Jacques Charles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Biografia: Referència
→‎Globus plens d’hidrogen: Millora de la redacció i correccions
Línia 36:
Gairebé no se sap res de la família de Charles ni de la seva educació, excepte que rebé una educació liberal i no científica. De jove anà a París on treballà com a funcionari a l'oficina de finances, però, durant un període d'austeritat governamental, fou acomiadat. El 1779 conegué el [[Amèrica del Nord britànica|nord-americà]] [[Benjamin Franklin]] (1706-1790), que visitava França, i que el motivà per l'estudi de la física experimental. El 1781 ja començar a donar conferències públiques que, a causa de l'eloqüència del seu discurs i la varietat i precisió de les seves demostracions experimentals, aviat aconseguí renom. El 1804 es casà amb Julie Françoise Bouchaud des Hérettes (1784–1817) que era 37 anys més jove que ell.<ref>{{Ref-web|url=https://www.encyclopedia.com/science/dictionaries-thesauruses-pictures-and-press-releases/charles-jacques-alexandre-cesar|títol=Charles, Jacques-Alexandre-César {{!}} Encyclopedia.com|consulta=2018-11-14|llengua=en|obra=Complete Dictionary of Scientific Biography|editor=|data=}}</ref> El poeta [[Alphonse de Lamartine]] també s'hi enamorà i en fou la inspiració per a la seva ''Elvire'' dins l’obra autobiogràfica de 1820, "Le Lac".
 
==Obra==
==Globus plens d’hidrogen==
 
=== Els globus d'hidrogen ===
[[File:WasserstoffballonProfCharles.jpg|thumb|250px|left|Globus construït per Jacques Charles i els Germans Robert atacat pels vilatans aterrits a Gonesse.]]
Poc després dels famosos experiments amb globus dels [[germans Montgolfier]] del 1782, Charles tingué la idea d'utilitzar hidrogen en comptes d'aire calent com a gas per omplir els globus. Amb l'ajuda dels germans Anne-Jean i Nicolas-Louis Robert, Charles desenvolupà gairebé tots els elements essencials del disseny de globus moderns. Inventà la línia de la vàlvula, per permetre a l'aeronauta llançar gas a voluntat per a un descens; l'apèndix, un tub obert a través del qual el gas expandit podria escapar lliurement, evitant així la ruptura del sac de globus; i la gàbia, una cistella de [[vímet]] suspès per una xarxa de cordes que cobreix el globus i que se sosté en el lloc per un cèrcol de fusta. Per evitar que el lleuger hidrogen escapollés pel globus cobrir el sac de [[tafetà]] amb una barreja impermeable de [[cautxú]] dissolt en [[trementina]]. Charles havia tingut la idea que l’hidrogen podria ser adequat per als globus aerostàtics a través de l’estudi de l’obra de [[Robert Boyle]] i també les obres dels seus contemporanis [[Henry Cavendish]], [[Joseph Black]] i [[Tiberius Cavallo]].
Charles va tenir la idea que l’hidrogen podria ser adequat per als globus aerostàtic a través de l’estudi de l’obra de [[Robert Boyle]] (''[[Llei de Boyle]]'') que ja havia estat publicada el 1662 i també les obres dels seus contemporanis [[Henry Cavendish]], [[Joseph Black]] i [[Tiberius Cavallo]].<ref name=FAI/> Va dissenyar l’aparell i treballa juntament amb els Germans Robert, Anne-Jean i Nicolas-Louis, per a construir-lo al seu taller de la ''[[Place des Victoires]]'' de París,<ref name=Fid_Green/>
 
Jacques Charles i els Germans Robert vanconstruïren enlairarel primer globus d'hidrogen al seu taller de la ''[[Place des Victoires]]'' de París i l'enlairaren<ref name=Sci&Soc/> el primer globus omplert d’hidrogen el 27 d’agost de 1783, des del [[Champ de Mars]], (actualment el lloc on es troba laamb [[Torre Eiffel]]) i [[BenBenjamin Franklin]] estava entreentra la multitud que assistia a l’espectacle.<ref name=EcceF/> Aquest globus era relativament petit, de 35 metres cúbicsm<sup>3</sup> amb una esfera de seda engomada,<ref name=FAI/> i només era capaç d’aixecar uns 93 kg.<ref name=EcceF/> Aquest L'hidrogen va ser obtinguts'obtingué per la reacció de l’àcidd’àcid sulfúric sobre unes ferradures i va serfou introduït amb dificultats dins el globus mitjançant tubs de plom.<ref name=EcceF/> <ref name=TodinSci/> Aconseguí volar durant uns 45 minuts recorrent 24 quilòmetres<ref>{{Ref-llibre|cognom=Withington|nom=Thomas|títol=Historia de la aviación|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2007|editorial=Parragon Books, Ltd.|lloc=|pàgines=29|isbn=9781405489515}}</ref> i aterrà a la vila de [[Gonesse]] on els vilatans aterrits el destruiren amb les seves forques<ref name="EcceF" /> o ganivets. Aquest projecte va ser finançat per una subscripció organitzada per [[Barthelemy Faujas de Saint-Fond]].<ref name="Sci&Soc" />
 
Aquest globus va volar durant 45 minuts recorrent 24 quilòmetres<ref>{{Ref-llibre|cognom=Withington|nom=Thomas|títol=Historia de la aviación|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2007|editorial=Parragon Books, Ltd.|lloc=|pàgines=29|isbn=9781405489515}}</ref> i va aterrar a la vila de [[Gonesse]] on els vilatans aterrits el van destruir amb les seves forques<ref name=EcceF/> o ganivets.<ref name=Fid_Green/> Aquest projecte va ser finançat per una subscripció organitzada per [[Barthelemy Faujas de Saint-Fond]].<ref name=Sci&Soc/>
 
[[Image:Airship designed by Jean-Baptiste Marie Meusnier de La Place.jpg|220px|left|thumb|Dirigible de Meusnier]]