VHS: diferència entre les revisions

30 bytes afegits ,  fa 4 anys
+ imatge
m (Corregit: col•laborar)
(+ imatge)
A finals de [[1971]] van crear un document anomenat "VHS Development Matrix" que recollia les especificacions bàsiques del nou sistema. A més, establia diversos objectius fonamentals per al nou [[VTR]].
 
1.    El sistema havia de ser compatible amb qualsevol aparell de televisió normal.
 
2.    La qualitat de la imatge havia de ser similar a l'emissió d'aire normal.
 
3.    La cinta havia de tenir almenys una capacitat d'enregistrament de dues hores.
 
4.    Les cintes havien de ser intercanviables entre les màquines i el sistema general hauria de ser versàtil, el que implicaria que fos capaç de gravar programes de televisió i utilitzats per mitjà d’una videocàmera.
 
5.    Les gravadores havien de ser assequibles, fàcils d'operar i tenir uns costos de manteniment baixos.
 
6.    Les gravadores havien de ser capaços de reproduir-se en alt volum, les seves peces havien de ser intercanviables, i ser fàcils de donar servei.
 
A principis de 1972, la indústria de gravació de vídeo comercial al [[Japó]] va tenir un èxit econòmic. Això suposà una reducció dels pressupostos per a JVC, el projecte es va arxivar i la majoria de l'equip es va dissoldre. Malgrat tot, Takano i Shiraishi van continuar treballant en secret en el projecte. L’any 1973, van aconsegui la producció un prototip funcional a més a més del suport i finançament de, Konosuke Matsushita, president de la companyia [[Matsushita]], el qual havia quedat impressionat pel projecte. <ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20110719095527/http://www.rickmaybury.com/Altarcs/homent/he97/vhstoryhtm.htm|títol=Contents 4|consulta=2018-11-12|data=2011-07-19}}</ref>
 
Tot i així, Betamax no era l'únic sistema de gravació de vídeo domèstic del que JVC s’havia de preocupar. El 1974, [[BASF]] havia demostrat un sistema de gravació de vídeo de capçal fix anomenat LVR (enregistrament de vídeo longitudinal). Mentrestant, Philips i Grundig havien actualitzat el seu format VCR amb un major temps d'enregistrament i millorar la fiabilitat. A més, havien començat a treballar en el sistema [[Philips V2000]], que oferia un temps de reproducció substancialment més llargs i una millor qualitat d'imatge amb cassets de doble cara.
[[File:VHS logo.svg|thumb|Primer logo de VHS]]
 
Les ventes inicials del VHS van ser bastant bones tot i que van retrocedir substancialment en pocs mesos. De totes formes, es va decidir llançar el producte l’any 1977 als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units,]] el que va donar-li l’impuls suficient a JVC per entrar en el mercat europeu. La característica més important del mercat de Regne Unit va ser una aliança entre JVC i Thorn, que posseïa la marca Ferguson i diverses cadenes de lloguer de televisió de carrer.  El mercat de lloguer de VCR va prosperar, motivat per l'aparició de cintes pre-gravades. VHS també es va convertir en el format d'elecció per als primers consumidors de vídeos pornogràfics. De fet, la disponibilitat de films i pel·lícules pirates en VHS va servir per augmentar la popularitat del format en aquells primers dies. A més a més, varen concretar-se aliances entre les distribuidores cinematogràfiques més importants, com ara [[Paramount Pictures|Paramount]] o [[Disney]], que varen anar llançant gradualment films en format VHS.
 
L'any 1981, VHS ja havia començat a establir una avantatge per davant de les altres companyies. Al camp [[Betamax]] hi havia [[Sony]], Sanyo, [[Toshiba]] i NEC. VHS, per contra, incloïa Akai, Ferguson, GEC Hitachi, JVC, Mitsubishi, Nordmende, Panasonic, Sharp i Telefunken. Per aquest moment, el sistema V2000 havia estat llançat i incloïa les empreses Philips, Pye, Grundig i ITT. Poc a poc, el mercat es va polaritzar cap al format VHS i fins i tot Phillips va començar a produir series de màquines VHS a principis del 1985. L’any 1988, Sony va admetre la seva derrota i va anuncià la producció d’una línia de gravadores VHS, les quals també varen demostrar una bona qualitat respecte a la competència. El VHS ocupava aleshores el 95% del mercat. El resultat fou que el format VHS va convertir-se en el format estàndard i va conviure amb aquest fet fins a la seva parcial desaparició  l’any 2005 després de la imponent arribada del DVD com a mitjà de gravació.<ref>{{Ref-web|url=https://entertainment-industry.knoji.com/the-history-of-the-vhs-movie-industry/|títol=The History Of The VHS Movie Industry|consulta=2016-12-14|editor=entertainment-industry.knoji.com}}</ref>
 
== Detalls tècnics ==
=== Mecanismes de lectura de cinta ===
{{commonscat}}
<references />
 
{{autoritat}}
 
51.557

modificacions