Antic Règim: diferència entre les revisions

* La resta de la societat pertanyia al [[tercer estat]], també anomenat "reial" o de les "viles i ciutats", que englobava pràcticament tota la població d'un país i havia de sufragar amb els seus impostos les despeses de l'estat, l'aristocràcia i l'església.<ref>{{Ref-llibre |títol=Els orígens del món contemporani |url=http://books.google.cat/books?id=cohHtiCPuy0C&pg=PA20&dq=pagesos+tercer+estat&hl=ca&ei=CajWTZXUJ8W6-AaEkNG9Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDMQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false |editorial=Editorial UOC |data= |pàgines=p.19 |isbn=8484298124 }}</ref> Per exemple, a França participaven del sistema polític com a representants del tercer estat sis-cents representants, dels quals dos terços havien de disposar de coneixements legals i tres quartes parts havien de provenir de ciutats de més de dos mil habitants.<ref name="Spielvogel">{{Ref-llibre |cognom=Spielvogel |nom=Jackson J. |títol=Western Civilization: A Brief History |url=http://books.google.cat/books?id=7jzT0qcJu1MC&pg=PA402&dq=third+state+representative&hl=ca&ei=gazWTdqZGYu88gPW6_mECw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=third%20state%20representative&f=false |llengua=anglès |editorial=Cengage Learning |data=2010 |pàgines=p.402 |isbn=0495571474 }}</ref> El pes polític d'aquest estament requeia normalment, pel seu poder econòmic, sobre els [[mercader]]s, [[menestral]]s, i [[Arts liberals|professionals liberals]], en general els habitants acomodats de les ciutats. De tota manera, la immensa majoria de la societat, la continuava formant la [[pagesia]], que vivia aïllada més o menys pobrament a l'àmbit rural, subordinada a l'autoritat d'un senyor privilegiat,<ref name="Diccionari" /> i amb una escassa representació política.<ref name="Spielvogel" />

 

 

Durant l'antic règim l'economia dels països europeus fou sempre bàsicament [[agricultura|agrícola]]<ref name="Diccionari" /> perquè la major part de la població vivia de la producció local dels camps: perquè els treballaven (la pagesia) o perquè els posseïen (la noblesa que vivia de les rendes de la pagesia). Tot i això, ja des de l'edat mitjana i encara més durant l'edat moderna, a les principals ciutats creixia un nou sector econòmic molt dinàmic: el comerç,<ref name="Diccionari" /> sobretot el transoceànic generat a partir del segle XVI des de les primeres [[colonialisme|colònies]] europees als continents [[Amèrica|americà]], [[Àfrica|africà]] i [[Àsia|asiàtic]] i que tingué formes molt diferents (mines o plantacions explotades directament per europeus, comerç d'esclaus africans, compra d'espècies asiàtiques a canvi de metalls preciosos, etc.). En canvi, el que avui dia qualifiquem d'indústria no era encara un sector definit i es trobava en un estat preindustrial: els productes eren manufacturats per famílies que els venien al detall, a un nivell tan petit que no hi ha marge per diferenciar entre els conceptes de [[capital]] i [[treball (economia)|treball]].<ref name="Diccionari" /> (L'historiador [[Franklin F. Mendels]] va encunyar el terme de [[protoindústria]].)<ref name="Diccionari" />