Bruc: diferència entre les revisions

Moltes de les espècies de bruc són exclusives de [[Sud-àfrica]]. Unes 70 espècies viuen aen altres parts d'[[Àfrica]], les illesIlles Canàries, regions mediterrànies i Europa. Alguns representants d'aquest gènere són espècies de distribució atlàntica, en sentit ampli, que colonitzen ambients humits, freds i, molt pobres en nutrients, i arriben als Pirineus. Al nord d'Europa, formen un component típic del paisatge de les [[landa (vegetació)|landes]] húmideshumides.

La majoria de brucs són [[arbusts]] de 0,2-1,5 m d'alturaalçada, encara que alguns com ''[[Erica arborea]]'' o ''[[Erica scoparia]]'' poden arribar a 6–7 m d'altura. Totes les espècies són de fulla perenne, amb [[fulles]] aciculars, molt primes i en forma de petites agulles de 2–15 mm de longitud.

Els brucs secs, així com la [[bruguerola]], són molt resistents i serveixen per a fer [[escombra|escombres]], [[para-sol]]s i [[barrera|tanques]] o barreres decoratives. També s'empren per a farcir panells aïllants. Sovint el bruc per a tanques i para-sols es comercialitza cosit amb [[filferro]]. Antigament, el bruc també es feia servir per a protegir arbres joves a les plantacions en repel·lir els conills deque en rosegarrosegaven l'escorça.

Amb l'arrel, de fusta molt dura, es fan [[pipa|pipes de fumar]]. Alguns brucs tenen usos medicinals. Les flors de bruc atreuen les [[abella de la mel|abelles]] que produeixen una [[mel]] molt valorada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, [[mel monofloral|mel monofloral.]].

* [[Bruc vermell]] ''(Erica cinerea)'', Moltmolt rar, Pirineus.