Tacià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs amb referència
m enllaç
Línia 7:
A la mort de [[Justí el Màrtir|Justí]] va abraçar les creences [[Gnosticisme|gnòstiques]]. Tatià va atacar als filòsofs per les corrupcions de les creences paganes i va fer notar la superioritat de les religions cristianes i jueva. Va tornar a Orient i es va establir a Mesopotàmia i va tenir seguidors a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], [[Cilícia]] i [[Psídia]]. La data i lloc de la seva mort són dades desconegudes i se sospita que va ser cap al [[166]] o [[167]].
 
Els seus seguidors foren coneguts com a [[tatians]] i eren molt similars als [[Encratit|encratitesencratits]] i severians (Sever fou contemporani de Tatià), que foren coneguts com {{lang|grc|Ὑδροπαραστάται}}, ''Hydroparastatae'' o Oferidors d'aigua, perquè celebraven l'eucaristia amb aigua (alguns els esmenten com aquaris, ''aquarii''). Tatià va defensar les doctrines d'Aeons derivades de [[Valentí Gnòstic|Valentí]] o [[Marció]], i les va desenvolupar. Va distingir el [[Demiürg]] (creador del món i qui va donar la llei mosaica) del Déu suprem que els [[Evangeli|Evangelis]] anomenen Epifani.
 
Els seus seguidors no menjaven carn ni bevien vi i condemnaven el matrimoni. Les sectes dels tatians i severians estaven extintes o gairebé en temps d'[[Epifani I de Constància|Epifani]]; els encratites es mantenien a [[Psídia]] i part de [[Regió de Frígia|Frígia]] i altres districtes de l'[[Àsia Menor]].