
L'or i la plata s'extreien dels Balcans, Anatòlia, Armènia, Xipre, Egipte i Núbia.
 
A començaments del regnat de Justinià a la tresoreria imperial hi havia més de 28.800.000 de [[sòlid (moneda)|sòlids]] (400.000 lliures d'or) herència del que havien recaptat [[Anastasi I de Bizanci|Anastasi I]] i [[Justí I]]. Durant el regnat de Justinià es van prendre mesures contra la corrupció i la recaptació procedent de les províncies es va fer més eficient. Es va donar major poder administratiu als governants de les prefectures i les províncies, mentre que es reduïa el poder dels vicariats de les diòcesis, de les quals algunes es van abolir. La tendència general va anar cap a una simplificació de la infraestructura administrativa.{{sfn|J. F. Haldon|2005|p= 50}}La professionalització de la recaptació de taxes va afeblir l'autonomia de les ciutats bizantines.{{sfn|Peter Brown|1971|p=157}}
 
Finalment l'economia es va veure resentida per la fam i l'epidèmia.{{sfn|Moorhead|1994|p=100–101}}
 
==Els desastres naturals==
Les cròniques narren que el regnat de Justinià va coincidir amb una època de desastres naturals: En la dècada del 530 es van veure fums nocius a l'atmosfera, el sol no escalfava gaire, tot plegat va portar una sèrie de males collites i una fam entre la població com mai abans s'havia vist.
 
La causa d'aquests desastres encara no s'ha precisat i ha estat objecte d'estudi durant dècades. En la llista de possibles motius està l'explosió de diversos volcans: el [[Rabaul]] (a [[Papua Nova Guinea]] ), l'[[Llac Ilopango|Ilopango]] (a [[El Salvador]]) i el [[Krakatau]] (a Indonèsia);<ref>{{ref-publicació|cognom=Larsen|nom=L. B.|cognom2= Vinther|nom2= B. M.|cognom3= Briffa|nom3= K. R.|cognom4=Melvin|nom4= T. M.|cognom5= Clausen|nom5= H. B.|cognom6=Jones|nom6= P. D.|cognom7= Siggaard-Andersen|nom7= M.-L.|cognom8=Hammer|nom8= C. U.|cognom9=i altres|títol=New ice core evidence for a volcanic cause of the A.D. 536 dust veil|data=2008|publicació= Geophys. Res. Lett.|volum= 35 (4)|doi=10.1029/2007GL032450}}</ref> o potser una col·lisió de [[meteor (astronomia)|meteors]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Than|nom= Ker (3 January 2009)|data=2009|publicació= New Scientist|volum= 201|exemplar= 2689|pàgines= 9|doi=10.1016/S0262-4079(09)60069-5}}</ref>
 
Uns anys després, el [[542]], va haver una epidèmia de [[pesta|pesta bubònica]] que va afectar a gairebé [[La Pesta de Justinià|tot el món]] i va matar desenes de milions de persones. Com a emperador, Justinià i els membres de la cort no es van veure afectats per la fam, però no van escapar a la malaltia, el mateix emperador la va patir i la va superar.<ref>[[Procopi (historiador)|Procopi]],''Història Secreta'', 23.20 i seg.</ref>
 
El juliol del [[551]], l'Est de la Mediterrània es va veure afectat per un terratrèmol davant la costa de [[Terratrèmol de Beirut 551|Beirut]] que va acabar en un [[tsunami]] que va implicar la mort d'uns 30.000 ciutadans entre Antioquia i Alexandria.<ref>{{ref-publicació|cognom=Sbeinati|nom= M.R.|cognom2=Darawcheh|nom2= R.|cognom3=Mouty|nom3= M|títol=The historical earthquakes of Syria: an analysis of large and moderate earthquakes from 1365 B.C. to 1900 A.D.|data=2005|publicació=Annals of Geophysics|volum= 48 (3)|pàgines=347–435}}</ref>
 
