Arnau de Vilanova: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 2A01:C50F:C3CF:E200:4420:36FB:A405:5EEF. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 30:
A l'obra religiosa de Vilanova hi ha més de zel indiscret, d'ingenuïtat idealista o de fantasia exaltada que d'heterodòxia formal. Implicat en el moviment dels espirituals, en la línia de les estranyes especulacions de [[Joaquim de Fiore]], cerca la salvació del món a les seves elucubracions escatològiques, en les seves exigències de reforma eclesiàstica i en les seves exhortacions ascètiques. Però encara que les fantasies de l'especulació o les violències de la polèmica el portin a expressions desafortunades, mai no cau en l'[[heretgia]]. La sentència de la Junta de teòlegs de [[Tarragona]], que el 1316 va ordenar la destrucció de les seves obres espirituals, va ser anticanònica i desmesurada.
Però Vilanova va ser abans que res ''magister medicinae''. D'una banda, clínic pràctic d'àmplia experiència i fama ben acreditada. De l'altra, professor destacat de la millor Facultat de l'edat mitjana i autor d'una important obra mèdica, molt difosa i apreciada al llarg de tres segles i per tota la cristiandat: gairebé no hi ha biblioteca important que no tingui còpies medievals o edicions renaixentistes d'alguns dels seus escrits científics; al segle XVI es va fer una col·lecció que tractava de recollir les seves obres completes, l'èxit de les quals denoten les reimpressions que es van succeir i els textos espuris que es van allotjar a l'ombra del seu prestigi. Es pot dir que l'obra mèdica de Vilanova respon a la seva condició de metge escolàstic, un savi format en els textos clàssics d'[[Hipòcrates]] i [[Galè]], rebuts mitjançant la seva versió aràbiga i completats amb les millors
El gros de la seva obra original és el fruit de la seva època a [[Montpeller]]: hi ha un conjunt de tractats extensos i ben elaborats que reflecteixen l'estil i responen a la utilitat de la docència impartida a les escoles de medicina. Comentaris erudits -uns quants dels quals s'han perdut o romanen inèdits- als autors exigits en el pla d'estudis; col·leccions d'aforismes d'intenció mnemotècnica -entre els quals destaquen les popularíssimes ''Medicationis parabolae de la medicació'', de les quals es conserven 40 còpies dels segles XIV i XV, editades 15 vegades al segle XVI-; obres de doctrina mèdica, obres estrictament especulatives -''De humido radicale''-, d'altres que desemboquen àmpliament en la pràctica -com ''De considerationibus operis medicinae''-, totes coronades per aquesta admirable síntesi dels principis de la ciència mèdica que és l'anomenada ''Speculum medicinae''; denses exposicions de [[farmacologia]] bàsica, com el tractat ''Aphorismi de gradibus'', tan important en la línia dels intents medievals d'una teorització del dosatge medicamentós.
| |||