Llengües lesguianes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
art. nou
 
{{llengua}}
Línia 1:
{{llengua}}
Les '''llengües lesguianes''' o '''llengües daguestaneses sud-orientals''', són un grup lingüístic de la família de les [[llengües caucàsiques del nord-est]], que inclou el [[lesguià]] (amb 240.000 parlants a [[Daguestan]] i uns 170.000 a [[Azerbaidjan]]); el [[tabasaran]] (uns 90.000); l'[[agul]] (uns 12.000); el [[rútul]] (uns 15,000); el [[tsakhur]] (aproximadament 11,000); l'archi (menys de 1000); el kryz (uns 6.000); el budukh (uns 2.000); el [[khinalug]] (uns 1.500); i l'[[udin]] (aproximadament 3.700). La majoria de les llengües llegiques es parlen al sud de Daguestan, però algunes d'elles (kryz, budukh, khinalug, udin) es parlen principalment a Azerbaidjan; i un poble de parlans d'udin es troba a [[Geòrgia]]. És important assenyalar que a Azerbaidjan, com també a [[Rússia]], tots els dagestanians, inclosos els avars, es referien a si mateixos com a lezguians. Entre les llengües lezigias, només el lezgi i el tabasaran tenen escriptura. L'archi, el khinalug i l'udin són les llengües més divergents de la divisió lezgiana. Es creu que la llengua udin és una de les llengües de l'antiga Albània caucàsica.<ref>{{ref-publicació |cognom=Gudava |nom=T.E. |cognom2=Gamkrelidze |nom2=Thomas V. |títol=Caucasian languages: the lezgian languages |url=https://www.britannica.com/topic/Caucasian-languages#ref604652 |publicació=[[Encyclopædia Britannica]] |consulta=16 novembre 2018}}</ref>