|
== Desenvolupament ==
Aquest fet no va agradar al rei espanyol, que va voler recuperar [[Sicília]] el novembre d'aquell mateix any començant les hostilitats contra l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]]. Aquests fets, van concretar-se en la invasió de [[Sardenya]], que havia estat atorgada a l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles VI]], pretendent al tron d'Espanya) pel [[Tractat d'Utrecht]]. L'avanç va ser ràpid, i al cap de poc, també es va envair [[Sicília]], que estava en possessió de [[Víctor Amadeu II de Savoia]].
En aquesta tessitura, Carles VI, va decidir entrar a l'[[Triple Aliança (1717)|aliança]] que ja existia, formant l'anomenada [[Quàdruple Aliança (1718)|Quàdruple Aliança]], el [[2 d'agost]] dedel [[1718]]. Automàticament demanà la retirada de les tropes espanyoles de [[Sicília]] i [[Sardenya]], mentre [[Gran Bretanya]] desplegava una petita flota amb tropes de les [[Províncies Unides dels Països Baixos]], que van [[Setge de Messina (1718)|assetjar Messina]].
L'[[11 d'agost]], a la [[Batalla del cap Passaro]], la [[Royal Navy|flota anglesa]], comandada per [[Sir George Byng]], va capturar bona part de l'armada espanyola. Poc més de quatre mesos després, el [[17 de desembre]] dedel [[1718]], francesos, britànics i el [[Sacre Imperi]] van declarar la guerra al regne d'Espanya. Les [[Províncies Unides dels Països Baixos|Províncies Unides]] van entrar en el conflicte l'agost de l'any següent.
L'exèrcit francès, sota el comandament de [[James Fitz-James]], va envair el [[País Basc del Sud]] el 1719 i, encara que al principi el seu avanç no va obtenir resposta, aviat va ser obligat a retrocedir. A l'octubre d'aquell any, la flota britànica prenia [[Vigo]] i [[Pontevedra]], mentre [[Messina]] queia després del setge que estava patint, la [[Seu d'Urgell]] queia en mans franceses el 31 d'agost dedel 1719 però la [[ciutadella de Roses]] [[setge de Roses (1719)|aguantava el setge]] de [[James Fitz-James Stuart]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Russell |nom=John Russell |títol=History of the principal states of Europe from the peace of Utrecht |volum=vol.2 |url= http://books.google.cat/books?id=yoaFfkagXXwC&pg=PA145&dq=Roses+1719+war+catalonia&hl=ca&sa=X&ei=-IbIUbTeNIiI7Ab3jIGQDQ&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Roses%201719%20war%20catalonia&f=false |llengua=anglès | editorial=J. Murray |data=1826 |pàgines=145 |isbn=}}</ref> [[Valls]] resistí els embats de la partida del [[Carrasclet]] gràcies a la milícia local, que seria el germen dels [[Mossos d'Esquadra]] i que liderava la família Veciana,<ref name="En Guàrdia">{{cite podcast|url= http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=152185|title= 186 - Pere Joan Barceló "Carrasclet" |website= [http://www.catradio.cat catradio.cat] |host= [[Catalunya Ràdio]], Programa en Guàrdia |date= 09-12-2007 |accessdate= 9 de gener |accessyear= 2010}}</ref> mentre la partida de [[Francesc Bernic]] era capturada per [[Josep Anton Martí]] a [[La Llacuna]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Arnabat i Mata |nom=Ramon |títol=Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim |url= http://books.google.cat/books?id=De7iAAAAMAAJ&q=bernic+Mart%C3%AD+1719&dq=bernic+Mart%C3%AD+1719&hl=ca&sa=X&ei=s5erUaToGOfA7AbGiYCQCQ&ved=0CFQQ6AEwBA |llengua= | editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |data=1997 |pàgines=72 |isbn=8478268758}}</ref> En finalitzar la campanya a finals de la tardor, la guerrilla tornà al [[Rosselló]] per preparar la nova campanya. Verboom va posar [[Setge de la Seu d'Urgell (1720)|setge a la Seu d'Urgell]] el 22 de gener dedel 1720, aquesta es va rendir el 29 de gener, pocs dies abans del final de la guerra.<ref>{{ref-publicació|cognom= |nom= |article= |url= http://books.google.cat/books?id=fr02AQAAIAAJ&q=verboom+1720,+and+on+the+29th+of+the+same+month+the+place&dq=verboom+1720,+and+on+the+29th+of+the+same+month+the+place&hl=ca&sa=X&ei=To7IUcDCDc-R7AbpwoG4Cw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglès | consulta=24/6/2013 |publicació=The Royal Engineers Journal |volum=13 |exemplar= |data=1911 |pàgines=453 }}</ref>
El [[1719]], [[James Butler]], que es trobava exiliat a terres irlandeses, va organitzar una expedició amb àmplia cobertura espanyola per envair la Gran Bretanya i coronar [[James Francis Edward Stuart]] com a Jaume III d'Anglaterra. No obstant això, la flota va ser pràcticament destruïda durant una dura tempesta a prop de [[Galícia]] i l'exèrcit jacobita derrotat a la [[batalla de Glen Shiel]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kinross |nom=John |títol=Discovering Battlefields of England and Scotland |url= http://books.google.cat/books?id=kITNjMyOSfsC&pg=PA161&dq=battle+Glen+Shiel&hl=ca&sa=X&ei=35W9UbrlH8jD7Aa-5IC4DA&ved=0CHwQ6AEwCg#v=onepage&q=battle%20Glen%20Shiel&f=false |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=1998 |pàgines=162-163 |isbn=0747803706}}</ref>
|