 
== Genealogia ==
* Un pastor got
** [[Justí I]] Flavi Anici (450-527, emperador 518-527)
** Biglenza, llatinitzat Vigilància (Vigilantia), casada amb Istocos llatinitzat Sabati (''Sabatius'')
*** '''Justinià I''' Flavi Anici (483-565, emperador 527-565, adoptat per Justí I el 520), casat amb Teodora, no va deixar fills legítims.
*** Vigilància, casada amb Dulcíssim
**** [[Justí II]] Flavi Anici, conegut com a Trax (Thrax), emperador el 565; mort el 578, casat amb Sofia, néta de l'emperadriu Teodora
***** Just (mort jove)
***** Aràbia (1) casada amb Biduri, o Baduari o Baduari (2)
**** Biduri, o Baduari o Baduari (2), curopalata, casat amb Aràbia (1)
**** Marcel
**** Praejecta, casada amb el patrici Areobinde, i després amb Joan, nebot de l'emperador Anastasi.
*** Un fill de nom desconegut
**** Baraides
**** Just
**** [[Germà (nebot de Justinià)|Germà]], Patrici i gran general, mort el 541; casat amb Pessara i després amb Matasunta filla d'Eutaric reis dels ostrogots i de la reina Amalasunta I
***** [[Justí (general)|Justí]], cònsol, executat per Justi II entre 568 i 572
***** [[Justinià (general)|Justinià]], gran general
***** Justina, esposa de Joan (nebot de Vitalià)
***** Germà Pòstum
 
