Obre el menú principal

Canvis

m
Correccions lingüístiques
[[Fitxer:Jose Antonio Agirre Lekube speech in Basque Nationalism Meeting, 1933.jpg|thumb|400px|left|[[Aberri Eguna]] de [[1933]].]]
 
Però, finalment, l'any 1946 pogué retornar a [[França]], on es constituí novament el Govern Basc a l'exili. Aguirre participà en la creació de la ''Lliga Internacional d'Amics dels Bascos'', que arribà a atraure 50.000 militants, entre ells personalitats religioses com els cardenals Verdier i Griffin, polítics, intel·lectuals, artistes i escriptors. Va participar en el Congrés de La Haia, on els líders europeus van discutir sobre la idea d'una Europa unida i federada, i allò va promoure la seva idea d'una unió dels pobles d'Europa. El govern en l'exili promogué les vagues massives que van sacsejar el País Basc en 1947 i 1951. Després d'aquests incidents, alel juny de 1951 el govern francès confiscà les oficines del Govern Basc de l'avinguda Marceau de París, i les lliurà als representants de la dictadura franquista. En 1954, el llavors Ministre de l'Interior [[François Mitterrand]] prohibí les emissions de Ràdio Euskadi, cosa que portà moltes protestes del govern basc.
 
Lamentablement però, el Govern Basc en l'exili va estar lluny de complir els seus objectius. Les seves accions per a guanyar el suport de les democràcies occidentals contra el [[franquisme]] el van dur a col·laborar amb l'[[FBI]] [[nord-americà]] durant la guerra, i fins i tot a expulsar als membres comunistes del govern per no irritar els nord-americans. Però el govern dels [[Estats Units]] va trobar que [[Franco]] era molt més útil als seus propòsits durant la [[Guerra Freda]], i l'ingrés d'[[Espanya]] a les [[Nacions Unides]] en [[1955]] va ser un fort cop per al govern en l'exili. L'únic representant espanyol en la Nacions Unides havia estat el delegat del Govern Basc, Jesús de Galíndez, fins a la seva mort en un confús episodi contemporani a l'ingrés del govern franquista en l'organització internacional.
45.208

modificacions