Anglès: diferència entre les revisions

És la primera llengua de la majoria dels habitants de diversos [[estat sobirà|estats sobirans]], incloent-hi el [[Regne Unit]], els [[Estats Units]], el [[Canadà]], [[Austràlia]], [[República d'Irlanda|Irlanda]], [[Nova Zelanda]] i diversos països del [[Carib]]. És la tercera llengua més parlada al món com a llengua nadiua, després del [[xinès mandarí]] i el [[castellà]]. Hi ha molta gent que l'aprèn com a [[segona llengua]] i és un dels [[llengües de la Unió Europea|idiomes oficials]] de la [[Unió Europea]], de molts estats de la [[Commonwealth]] i de les [[llengües oficials de les Nacions Unides|Nacions Unides]], així com de moltes altres organitzacions internacionals.

 

 

Històricament, l'anglès té el seu origen en una fusió de dialectes molt propers entre si, que actualment es coneixen amb el nom col·lectiu d'«[[anglès antic]]». Aquests dialectes van arribar a la costa oriental de Gran Bretanya al segle V de la mà de colons [[germànics]] ([[anglosaxons]]). Tant el nom català «anglès» com el nom nadiu ''English'' deriven del nom dels [[angles]]<ref>{{ref-web|url=http://www.merriam-webster.com/dictionary/English |títol= anglès - Definition and More from the Free Merriam-Webster Dictionary |editor=Merriam-webster.com |data=25 abril 2007 |consulta=4 novembre 2012 |llengua= anglès }} </ref> i, en última instància, del seu territori nadiu d'[[Angeln]] (a l'actual [[Schleswig-Holstein]]). Una part important del [[lèxic]] anglès es basa en arrels [[llatí|llatines]], car el llatí en les seves diverses formes era la ''lingua franca'' de l'[[Cristianisme|Església]] i de la vida intel·lectual europea.<ref name="Weissbort">Daniel Weissbort (2006). "Translation: theory and practice : a historical reader". pàg. 100. Oxford University Press, 2006. (en anglès)</ref> Més endavant, l'anglès va rebre la influència de l'[[antic nòrdic]] a causa de les [[Danelaw|invasions víkings]] dels segles IX i X.