== Referències==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Alain Ducellier|títol=Bisanzio (IV-XV secolo)|lloc= Milà|llengua=italià|editorial= San Paolo|any=2005}}
* {{ref-llibre|cognom=Aleksandr Kajdan|títol=Bisanzio e la sua civiltà|lloc= Bari|llengua=italià|editorial=Laterza|any=2004}}
* {{ref-llibre|cognom=Cameron Averil|títol=The Cambridge Ancient History, volum 14|lloc=Cambridge|llengua=anglès|any=2002}}
* {{ref-llibre|cognom=Charles Diehl|títol=Justinien et la civilisation byzantine au siecle VI|lloc=París|any= 1901}}
* {{ref-llibre|cognom=Evans|nom=J.A.S.|títol=The Age of Justinian: The Circumstances of Imperial Power|editorial=Routledge|any=2002}}
* {{ref-llibre|cognom=Georg Ostrogorsky|títol=Storia dell'Impero bizantino|lloc= Milà|llengua=italià|editorial=Einaudi|any=1968}}
* {{ref-llibre|cognom=Gerhard Herm.|títol=I bizantini|lloc= Milà|llengua=italià|editorial= Garzanti|any=1985}}
* {{ref-llibre|cognom=Georges Tate|títol=Justinien. L'épopée de l'Empire d'Orient (527-565)|lloc=París|llengua=francès|editorial= Fayard|any=2004}}
* {{ref-llibre|cognom=Giorgio Ravegnani|títol=La storia di Bisanzio|lloc=Roma|llangua=italià|editorial=Jouvence|any=2004}}
* {{ref-llibre|cognom=J. B. Bury|títol=History of the later Roman Empire, volum 2|lloc=Nova York|llengua=angles|any=1958}}
* {{ref-llibre|cognom=J. F. Haldon|títol= Byzantium in the seventh century|llengua=anglès|editorial=Cambridge University Press|any= 2003}}
* {{ref-llibre|cognom=Luchetti Giovanni|títol=Contributi di Diritto Giustinianeo|llengua=italià|editorial= Giuffrè Editore|any= 2004}}
* {{ref-llibre|cognom=Michael Maas|títol=The Cambridge Companion to the Age of Justinian|lloc= Cambridge|llengua=anglès|any= 2005}}
* {{ref-llibre|cognom=M. Meier|títol= Justinian: Herrschaft, Reich und Religion|lloc= Munic|llengua=alemany|editorial= C.H. Beck|any=2004|isbn= 3-406-50832-4}}
* {{ref-llibre|cognom=Michel Mourre|títol= Article "Justinien" al Dictionnaire encyclopédique d'histoire|llengua=francès|any= 1996}}
* {{ref-llibre|cognom=Moorhead|nom= John|títol=Justinian|lloc= Londres|llengua=anglès|any=1994}}
* {{ref-llibre|cognom=Norwich|nom=John Julius|títol=Byzantium: The Early Centuries |lloc= Nova York|llengua=anglès|editorial=Viking|any=1988}}
* {{Ref-llibre |cognom=Pérez Martín |nom=Inmaculada |cognom2=Bádenas de la Peña |nom2=Pedro |títol=Bizancio y la península ibérica: de la antigüedad tardía a la edad moderna |url=http://books.google.cat/books?id=k_Oo25ZzJKIC&pg=PA37&dq=hispania+justinian+550&hl=ca&sa=X&ei=_adVUoW5O_Dy7Aazr4DYCg&ved=0CF0Q6AEwBg#v=onepage&q=hispania%20justinian%20550&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial CSIC |data=2004|isbn=8400082834}}
* {{Ref-llibre |cognom=Peter Brown|títol=The World of Late Antiquity|lloc=Londres|llengua=anglès|any=1971}}
* {{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Història Secreta |url= |llengua= |editorial= |data= |pàgines= |isbn=}}
* {{ref-llibre|cognom=Ralph-Johannes Lilie|títol=Bisanzio la seconda Roma|lloc=Roma|llengua=italià|editorial=Newton & Compton|any= 2005}}
* {{ref-llibre|cognom=Roberto Bonini|títol=Introduzione allo studio dell'età giustinianea|lloc=Bolònia|llengua=italià|editorial= Pàtron Editore|any=1977}}
* {{ref-llibre|cognom=Rubin Berthold|títol=Das Zeitalter Iustinians Berlin|llengua=alemany|any=1960}}
* {{ref-llibre|cognom=Silvia Ronchey|títol=Lo stato bizantino|lloc=Torí|llengua=italià|editorial=Einaudi|any=2002}}
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&pg=PA23&dq=bizantins+balears+534&hl=ca&sa=X&ei=PGlUUtfON9OGswaG1YGoDw&ved=0CEMQ6AEwAg#v=onepage&q=bizantins%20balears%20534&f=false |llengua= |editorial=Editorial Alpha |any=1934}}
* {{Ref-llibre |cognom=Stewart Evans |nom=James Allan |títol=The Emperor Justinian And The Byzantine Empire |url=http://books.google.cat/books?id=xDNv6qZ_I-IC&pg=PA76&dq=justinian+ravenna+540&hl=ca&sa=X&ei=3A3sUY_lAqWO7Qb89IGQCA&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=justinian%20ravenna%20540&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2005 |isbn=0313325820}}
* Article « Justinien », a ''Encyclopædia Universalis'', volum 13, pg. 224-226, 1989.
* Erich Kettenhofen, [http://www.iranicaonline.org/articles/justinian-i-flavius-petrus-sabbatius-justinianus "Justinian"] a [[Encyclopaedia Iranica]]
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |commons=Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus |q=Justinià I}}
* [http://www.fordham.edu/halsall/basis/procop-anec.html ''Anekdota'' ("Història secreta") de Procopius.] {{en}}
* [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Buildings/home.html ''Buildings'' de Procopius.] {{en}}
* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library'' per Yves Lassard i Alexandr Koptev] {{en}}
* [http://www.anders.com/lectures/lars_brownworth/12_byzantine_rulers/ Sèrie de lectures de L. Brownworth sobre personatges bizantins, un d'ells Justinià] {{en}}
* [http://www.roman-emperors.org/justinia.htm/ ''De Imperatoribus Romanis''. Enciclopèdia online dels Emperadors Romans] {{en}}
 
{{clear|all}}
{| align="center" cellpadding="2" border="0" width=400 style="border: 1px solid #2F4F4F"
|-
| colspan=3 align="center" bgcolor="#C160DA"|'''[[Llista d'emperadors bizantins|'''Emperador de l'imperi Bizantí {{mida|85%|o}} Basileus''']]
|-
| width="30%" align="center" bgcolor="#C160DA"| ''Precedit per''<br/>'''[[Justí I]]'''<br/>(518-527)
| width="40%" align="center" bgcolor="#891E9A"| [[Fitxer:Meister von San Vitale in Ravenna 004.jpg|40px|Emperador bizantí]]<br/><span style="color:#D3D009;">'''Justinià I''' (527-565)</span>
| width="30%" align="center" bgcolor="#C160DA"| ''Succeït per''<br/>'''[[Justí II]]'''<br/>(565-578)
|}
{{emperadors bizantins}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Justinia I}}
296.764

modificacions