Max Aub Mohrenwitz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Enllacem a Misiones Pedagógicas
m Correccions lingüístiques
Línia 55:
Aub es reuní amb la seua muller i filles a París als pocs dies. Viuen al número 5 del carrer Capitaine Ferber. Allà continuarà treballant amb Malraux per tal d'acabar la pel·lícula. Mentrestant, encara sota la commoció de la derrota comença a escriure una novel·la, ''Campo cerrado'', la primera part del que serà el seu magne cicle sobre la Guerra Civil espanyola, ''El laberinto mágico''. Quan l'acabe, mamprendrà la segona novel·la del cicle, ''Campo abierto''.
 
El [[5 d'abril]] de [[1940]] Aub és detingut per la polícia francesa a causa d'una denúncia anònima amb acusacions falses. D'acord amb els documents disponibles,<ref>A l'edició de ''Diarios (1939-1972)'', pp. 43-44, feta per Manuel Aznar Soler es poden veure fotografies de la denúncia anònima i de les notes enviades per l'ambaixador espanyol al Ministeri d'Afers Esteriors francés amb acusacions molt semblants.</ref> sembla probable que la denúncia procedís d'alguna persona propera a l'ambaixada de l'Espanya franquista. Se l'hi acusava de perillós activista comunista -Aub era socialista-, s'hi recordava la seua condició de jueu i s'hi afirmava, falsament, que era de nacionalitat alemanya i que havia obtingut l'espanyola fraudulentament durant la guerra. Aub és internat a l'[[estadi de Roland Garros]], que havia esdevingut un camp de detenció provisional. El [[30 de maig]] és traslladat al [[camp de concentració de Le Vernet d'Arieja]]. Un fet clau per entendre les vicissituds dels refugiats espanyols a França és el pacte de col·laboració que el [[Mariscal Pétain]] havia signat amb [[Adolf Hitler|Hitler]] alel juny de [[1940]] després que aquest invadís gran part de França. Pétain establí un [[Govern de Vichy|règim col·laboracionista]] amb els nazis a la part de França no ocupada, amb capital a [[Govern de Vichy|Vichy]]. D'aquesta manera, els estrangers de tendències esquerranes, els jueus i, en general, els antifeixistes van ser vistos com a enemics en potència. Molts refugiats republicans espanyols acabaren als [[camps de concentració francesos]] establits pel govern de Vichy. El fet d'haver nascut a França no servirà de res a Aub i el dolor pel tracte rebut al seu país natal l'acompanyarà sempre.
 
Aub ix d'aquest camp a finals de novembre de [[1940]], gràcies a les gestions de Gilberto Bosques, el cònsol de [[Mèxic]] a [[Marsella]]. Comença a col·laborar clandestinament amb l'[[Estats Units d'Amèrica|estatunidenca]] Margaret Palmer, del ''[[Emergency Rescue Committee]]'', organització que ajudava els refugiats a marxar de França cap a països que els acolliren. També manté contactes amb la [[Resistència francesa]] i amb intel·lectuals antifeixistes com ara [[Henri Matisse]], [[Louis Aragon]], André Malraux i [[André Gide]]. Malgrat les dificultats que ell mateix estava passant, no va voler marxar cap a [[Amèrica]] perquè estava convençut que el seu deure era romandre a [[Europa]] lluitant contra el [[nazisme]] i el feixisme que amenaçaven tot el continent. El [[5 de juny]] de [[1941]] és detingut una altra volta i internat a la presó de [[Niça]]. És alliberat el 21 del mateix mes, però el [[3 de setembre]] és detingut novament a [[Marsella]] a causa d'una altra denúncia anònima. El dia 5 és traslladat al mateix camp on havia estat, el de Le Vernet d'Arlège. El [[27 de novembre]] un grup d'internats, entre ells Aub, són embarcats a [[Port Vendrès]], a un [[vaixell]] que normalment duia [[cavalls]], el ''Sidi Aicha'', envers [[Algèria]]. Durant la travessia, amb tots els detinguts emmanillats a les bodegues de la nau, en condicions extremes, Aub concep la que serà una de les seues obres teatrals més valuoses, ''San Juan'', una tragèdia sobre un vaixell ple de refugiats jueus que recorre la Mediterrània sense que cap país els aculla.